I pensant en la crònica d'avui, m'he adonat de coses que encara després d'un mes al Nepal no m'havia adonat, coses que et fan reflexionar i enriquir el cor i el esperit, moments d'alegria i amistat, una amistat que s'ha anat forjant inclús abans de vindre al Nepal quan encara ningú coneixia a ningú, algun cop has sentit connexió amb algunes persones que fins i tot sense conèixer-les saps que en elles confiaries i et sentiries agust al seu canto? Doncs així me sentit jo aquest dies, sense coneixents de res em compartit intimitats fins i tot els primers dies d'estar junts, em rigut i plorat, em dit tonteries que davant d'altres no ho faríem, ens em discutit i a la vegada perdonat i hem actuat com germans durant aquestes estades.
Espero que aquest sentiment no canviï mai, perquè la veritat es que jo els tindre sempre al cor.
Brindo per les hores d'autobús compartides, per les activitats fetes, per els namaste, per els camins en bici i els camps d'arròs, brindo per les cançons i el vall, brindo per els nens que tan agust i estimats ens han fet sentir des d'un principi. Brindo per els xaomins, els xapatis, els slices, les truites de patates i fins i tot per els dalhbat. Brindo per les classes de cant d'en Miquel i les seves bromes tant carinyoses, brindo per les bronques de les nenes, les polseres de la Marta, per les hores de pintura amb l'Anna i per els consells d'en David. Brindo per la mami i el papi que tan agust ens han acollit I per acabar brindo per tots nosaltres junts, perquè sou magnifiques persones i feu que dies durs passin com un llamp i es converteixin en fantàstiques sensacions i infinites histories.
Gracies a tots i fins aviat!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada