Comença el dia sense cap tipus de diferencia apreciable. O Potser si. Tenim dues voluntaries més que acaben d’arribar (Sara i Anna), acompanyades per l’Ane i la Paula que serán les encarregades de dur a terme el projecte médic i també es el meu cumpleanys. Els anys precisament no pesen, més aviat al contrari, cada any que passa millor que l’anterior, i encara millor si el començament d’un nou any es al Nepal. El començament del dia segueix el ritual constant; orugues de tamany huma lluiten per lliberar-se de la son i comencen a desfilar via al lavabo i altres. El primer café/té del dia arriba i els ulls comencen a obrir-se. Moltes felicitacions arriben de tota la gent i la alegría comença a desfermar-se. Cosa de que sigui el teu dia suposo. Uns quants ens preparem per anar a Suping, si un altre cop. Hi ha una celebració hinduista a un petit temple i els voluntaris que van pujar la setmana pasada van prometre que hi tornarien més la setmana següent. Dit i fet, comencem l’asenció cap a Suping de dalt dalt. Es a dir molt amunt. El camí cada cop més comença un infernal ritme de pujada. Aviat és presentarà el primer desertor. La Lali es resenteix massa i decideix no continuar pujant, intentarà l’ascenció en algún altre moment. Al final dos nens s’han decidit acompañar-nos a la celebració i marquen el ritme als que quedem pujant. Es dur pensar que ells amb xancles pujen com si d’escales automatiques és tractes. Nosaltres en canvi casi casi hem decidit fer nit i continuar el dia següent la pujada. Pero un cop passat el tros dur la cosa es calma bastant i arriba més pujada pero força suportable. Monstrusos cucs del tamany d’un dit i babosses del tamany d’un peu ens acompañen al final de la ruta, mostrant el final del camí i ensenyant-nos un majestuos temple de no més de dos metres quadrats.
La gent es sorpren al veuren’s arribar. Suposo que no s’esperaven l’aparició de més voluntris, que tot el que l’anterior grup havia promés eren paraules que s’emportava l’aire. Però alla estavem i molt disposats a donar guerra. Ens fan llocs entusisasmats i ens mostren uns somriures d’orella a orella. Comencem cohibits a esperar algún fet i de sobte tothom es troba mostrant les seves habilitat dançaires devant d’unes 40 persones que no se ven be si reien d’emoció o de la nostra mostra d’habilitat. Es molt més lógica la seglna opció.
L’estona passa ràpid i al cap d’un parell d’hores ens trobem tots dins d’una casa tastant un arròs amb coco de lleparse’n els dits. Corre el té, 4 dances més i comencem a baixar el llarg camí de tornada. Ens ho prenem amb més calma que a la pujada. Molta més, cosa que no entenc massa fins a l’hora d’arribar a balmandir.
La pudor de socarrim arriba fins a la cantonada avans d’entrar a Balmandir. Tres nens están esperant-nos i ens diuen que correm que hi ha un meeting importantíssim en marxa. Futbol meeting afegeix un altre. Això encara fa mes pudor. Només entrar a Balmandir, ens fan anar a la Library, que està tancada…
Un Happy Birthday atronador em deixa sord i totalment atontat. Han montat una festa sorpresa! La veritat es que no m’ho esperava pas en aquell moment. Globus, música i una canço de happy birthday son el preludi d’una muntanya de flors, alguna targeta i diversos regals més. Tot això emociona i molt! L’intensitat del dia ha estat molt alta, però no la deixarem pas caure. Avui per recordar la terra d’on venim fem pa torradet amb tomaquet i fuet per sopar, acompanyat d’unes truitetes de patates i una mica de Coca-cola. És imposible trobar vi al Nepal. Sortim a acabar el que queda de dia i jueguem amb uns quants nens mentres els més despistats em feliciten entre entusisasmats i avergonyits. Comença a caure la nit i els voluntaris no volem deixar caure el dia així que anem a pendre unes cerveses Coles. La veritable nit acava arribant i ens anem retirant poc a poc a dormir. Demà será un altre dia. Cada cop passen més ràpid i en queden menys…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada