I aquí estic! Esperant que em passin a recollir per anar cap a l'aeroport. Avui me'n vaig cap a Kathmandú i per mi l'aventura s'acaba aquí.
La resta del grup continuen uns dies més, però veient-me marxar, senten que s'acosta una mica més el final d'aquest viatge.
Aquests dies passats ha tornat a apretar la calor però nosaltres anem empapant samarretes i fem com qui res. Al Miquel i a l'Anna, ara se'ls ha acudit de fer un videoclip amb els nens de l'escola, del poble i els del Children's Home. Els altres ens hem anat engrescant i hem fet una cançó. Hi hem intentat reflexar les nostres sensacions i imatges d'aquest lloc que trobem sorprenents. Als nens de l'escola els ha encantat i sembla que això tira endavant. Tenim una setmana!!
Les tardes les passem amb els nens de l'orfenat. Ens esperen contents, expectants, esperant la nova activitat del dia i a vegades reclamant-ne alguna que els ha agradat. La majoria de jocs i activitats no les han fet mai i al principi ens costa una mica. Però de sobte un dels nens ho entén i s'ho comencen a explicar uns als altres en nepalí i tot d'una, ja no es poden esperar més a començar.
El dissabte va ser un dia molt xulo. Era l'aniversari del Jose, un dels voluntaris. Quan vam arribar, tots els nens l'estaven esperant amb collarets i rams de flors i desitjant-li Happy Birthday! Ell estava molt emocionat.
Després vam anar al segon pont suspès més llarg de l'Àsia. Els nens ja hi havien estat amb l'altre grup, però volíem aprofitar per filmar un troç de videoclip i ens hi van acompanyar encantats. En un autobús escolar, 34 nens, 9 voluntaris i algú altre que vam anar recollint pel camí, tots cantant:
"Country roads, take me home" continuàvem essent la sensació de la comarca!
Allà, enmig del pont suspès, amb un sol que espantava les sargantanes, vam anar gravant algunes de les escenes, mentre la resta dels nepalesos es refugiaven sota els arbres que creixien a la vora del riu i les búfales s'hi refrescaven.
A la tarda, per acabar de suar-ho tot, vam fer una xocolatada. Això va crear una gran expectació a la cuina... Entre la llet, que era de búfala i les mides a ull, la cosa no acaba d'espessir. Però al final tots van acabar dient que estava "very good".
Així que deixo la resta del grup a Mahendra una setmana més perquè acabin les estades i coneguin una mica més aquests nens encantadors amb qui estem compartint aquests dies.
Espero ansiosa les vostres pròximes cròniques!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada