Els dies passen volant, cada cop s’acosta més dia per marxar. Queden només 4 dies pel gran Show, s’han de polir moltes coses, arreglar l’escenari, acabar coses començades amb els nens… Al matí l’Esther dóna dansa del ventre a l’Anisha, la Riya, la Babona i les nenes de Balmandir. Totes són unes cracks i es nota molt qui acostuma a ballar i qui no! Han de preparar un ball amb kuchos pel show, i tenen molt poc temps. La resta anem a fer una ullada al camp de futbol, estan entrenant uns quants, però van a la seva bola i no ens deixen participar =(.
Avui volem preparar una gimcana per la tarda. Al matí preparem totes les proves i material que necessitem, i a la tarda, quan els peques surtin de l’escola, començarem l’aventura. Després de fer la rutina de pipis amb els peques la Georgina i la Lali els porten a l’escola. Normalment ho fa el Ram però avui no està perquè ha tingut un nen. La Usha està a l’hospital amb el Manoj, a Kathmandu, i el Suraj també, així que la pobra Maya està carregant amb tota la feina, quin tros de dona!
Al matí ens dispersem tots una mica. Les metges, l’Anna i la Marina van al centre de salut, li ensenyen al tècnic de laboratori com fer les análisis del clor, ph i de coliforms i ecolis. La Lali i jo anem cap a teatre i dansa i la resta es queden a Balmandir. A teatre el Miquel em pregunta preocupat: Què, com ho veus? Dos o tres, els de sempre, segueixen dins del seu món, mirant no sé on, però tot plegat ha millorat molt i l’Ashok segueix fent-nos riure cada dia! Després d’assajar amb el petit conjunt de guitarres anem cap a Mahendra School a netejar, ordenar tota la sala on hi ha l’escenari. Traiem una de brutícia impressionant, sota l’escenari aixequem pols i més pols. Carreguem bancs amunt i avall i ferros que hi ha per allà el terra… Ho posem tot dins d’un laboratori que ja no utilitzen i que està fet un desastre… en fi, arriba un punt que acceptes aquest modus vivendi. Quan acabem tot té una altra cara i el Miquel ja veu possible tot el projecte! Metre estem netejant i ordenant, la Georgina i el Víctor fan estels amb els nens i juguen amb el tira xines.
A les 4 comença un diluvi impressionant, just quan estem a l’escola privada i crido els nens perquè vagin cap a l’escola pública. Ja tenim els 4 músics tocant i tots els nens cantant sobre l’escenari! A Balmandir no podem fer la gimcana perquè plou a bots i barrals, ja la farem demà. Ens posem a jugar amb els nens a la library, als nens els encanta el joc dels signes, no paraven de dir “sign game”! També els ha encantat un que fem amb pilotes, ens hem adonat que pot arribar a ser millor jugar amb poc material o fins i tot res.
A la nit estem cansats, com sempre, i després d’una reunió a l’habitació m’animo a acabar d’ensenyar-los la Water Paani Song als nens que surten a l’obra de teatre: Kamal, Kush, Ashok, Love, Rojan… a la Binita li encanta la cançó i també s’apunta. És súper divertit veure com el Kamal intenta no entrabancar-se entre tantes paraules juntes. Déu ni do com s’enganxa la cançoneta, ara també he aconseguit que se l’aprenguin tots els voluntaris, així ens podrán ajudar a afinar el dia del show, perquè el verb “afinar” en nepalí tampoc existeix, però com que és més important pasar-s’ho bé, no els hem maxacat molt.
Avui volem preparar una gimcana per la tarda. Al matí preparem totes les proves i material que necessitem, i a la tarda, quan els peques surtin de l’escola, començarem l’aventura. Després de fer la rutina de pipis amb els peques la Georgina i la Lali els porten a l’escola. Normalment ho fa el Ram però avui no està perquè ha tingut un nen. La Usha està a l’hospital amb el Manoj, a Kathmandu, i el Suraj també, així que la pobra Maya està carregant amb tota la feina, quin tros de dona!
Al matí ens dispersem tots una mica. Les metges, l’Anna i la Marina van al centre de salut, li ensenyen al tècnic de laboratori com fer les análisis del clor, ph i de coliforms i ecolis. La Lali i jo anem cap a teatre i dansa i la resta es queden a Balmandir. A teatre el Miquel em pregunta preocupat: Què, com ho veus? Dos o tres, els de sempre, segueixen dins del seu món, mirant no sé on, però tot plegat ha millorat molt i l’Ashok segueix fent-nos riure cada dia! Després d’assajar amb el petit conjunt de guitarres anem cap a Mahendra School a netejar, ordenar tota la sala on hi ha l’escenari. Traiem una de brutícia impressionant, sota l’escenari aixequem pols i més pols. Carreguem bancs amunt i avall i ferros que hi ha per allà el terra… Ho posem tot dins d’un laboratori que ja no utilitzen i que està fet un desastre… en fi, arriba un punt que acceptes aquest modus vivendi. Quan acabem tot té una altra cara i el Miquel ja veu possible tot el projecte! Metre estem netejant i ordenant, la Georgina i el Víctor fan estels amb els nens i juguen amb el tira xines.
A les 4 comença un diluvi impressionant, just quan estem a l’escola privada i crido els nens perquè vagin cap a l’escola pública. Ja tenim els 4 músics tocant i tots els nens cantant sobre l’escenari! A Balmandir no podem fer la gimcana perquè plou a bots i barrals, ja la farem demà. Ens posem a jugar amb els nens a la library, als nens els encanta el joc dels signes, no paraven de dir “sign game”! També els ha encantat un que fem amb pilotes, ens hem adonat que pot arribar a ser millor jugar amb poc material o fins i tot res.
A la nit estem cansats, com sempre, i després d’una reunió a l’habitació m’animo a acabar d’ensenyar-los la Water Paani Song als nens que surten a l’obra de teatre: Kamal, Kush, Ashok, Love, Rojan… a la Binita li encanta la cançó i també s’apunta. És súper divertit veure com el Kamal intenta no entrabancar-se entre tantes paraules juntes. Déu ni do com s’enganxa la cançoneta, ara també he aconseguit que se l’aprenguin tots els voluntaris, així ens podrán ajudar a afinar el dia del show, perquè el verb “afinar” en nepalí tampoc existeix, però com que és més important pasar-s’ho bé, no els hem maxacat molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada