Estimat Mahendranegar,
Gràcies per donar-nos la oportunitat de compartir uns dies més amb tu, d'arraulir-nos en la teva calidesa, de tenir uns dies més per contagiar-nos de les rialles dels nens, de seguir empapant-nos de la simpatia i l'hospitalitat de la teva gent...
Això sí, no podem evitar sentir la melancolia d'haver acabat les Estades i l'emoció d'encetar nous projectes que no sabem on ens portaràn. Ja hem començat a encarrilar el video que volem realitzar, estem acabant d'enllestir el nou "Changing room" dels nens i seguim compartint jocs i tallers amb tots ells. Els nens estàn molt agraïts que ens haguem quedat uns dies més, tot i que notem als seus ulls que troben a faltar la resta de voluntàris.
Dissabte va ser un dia dur ja que la resta de voluntàris se'n van anar. Ben d'hora al matí vam llevar-nos al Children's Home (a les 5.30!!! Que aviat es lleven aquests nois...!) Al obrir la porta de l'habitació ens els vam trobar a tots davant esperant-nos neguitosos per acabar d'exhaurir junts les últimes hores a Mahendranegar. Vam jugar amb ells fins que va arribar l'hora del comiat, i entre petons, abraçades i llagrimes vam viure el moment més dur d'aquest últim mes. Els amics que havíem fet dia a dia de camí a l'escola també esperaven nerviosos a la porta del Children's Home el comiat i junts voluntàris, nens del Children's Home, veïns i alguna cabra vam caminar cap a l'escola a agafar les maletes. Allà s'havíen congregat els estudiants de l'escola, alguns amb la seva guitarra, per cantar tots plagats les últimes cançons de les Estades. Mahendranegar roads, Blowing in the wind, Nepali Ho... totes van sonar, aquest cop amb un to més apassionat que habitualment i amb més veus que mai. La sessió musical va acabar quan va aparèixer per la porta l'School Bus de l'escola, groc i atrotinat,tot i que amb el seu encant, per dur-nos a l'estació. La Mami, el Madan... tots preparats per acomiadar els seus choris i choras.
Estació de bus, mirades indiscretes que ja no ens incomoden, la calor de cada dia i aquest cop sí, un bus en condicions i probablement amb música més suportable... En un plis-plas la Marta i el David estaven més sols que uns mussols però amb les butxaques arrebossant de records, noves amistats i experiències irrepetibles.
Gràcies Mahendranegar per deixar-nos conèixe't i conèixer a aquestes magnífiques persones.
La Berta, que amb els seus atacs de riure és capaç d'encomanar a qualsevol i que ha marxat de Mahendranegar plena d'il·lusions i nous projectes. Berta, no amaguis mai aquest somriure que captiva a la gent!!!
La Mireia, que ha conegut una nova Mireia a Mahendranegar, més sudorosa i pleníssima d'amor per repartir a tothom, sobretot quan més es necessita. Mireia gràcies per mimar-nos tantíssim i ser tant atenta.
La Zaida, que té l'habilitat d'alegrar cada moment, ens ha fet gaudir molt i sempre dóna el 100%. Zaida gràcies per aportar la teva màgia a les estades.
La Marta Massip, que ha aportat el seny a les estades i amb el seu caràcter conciliador ha transformat el grup de voluntaris en una petita gran família. Marta t'hem enyorat molt i t'enyorem molt.
El Jose, carinyós i atent, que amb les seves ocurrències ens ha fet riure molt i poc a poc s'ha anat obrint per mostrar-nos la seva tendresa. Gràcies "Pep" per donar-nos un cop de mà sempre que ho hem necessitat, esperem que no exhaureixis les existències de Relec a Catalunya.
L'Anna, divertida i propera, que amb les seves dots de mediadora ha fet possible els projectes que estem duent a terme. Gràcies per tenir sempre un sí com ha resposta i fer possible aquest somni.
En Miquel creatiu i extraordinari, un pou de sorpreses agradables que ha fet de cada moment un espectacle amè i enriquidor. Ha materialitzat projectes aparentment inviables. Gràcies per fer-nos veure que tot és possible i fer-nos sentir capaços de qualsevol cosa.
L'ocell dels mil noms, ha estat un plaer veure't créixer, sortir-te les primeres plomes blanques i bategar les ales per primer cop. Ets el clar exemple de superació i il·lusió per viure. Desitgem veure't volar i recórrer món igual que ho estem fent nosaltres.
Així concloem les Estades del segon grup de Mahendranegar, on creiem que tots hem superat les nostres expectatives en escreix i hem carregat bateries d'energia per afrontar els nous reptes i aventures que ens esperen (ja sigui a Catalunya o al Nepal)...
Country Roads, John Denver
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada