3 d’Agost: Balmandir se’n va d’excursió
I ja tornem a ser dissabte, altre cop dia de festa. Aquesta vegada amb excursió inclosa. Vam proposar canviar el “cleaning routine” dels dissabtes per anar d’excursió, i òbviament a tothom li va semblar d’allò millor. Tot i que la feina s’ha fet igual, repartint-la entre ahir i avui al matí intensament, a partir de les 9.30h tots a punt per poder anar a Hetauda al cinema. Bé, digues-li 9.30h, digues-li 10.00h, perquè avui han tret les seves millors gales per poder anar a la ciutat. Els nois ben repentinats i les noies amb modelets i algunes amb talons i maquillatge i tot. I és que no tots els nens han anat al cinema, i els que ho han fet potser només l’havien trepitjat un cop a la seva vida. Una excursió que ens pot semblar bastant simple, per ells és ben especial.
Un cop tots a punt i organitzats, només ens queda esperar que vingui el bus a buscar-nos. Si havíem quedat que vindria a les 10.00h, ha aparegut a les 10.30h. Però ja ho comencem a conèixer, Nepali style que en diem. Aprofitem aquesta mitja horeta de retràs. Anar d’excursió els fa il·lusió però a la vegada a alguns els fa por. Els petits tenen por de perdre’s, altres tenen por de marejar-se. Don’t worry, be happy! Fem grups per tenir més control de tots plegats i destinem un responsable de cada grup per controlar que ningú es perdi, així els petits se senten més segurs. Repartim biodramines pels marejos a aquells que l’any passat ja van veure que tenien tendència al mareig. I un cop a dalt del bus, a repartir bosses de plàstic per si les mosques.
El viatge a Hetauda ha anat prou ràpid i sense problemes, per sort no ha plogut i hem pogut travessar el riu sense haver-nos d’esperar. Algun s’ha marejat una micona però ja som a lloc. Els hem deixat a la sala de cinema mentre nosaltres hem anat a fer un àpat diferent, que de tant en tant ens ve de gust. La pel·lícula que han triat dura 2h 45 minuts i és en nepalí, així que hem cregut adequat prendre’ns uns moments de relax i aprofitar perquè alguns puguin connectar-se i parlar amb la família o amics a través del wiffi. Tot i la diferència horària, alguns han tingut sort i han trobat a gent desperta a les 08.00h del matí d’un dissabte.
A la sortida del cinema, cares contentes i somrients són agradables de veure, mostrant que s’ho han passat bé i que han gaudit de la pel·lícula i que els marejos han valgut la pena. Ara és hora de tornar cap a Balmandir. Mentre el Víctor se’n va a jugar a futbol (i és que són uns fanàtics del futbol, els nens no pararien mai de jugar) i la Paula va a fer-se més vestits (és addicte als kurta-sural), la Georgina i jo aprofitem la tarda de sol i calor per rentar la roba. La Lali i l’Ester ho han vist clar, water party al canto. S’han presentat a la font amb el bikini (i roba al damunt, que sinó aquí està mal vist) i ens han començat a mullar. Vaja, que hem rentat tota la roba, la bruta i la que dúiem, perquè déu ni do com hem quedat de xopes totes plegades.
Un cop la roba neta i estesa, dutxa i a sopar. Després, jocs a fora. I és que no se’ls acaba mai l’energia. Acabats de sopar, amb la panxa plena i el cansament de tot el dia, ells encara volen més i més. Doncs apa, a jugar. Es fa l’hora d’anar a dormir i aprofitem el segon dia de cel clar per anar a veure les estrelles. I és que des d’aquí és veu un cel espectacular. Ens hi podríem estar hores i hores mirant estrelles que no podríem arribar a comptar mai. Una via làctia preciosa per acomiadar un dia ben especial.
I ja tornem a ser dissabte, altre cop dia de festa. Aquesta vegada amb excursió inclosa. Vam proposar canviar el “cleaning routine” dels dissabtes per anar d’excursió, i òbviament a tothom li va semblar d’allò millor. Tot i que la feina s’ha fet igual, repartint-la entre ahir i avui al matí intensament, a partir de les 9.30h tots a punt per poder anar a Hetauda al cinema. Bé, digues-li 9.30h, digues-li 10.00h, perquè avui han tret les seves millors gales per poder anar a la ciutat. Els nois ben repentinats i les noies amb modelets i algunes amb talons i maquillatge i tot. I és que no tots els nens han anat al cinema, i els que ho han fet potser només l’havien trepitjat un cop a la seva vida. Una excursió que ens pot semblar bastant simple, per ells és ben especial.
Un cop tots a punt i organitzats, només ens queda esperar que vingui el bus a buscar-nos. Si havíem quedat que vindria a les 10.00h, ha aparegut a les 10.30h. Però ja ho comencem a conèixer, Nepali style que en diem. Aprofitem aquesta mitja horeta de retràs. Anar d’excursió els fa il·lusió però a la vegada a alguns els fa por. Els petits tenen por de perdre’s, altres tenen por de marejar-se. Don’t worry, be happy! Fem grups per tenir més control de tots plegats i destinem un responsable de cada grup per controlar que ningú es perdi, així els petits se senten més segurs. Repartim biodramines pels marejos a aquells que l’any passat ja van veure que tenien tendència al mareig. I un cop a dalt del bus, a repartir bosses de plàstic per si les mosques.
El viatge a Hetauda ha anat prou ràpid i sense problemes, per sort no ha plogut i hem pogut travessar el riu sense haver-nos d’esperar. Algun s’ha marejat una micona però ja som a lloc. Els hem deixat a la sala de cinema mentre nosaltres hem anat a fer un àpat diferent, que de tant en tant ens ve de gust. La pel·lícula que han triat dura 2h 45 minuts i és en nepalí, així que hem cregut adequat prendre’ns uns moments de relax i aprofitar perquè alguns puguin connectar-se i parlar amb la família o amics a través del wiffi. Tot i la diferència horària, alguns han tingut sort i han trobat a gent desperta a les 08.00h del matí d’un dissabte.
A la sortida del cinema, cares contentes i somrients són agradables de veure, mostrant que s’ho han passat bé i que han gaudit de la pel·lícula i que els marejos han valgut la pena. Ara és hora de tornar cap a Balmandir. Mentre el Víctor se’n va a jugar a futbol (i és que són uns fanàtics del futbol, els nens no pararien mai de jugar) i la Paula va a fer-se més vestits (és addicte als kurta-sural), la Georgina i jo aprofitem la tarda de sol i calor per rentar la roba. La Lali i l’Ester ho han vist clar, water party al canto. S’han presentat a la font amb el bikini (i roba al damunt, que sinó aquí està mal vist) i ens han començat a mullar. Vaja, que hem rentat tota la roba, la bruta i la que dúiem, perquè déu ni do com hem quedat de xopes totes plegades.
Un cop la roba neta i estesa, dutxa i a sopar. Després, jocs a fora. I és que no se’ls acaba mai l’energia. Acabats de sopar, amb la panxa plena i el cansament de tot el dia, ells encara volen més i més. Doncs apa, a jugar. Es fa l’hora d’anar a dormir i aprofitem el segon dia de cel clar per anar a veure les estrelles. I és que des d’aquí és veu un cel espectacular. Ens hi podríem estar hores i hores mirant estrelles que no podríem arribar a comptar mai. Una via làctia preciosa per acomiadar un dia ben especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada