Estimat Mahendranegar!
Divendres al matí ens vam llevar a l'escola embolicats als mateixos llençols de sempre, vam esmorzar el mateix de cada dia, li vam retornar el somriure a la Mina com cada matí acompanyat d'un "good morning" endormiscat i un "namaste" a la Mami que com cada matí ens va rebre amb el pijama… Tot era com un matí qualsevol però es respirava certa melancolía en l'ambient, encara que no en fóssim del tot conscients tot sabíem que era l'últim dia.
Ben d'hora el Miquel i el Jose van anar a comprar els ingredients per preparar als estudiants de l'escola un esmorzar al més pur estil català: truita de patates amb pà amb tomàquet. Durant l'el·laboració de l'esmorzar vam poder comprovar que les paelles nepalís no són antiadherents, però així i tot els dos chefs van deleitar als estudiants amb unes delicioses i suculents truites.
Mentrestant la Zaida i el David complien amb les seves responsabilitats socials anant a fer un tè a casa una veïna que va estar insistint-los durant setmanes! Van gaudir molt.
Ens vam retrobar tots al Children's Home on ens esperava una nit plena de sorpreses. Després de decorar el menjador i jugar força amb els nens tots vam retirar-nos a les respectives habitacions per preparar-nos per la festa. Els nens reclantxinats amb gomnia, les nenes embotides en els sharees (feien molt de goig), la Mami, el Madan... tots llestos per passar una nit memorable! Però mai podríem haver imaginat el que ens esperava al menjador.
Per sorpresa nostre els nens havien preparat un programa complet d'actuacions que es va allargar fins altes hores de la nit; vam tenir acudits, ball tant dels grans com dels petits, discursos, regals, un sopar festiu i boníssim, i moltes moltes abraçades.
Per part nostre vam preparar un ball al més pur estil Bollywood/hip-hop que va deixar als nens, Mamis i Madans bocabadats. L'Anna i el Miquel ens van delectar i sorprendre amb un discurs en nepalí digne de reconeixement.
Ara era moment per moure l'esquelet. Vam ballar fins que el cos ens va dir prou i la suor ens regalimava cara avall. Tots vam ballar amb tots i els nens prou que se n'ocupaven que no descanséssim ni un moment. Tenen una energia inesgotable!!!
Per acabar i com a cirereta del pastís un dels nens grans ens va dedicar un ball de hip-hop/funky que ens va deixar sense paraules i va fer aixecar de les cadires a tot el públic entre aplaudiments.
Els més menuts, rendits per la son, van anar-se'n al llit, però els grans i nosaltres vam exprimir tots i cadascun dels minuts que encara teníem per compartir. Vam passar la nit al Hostel, entre rialles, confessions, jocs i molta molta xerrameca. Quan els ulls se'ns tancaven de son vam anar a dormir a l'habitació on tants moments havíem compartit els voluntaris. Va ser com acomiadar-nos d'aquelles quatre parets.
Així acabava un dia del qual mai ens oblidarem...
UAUUUUUU!!!! que guapissimes esteu totes.
ResponEliminaQuina cara de felicitat!!!!