Com tots els matins aquí surt el Sol molt d’hora i en el moment que surt, el dia a dia ja comença, i un bon exemple en són els nens que piquen a la porta per què et despertis tot cridant: “wake up!”, mentre sents els crits de la resta de nens que corren pel passadís. I si l’intent de despertar és frustrat de seguida ho tornen a intentar i se’n van a la finestra i et tornen a cridar, i així cada dia, des del primer dia. Una guerra amb els nens, la nostra son contra la seva il·limitada energia. Després en comença una altra, sortir de l’habitació per a arribar a la dutxa, sense que cap nen t’agafi o se’t tiri a sobre, t’agafi la mà i se t’emporti qui sap on. I si tot això ho aconsegueixes després de la dutxa freda, ja estàs llest per a començar un dia més.
Avui, però, un matí un pèl diferent amb el record de la nit passada que vam sopar a casa de la Beni, una preciosa casa feta de fang. Sincerament no m’esperava una casa de quatre pisos amb piscina, però tampoc menjar asseguts a terra utilitzant sacs com a cadires, però de fet em va encantar, una molt bona experiència. Totalment diferent d’un altre sopar que feia uns dies havia anat a menjar amb la Tània i en Gokarna a la casa de la família Oneil, vam menjar a una gran habitació presidida per una enorme taula, un armari ple d’ossos de peluix i equipada amb un equip de música amb cinc altaveus on sonava Titanic en versió tecno i fins i tot les cançons més romàntiques de Enrique Iglesias creant un ambient del més melancòlic per a acabar el sopar.
Però no m’enrotllo més amb tot això que ara no toca. Com deia abans el matins són com són i entre nosaltres des d’ahir es comença a respirar a l’ambient la sensació de que no passarem cap altre dilluns ni cap altre dimarts aquí a Balmandir, i això ens costa de digerir, i per això evitem parlar-ne.
Doncs avui, un dia nepalí més, on procures donar el màxim de tu per a aquests nois i noies, jugant, parlant, rient... avui, però, amb l’al·licient de veure’ls jugar a futbol tant i tant bé, guanyant cinc o sis a zero. Tot això desprès de veure’ls espavilar preparant un foc a terra per coure el boníssim “corn”. I quan menys te n’adones, ja es fa fosc i acaba de passar un altre dia molt ràpid com qui apaga la tele i se’n va a dormir.
I tot segueix sobre rodes, el darrer dilluns a Balmandir comença, i les mirades de complexitat van augmentant. L'Ari, com cada dia, ens desperta, però només unes valentes la segueixen cap a la classe de ball. Els nepalís tenen un flow especial que ens costa de seguir...
El dia camina amb un ritme pausat i lent, els monitors han marxat a Hetauda a seguir amb el training del carbó a l'associació de dones. A la library li falta el toc final, posar un terra nou. Entre catalans, malloquins i nepalís això està més que fet.
El peu del Naresh no millora, cap baix però amb un somriure a la cara marxa cap a Kathmandú a l'hospital. El Dajaran l'acompanya, esperem que tot vagi bé. Ja esperam la seva tornada...
Les dues arquitectes es posen mans a l'obra. Han de dissenyar un lloc per a que els nins puguin netejar la roba més còmodament. El Mangal s'ofereix a ajudar-les, quan ell ho fa no sembla tan complicada la cosa.
El Pulseres Team treballa molt. Tots volen aportar una mica a l'hora de fabricarles. No és una feina fàcil... però els nens s'hi deixen la pell.
Arriba la nit i ens vestim de gala per a una ocasió especial. La Beni, una bona amiga del Kike i la Mònica, ens convida a sopar a casa dels seus pares. La calidesa de les parets ens dona la benvinguda al que serà la nit més surrealista de totes.
6.00, sona el despertador. Alguns es lleven per anar a classe de dansa, futbol, o simplement mandrejar. Els 3 nois nepalís marxen avui cap a Kathmandú perquè han de tornar a la universitat. Ens despedim, però sabem que els tornarem a veure. Avui s’ha d’acabar de pintar i netejar la Library . Ens hi posem uns quants, però la pintura no està en gaire bon estat, s’ha d’anar desfent amb les mans i fa que tot es torni una mica lent.
Tot i així, acabem a temps per poder anar a veure el partit de futbol, el gran esdeveniment del dia. Ens trobem tot l’equip uniformat amb la roba del Barça, nerviosos i esperant el moment d’anar cap al camp i començar l’escalfament. Com es costum al Nepal, res va com està previst: l’equip contrari no es presenta i hem de buscar un altre oponent. Aquest resulta ser el Market Team, els bad boys de Bhimpedhi i l’etern rival. Comencem una hora més tard de la prevista (Nepali Time). Escalfament i xerrada motivadora del Víctor, el coach. L’Ari, la primera noia que juga un partit a Bhimphedi, crea un precedent en la història d’aquest poblet. Entre l’eufòrica afició trobem en Naresh. Tot i que té el peu fotut, ha vingut en cadira de rodes a veure el partit, i es mor de ganes de jugar.
Finalment a les 4 sona el xiulet i comença el partit. L’afició ho dóna tot cantant l’himne del F.C. Balmandir. El partit comença i el nostre equip està perdent 0-2. Malgrat tot, gràcies als entrenaments diaris a les 6 del matí i al dhal bhat d’en Ram, els nois de Balmandir estan en més bona forma que el contrari i acabem remuntant i guanyant 5-2. Golejadors: Pemba, Quique, Gyanendra i Gokarna.
Durant el partit la Pia fa el taller de pulseres amb els nens que s’han quedat a Balmandir. Paral·lelament, la Didi amb alguns altres nens cuinen panotxes de blat de moro en una foguera improvitzada al costat de l’hort. D’aquesta manera, l’equip es troba una recompensa merescuda al tornar del partit. Cansats però contents, tots agraïm el detall, estan boníssimes! Tot seguit, Dhal Bhat, el plat estrella. El dia es va acostant a la seva fi, tot i que només són les 6.30. Al cap d’una estona ens reunim tots els voluntaris per parlar de totes les feines que s’han de fer la pròxima i última setmana. Encara queda feina per fer. Quan acabem, ens quedem una estona xerrant amb els nens, però poca, que demà a les 6 tothom estarà altra vegada dempeus per començar un nou dia a Balmandir. Aquesta rutina dóna gust.
Avui el dia comença encara més aviat que de costum! A les 6h estem tots preparats, esperant els autobusos que ens han de portar fins a Chitwan, un parc natural situat a unes 3h de Bhimpedi. Els nens s’han vestit ben guapos i es respiren nervis i aquella energia matinal que els caracteritza ! Però de moment dels busos ni rastre ! Li preguntem al Daiaram, unes quantes vegades! si sap què passa? I amb aquella cara inexpressiva a la què ja tots ja ens hem acostumat contesta : “they are coming “! i sembla que “coming” de lluny! Perquè fins ben passades les 7h no arriba el primer Bus ! i l’altre???... segueix coming ?! o sigui que seguim esperant... cada cop més nerviosos! No arribarem a l’hora que havíem quedat!i tenim moltes activitats programades ! Per matar els nervis i la gana ! comprem uns bunyols, així ens distraiem una estoneta! Fins que finalment arriba els segon Bus, a les 7:30h !! al·leluia ! Nepali time ! marxem ! com sempre amb més gent de la que teníem a la llista ! s’han afegit la dona del xofer, un Sr que no sabem ni qui és?! i fins i tot la nena que viu a la tenda que tenim a prop de casa ! Nepali Style !
Tot i així cap a les 10:15h arribem a Chitwan. La primera activitat bany amb els elefants! Els voluntaris catalans són els primers que s’animen a pujar de tres en tres a sobre un elefant! Van tots tres agafats amb força entre ells, fins i tot hi ha qui clava les ungles al de davant, mentre l’elefant xino-xano entra al riu i decideix fer la croqueta amb ells a sobre o regalar-los una dutxa amb la trompa! En qualsevol cas tothom riu molt ! i ells queden totalment xops ! A continuació els voluntaris Nepalis s’animen a provar-ho i també alguns dels nenes de Balmandir !
Fa molta calor! tots molls anem a dinar. Self-service ihi ha pollastre! però picant! És igual, ens el mengem tot! amb la de dies que fa que no mengem carn!Desprès, una estona lliure per anar a fer una volta o fer la migdiada ! A alguns nens la pastilla anti waka-waka (bomiteres) els ha deixat una mica zombis !
Els revifem bevent molta aigua i una mica de coca-cola i anem cap a la següent activitat! Una volta pel parc a dalt d’un elefant! Aquesta vegada els grups son de quatre i anem ben assentats en una mena de tarimes de fusta! El guia va assegut a la nuca de l’elefant i amb el peu recolzat darrera les seves orelles li va donant copets per indicar-li de cap on ha d’anar. Només començar el balanceig de l’elefant! Uiii quina sensació ! i quina altura! Al entrar al bosc ens trobem amb dos rinoceronts guapíssims! Una mare i la seva cria! Des de dalt l’elefant ens sentim segurs i ens hi acostem casi a tocar! Que guapos! fem fotos i ells estan allà tant tranquils! Desprès cada elefant sembla que va per un recorregut una mica diferent,creuem rius i anem per llocs on sembla impossible que l’elefant hi pugui passar, veiem cérvols, daines, una aguila, un parell de “pabos reals” i quan ens creuem amb un altre elefant amb gent del nostra grup, ens saludem! eii ! El recorregut dura una hora! i ha estat genial! A la tornada baixem de l’elefant i ens trobem el Quique i el Daiaram, que ens esperaven, havien anat a fer uns encàrrecs i no sé què ha passat però se’ls veu més units que mai ...
ANNA
Un viatge en carro uneix a tothom. Mentre ells anaven en elefant, he marxat a Narangar per reunir-me amb l’Arjun, un dels nois esponsoritzats per Amics del Nepal. I el Dayaran m’hi ha acompanyat.
Agafarem un vehicle, diu. Pujem a un carro tirat per un cavall i fem més de 10 Km per arribar a agafar el bus que ens portarà a la destinació.
I per primer cop aguanto sense bombardejar-lo a preguntes sobre feina, i em dedico a parlar d’ell, de la seva família i de la seva situació. I tot en un ambient bucòlic, sota un cel plujós i rodejats de camps d’arròs.
La unió és tal, que no vol que faci la travessaen canoa. A ell li fa por, a mi també me n’ha de fer...
M’uneixo al grup i arrenquem riu avall en un tronc buidat. Se suposa que estarà ple de cocodrils –l’any passat ho estava-, però no en veiem ni un. Ens dediquem a escoltar el soroll de la selva per darrera de la veu de certes cotorres barcelonines que no callen ni amb el cap sota l’aigua. Entre elles la que signa més amunt :).
En acabat, visitem una granja d’elefants que fa una mica de pena. Un es tira sorra a sobre per passar el temps, i n’hi ha un altre que es dedica a balancejar el cap de dreta a esquerra. Son preciosos i molt útils per la feina, però el mètode de domesticació és força discutible.
Agafem el bus de tornada i arribem vius a Bhimphedi. Com sempre, el perill més gran no son els tigres, elefants, rinoceronts o mosquits assassins, sino els cotxes, autobusos i motos.
Tots cansats, així que i ha retirada general.
Demà ens espera el primer partit contra el Bazaar. Que es preparin que aquest any el turmell està a tope.
Comença un nou dia a Balmandir, on els més valents van a jugar o a ballar i els més mandrosos ens acurruquem al llit una micona més, sabent que avui tenim una missió: pintar la sala de la Library.
Després d’esmorzar un black tea amb galetes, fem la visita rutinària a la Guest House: uns cafès, uns pitis, alguna visita al lavabo… en fí!
La Paula agafa el guix que necessitem per la activitat de les mascares i mans a la obra!
Qui no esta fent mascares amb els nens, està començant amb la sala, buidant-la de mobles. Encara que qui més qui menys va rotant. Tots anem passant per la pintura, i la pintura va passant per nosaltres.
En un moment de despiste dels voluntaris, els nens aconsegueixen destrossar un pot de pintura excedint-se d’aigua. Ja que avui tenim al Carlos Tugores i a na Mar a Hetauda, els hi enviem un recado per que pillin més matèria prima.
Finalment queda pendent per acabar de pintar un cantonet del sostre. Bona feina, i bona combinació de sostre blanc amb parets blau claret.
Al mig dia fem torns per anar a dinar a fora, al market, amb la intenció de variar un poc de menú. No està gens malament un plat de pasta amb carn de búfala i uns mo-mos fregits per unes 60 rupies per cap (60€ aprox.), no?
A la tarda, la Paula, l’Ari, la Joana i alguns nepalis, s’apropen a la presó a visitar al germà d’un dels nens de Balmandir i veure les instal·lacions.
Tenim al Naresh un poc fotut per que té una infecció al peu que se l’hi ha complicat una mica. La Tania sap com cuidar dels nostres malaltets.
El Carles i la Mónica tenen una exitosa reunió amb l’associació de dones per seguir endavant amb la difussió del sistema de carbó.
Els nostres enviats a Hetauda, avui poden viure la màgica sensació de, després d’un dia estressant a la ciutat, tornada a casa entre la pau de les muntanyes i l’alegria dels nens. És cosa de poc temps el fer de Balmandir la nosta llar.
Sopem un plat diferent a base de noodles i…dhalbhat!!
El matí s'ha desenvolupat d'acord a l'horari convencional: a les 6:00h entrenament de futbol pels nois i a les 7:00h classes de ball per les noies més dinàmiques i "marxoses", el cansament ja comença a fer efecte en el nostre entrenador Víctor que avui ha caigut presa de la son.
Al matí hem estat jugant amb les il•lusions òptiques que el nostre astrofísic personal Dani havia portat pels nens de Balmandir. Junt amb el telescopi que vam "encetar" ahir vespre i un filtre solar bastant casolà hem fet una classe sobre taques solars, gràcies a la tan agraïda absència de monsó.
11:00h del matí, la rutina queda interrompuda, avui és el dia dedicat a muntar la gran esperada festa del carbó. Ens han cedit un espai públic al centre del poble on al llarg d'aquesta jornada es mostraran les tasques que van dirigides al públic extern a Balmandir. Els pòsters realitzats els dies anteriors ens ajudaran a poder explicar a la resta del poble el procés de realització de les briquetes de restes vegetals des del seu inici amb les peladores de blat de moro, tot remarcant la problemàtica que comporta per la salut la cuina amb fusta. Hem aprofitat per incloure una sèrie de planes on es mostraven els resultats de l'anàlisi de l'aigua que fa dies que portem en marxa. Tots els resultats han donat positiu en coliformes (també l’aigua filtrada de Balmandir) però en una sèrie de proves d'aigua bullida es veu com les impureses moren als 5 minuts una vegada superats els 100ºC. Puntuals a la 13:00h hem començat a prepara el bidó per carbonitzar panotxes en presència d'un gran nombre de gent, tot anava sobre rodes fins que hem intentat realitzar una demostració de foc amb briquetes, massa humides encara, no han tingut suficient dies de sol per superar la prova de foc gràcies a la nostra eterna companya de viatge: la pluja, que avui per sort no ha fet acte de presència. La gent ho ha assumit amb tolerància i els nois i les dones, que pareixien els més interessat en la temàtica, han seguit amb atenció les indicacions del nostre "speaker"-voluntari local Pradeep que anava traduint les lliçons de la "group-leader" Mònica. Tot seguit el Quique, l'Olaguer i el Victor han segellat amb arena el bidó de panotxes per la carbonització, hem fet un petit descans per dinar, s'ha explicat com realitzar peladores de blat a partir de xapa d'acer i hem gaudit d'una ració de "grams" (un tipus de cigró fosc saltejat amb ceba i oli) a càrrec de la nostra estimada "Beni" i un foc a base de llenya i briquetes com a combustible. Han passat 3 hores i pareix que el grup de dones té cada cop més interès, totes volen emportar-se un peladora de blat a casa seva i el Carles i el Karan n'estan ensenyat a produir a un parell d'agricultors interessats. S'esmicolen les panotxes carbonitzades i es mesclen amb una pasta a partir de farina de blat i l'aigua residual de bullir l'arròs. Tan sols en faig tres briquetes de demostració davant les dones ja me volen prendre de les mans les eines... totes volen provar, totes estan interessades!! No hi ha hagut tota l'assistència que ens esperàvem però l’ interès dels assistents ens motiva per continuar amb la nostra tasca.
La festa s'acaba, recollim tots els "bàrtuls" i marxem cap a Balmandir, una mica cansats, amb la pell vermella pel sol, però amb la sensació d'haver fet les coses bé i de que la jornada d'avui ha estat i serà profitosa per aquells que ens han acompanyat durant el dia. Alguns omplen les darreres hores de la tarda jugant a Bàdminton, altres seuen i veuen la vida passar... jo escric, a la ombra del petit porxo, esperant l'hora del sopar (torades de blat, farcies com no... de Dhalbhat). Aquesta nit anirem segur d'hora a dormir, potser algunes cançons amb la guitarra o alguna cervesa en honor a l'amic de la Pía, Carlos, que ens ha vingut a visitar un parell de dies a Balmandir i ha marxat avui cap a la capital; tot esperant les noves aventures que ens espera el dia de demà. Records a la meva família que de segur segueix el blog i com no a la "special.K" de Barcelona. Suvaratri a tothom (Bona nit).
