2013/08 Dia 7 Bhimpedi.
Un dia més el despertador sona a les 5 i poc del matí, aquest cop per preparar la percussió pel ball de cutxo dance que està preparant l’Ester amb les nenes de Balmandir i el poble. En menys de dues hores ja tenim casi tota la cançó enllestida, només falta acabar de rematar el final i assajar amb la coreografia. Després és l’hora del te, l’hora en que ens donem compte de que ja portem dues hores desperts i encara queda molt dia per endavant. En Victor com sempre continua amb els entrenaments de futbol, aquest cop s’hi ha afegit l’Annaque ha valorat l’activitat com: estan acceptant una presència femenina. Després d’un altre dinar, tal i com li diem nosaltres, encara que mengem a les 9 del matí i en teoria sigui una mena d’esmorzar amb arròs, llegums, verduretes i patates fregides, continuem el dia practicant la percussió ja que a la tarda tenim un petit assaig on molts de nosaltres participem per lluir-nos a la gran festa final. Avui és un dia tranquil, aquesta és la paraula, un dia en que ens podem estirar a la gespa, passejar pel poble, fer una becaina després de l’snack de la 1 del mig dia i anar de shopping amb el poc temps que tenim, ja que aquí les coses van tan lentes que, una cosa que hauria de durar mitja hora es pot allargar fins a dues hores, nepalí style.
A les 4 del migdia estem tots en una de les classes de l’Escola pública de Bhimpedi, assajant escena per escena i veient com queda uns dies previs al gran dia. Tots estem nerviosos, repassant moviments d’última hora i aprenent-ne d’altres a corre cuita, però tot i així la cosa té molt bona pinta. Després d’un gran assaig anem directament a casa la Beni, una dona del poble amb dues bessones precioses i amb molta història darrera. Ens invita a menjar a casa la seva mare i el seu pare, una bona rebuda, un menjar deliciós i el famós roxy, una beguda alcohòlica molt comuna al Nepal. Després de trencar l’hàbit del dhalbat per sopar, tornem a Balmandir a punt de rebentar decidim anar a dormir i demà ja serà un altre dia.
Un dia més el despertador sona a les 5 i poc del matí, aquest cop per preparar la percussió pel ball de cutxo dance que està preparant l’Ester amb les nenes de Balmandir i el poble. En menys de dues hores ja tenim casi tota la cançó enllestida, només falta acabar de rematar el final i assajar amb la coreografia. Després és l’hora del te, l’hora en que ens donem compte de que ja portem dues hores desperts i encara queda molt dia per endavant. En Victor com sempre continua amb els entrenaments de futbol, aquest cop s’hi ha afegit l’Annaque ha valorat l’activitat com: estan acceptant una presència femenina. Després d’un altre dinar, tal i com li diem nosaltres, encara que mengem a les 9 del matí i en teoria sigui una mena d’esmorzar amb arròs, llegums, verduretes i patates fregides, continuem el dia practicant la percussió ja que a la tarda tenim un petit assaig on molts de nosaltres participem per lluir-nos a la gran festa final. Avui és un dia tranquil, aquesta és la paraula, un dia en que ens podem estirar a la gespa, passejar pel poble, fer una becaina després de l’snack de la 1 del mig dia i anar de shopping amb el poc temps que tenim, ja que aquí les coses van tan lentes que, una cosa que hauria de durar mitja hora es pot allargar fins a dues hores, nepalí style.
A les 4 del migdia estem tots en una de les classes de l’Escola pública de Bhimpedi, assajant escena per escena i veient com queda uns dies previs al gran dia. Tots estem nerviosos, repassant moviments d’última hora i aprenent-ne d’altres a corre cuita, però tot i així la cosa té molt bona pinta. Després d’un gran assaig anem directament a casa la Beni, una dona del poble amb dues bessones precioses i amb molta història darrera. Ens invita a menjar a casa la seva mare i el seu pare, una bona rebuda, un menjar deliciós i el famós roxy, una beguda alcohòlica molt comuna al Nepal. Després de trencar l’hàbit del dhalbat per sopar, tornem a Balmandir a punt de rebentar decidim anar a dormir i demà ja serà un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada