Namaste! Doncs ja estem a Kathmandú :) Semblava impossible que aquest moment arribés, però un cop estem aquí el temps passa volant. Se'ns fa molt difícil resumir totes les experiències que hem tingut aquests dies en una sola crònica, però farem un resum de les coses més importants i sorprenents.
En primer lloc cal destacar la presència tan i tan important del Dani, què haguéssim fet sense ell, el bo d'en Dani :). Primer de tot ens va venir a buscar a l'aeroport i ens va buscar un taxi (si se li pot dir així xd) per portar-nos a l'hotel. La veritat és que va ser una experiència inoblidable. Vam sortir de l'aeroport carregats amb totes les maletes i de cop ens vam trobar amb 15 o 20 nepalesos al nostre voltant intentant garrapinyar-nos rúpies. El Dani anava passant de tots perquè ja hi està acostumat, però nosaltres estàvem allà palplantats observant el panorama i bocabadats del nepalès que parla en Dani. Ha estat tota una sort tenir un guia com ell, que ens ha cuidat, ens ha habituat al caos de Kathmandú, ens ha ensenyat la cervesa tibetana, els momos i el chowmein, ens ha explicat la manera de fer dels nepalesos, la religió i la cultura, etc. etc. Gràcies Dani!
Una altra peça clau dels nostres dies a Kathmandú ha estat l'Alfonso (alias Alfredo o Alonso xd). Aquest bon güey és un mexicà que va conèixer el Jose a l'aeroport de Kathmandú i a partir de llavors ha estat un més de la nostra petita família. És una persona molt chida que ha aportat el seu granet de chilli a la nostra estada a Kathmandú, explicant-nos històries del seu país i del seu viatge per Europa, fent-nos riure quan l'atacaven els monos, acompanyant-nos corrent pels carrers inundats de Kathmandú amb l'aigua fins els turmells, entre moltes altres experiències. Estem tots molts tristos perquè avui o demà ens toca acomiadar-nos d'ell :(.
Aquest dies hem estat fent turisme per la Vall de Kathmandú, hem anat de compres per la ciutat i també hem visitat Bhaktapur, una ciutat plena de temples. Una de les coses que més ens ha sorprès és la quantitat de coses que pots fer entre que demanes el menjar i te'l porten, com per exemple: anar a la bugaderia, canviar diners, comprar, etc. Aquí s'ho prenen tot amb calma, ningú s'estressa i necessites hores per fer les coses. Nosaltres ens hem adaptat a aquesta manera de viure i pels matins uns s'aixequen abans per anar a demanar el menjar, mentre els altres allarguen una mica més el son.
Cada cosa que hem visitat ens ha sorprès més que l'anterior. Primer l'estupa de Boudanath, després el Monkey Temple i per acabar el poble de Bhaktapur. Visitant aquests llocs ens hem adonat dels contrastos que hi ha entre el caos de la ciutat i l'ordre que es respira als volts de l'estupa. Ara que ja portem uns dies a Kathmandú, les botzines dels busos, de les motos, dels taxis i les bicis-taxis, ja quasi no ens molesten. Formen part del dia a dia del carrer.
Finalment, hi ha hagut canvi de plans i el grup que havia d'anar a Bhimphedi, anirem a Mahendranagar. Allà els nens tenen moltes ganes que vingui un altre grup de voluntaris i a més l'escola ens ha demanat si hi podríem fer classes. Així que aquests dies abans de marxar, prepararem les classes i les activitats que farem a Mahendranagar i comprarem tot el que falta. Així doncs, anem a fer feina que en tenim una bona muntanya. Passiu bé!
Bhimphedi 2 team :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada