Poques vegades a la vida trobes la possibilitat de que tot allo que imagines es faci realitat. Des que vaig arribar al Nepal sembla que tot el que arriba a passar pel meu cap pot traduir-se en fets i materialitzar-se. Avui hem enllestit el rodatge del video que fa menys de 6 dies vam decidir realitzar. Encara no sabem quin en serà el resultat, però l'experiència del rodatge ha sigut més enriquidora que qualsevol altra cosa. És evident que al Nepal, tant com tot és possible tot esdevè impossible a mida que ens anem acostant al moment d'executar-ho. Aquí, però, és quan intervé la gràcia divina (us recordo que aquí hi ha més Déus i Deesses que habitants) o la força de voluntat infinita dels i les nepalís: aquí res no és impossible i si ho és trobaran qualsevol drecera per què ho deixi de ser. El marge d'error es converteix en una franja infinita per a la creativitat i la improvització i ens ofereix la possibilitat de veure com del fracàs en sorgeix una infinitat de solucions i ganes de viure que sense límits ni fronteres.
Donant classes a l'escola i preparant tant el vídeo clip com l'obra de teatre m'he adonat que per molt difícil que sembli el que et proposis, l'única barrera que existeix ets tu mateix. No és mai que no t'entenguin, ni que no tinc ganes de fer-ho. En tot cas ets tu que no t'expliques prou bé o que perds l'esperança de tirar endavant. Quan arribes a conèixer el grup que tens davant, veus com tothom vol dir la seva i donar el millor de sí mateix per ajudar. No hi ha el fort esperit d'individualitat que tant arroseguem a casa nostra. Si algú té sed, l'aigua és per a tothom; si hi ha gana, hi ha menjar per tothom; si tens por, sempre hi haurà una mà amiga; si no hi ha temps, d'alguna manera faran els segons més eterns. És cert que mai sabrem si això passa perquè som qui som i venim d'on venim, però si els observes d'amagat te'n adones que s'ajuden els uns als altres tan com ho fan amb tu. Sens dubte, no us penseu que això és un paradís. És tot ple d'escombraries i de vegades és tot molt brut, però alhora tot plegat conserva una màgia difícil de descriure i un ambient curiós de contemplar. De vegades et pots sentir observat, no obstant pots observar tranquilament, i mirar-los cara a cara i als ulls directament, veuràs com tothom et vol conèixer convidar-te a menjar o a un got d'aigua que "no pots beure, pel refinament del nostre estómac".
Crec que això de venir al Nepal ha sigut de les millors decisions que he près en aquesta vida. Sé que tan sols hi porto dos mesos i que he vingut amb diners d'allà, però no sento que estigui de vacances, la feina és la mateixa, aquí però sembla que tingui tot més sentit i que els ulls d'aquells que t'escolten no reclamin constantment un objectiu sinó que disfrutant del moment present que tant perseguim allà d'on venim.
Ja s'acaben les estades i d'alguna manera no en sóc conscient.
A la primera part de les estades, he ajudat a crear una obra de teatre, cosa per la qual dono les grácies a tots aquells que hi han participat a l'Ester, la Georgina, la Lali, el Víctor, la Marina, la Sara i especialment a la Paula que des del principi va ser allà per ajudar-me a engegar els motors i donar forma a tot el que volíem crear. No oblidem la paciència i el silenci de l'Hugo que et dóna per redescosbrir-te amb tots els teus defectes i ajudar-te a reconduïr-los, ni tampoc les contraposades opinions de l'Eduard que fan que hagis d'encarar-te amb tu mateix per veure quins són els teus punts febles. Un "gracias chicas" a l'Ane i la Paula que tot i que va ser breu va ser de les coses més intenses, en una setmana van fer la feina d'un mes.
A la segona part de les estades hem estat fent classes a l'escola i intentant crear un videoclip. Han sigut més curtes però no per això menys intenses i també m'agradaria agraïr la paciència de tot el grup per ajudar-me a tirar endavant qualsevol projecte. Aquí comença la ronda: a la Marta Valls i la Mireia per sempre tenir un sí com a resposta i neutralitzar qualsevol pensamaent negatiu que m'hagi creuat el cap, al Josep per oferir sempre un altre punt de vista sobre qualsevol aspecte, al David que sempre és allà per donar corda i fer que tot s'aguanti, a la Berta, que encara que silenciosa sempre ajuda a qualsevol que ho necessiti i a la Marta Massip que ha sabut com mantenir unit el grup i mai ha deixat que ningú quedés enrera. Zaida, eres la salsa de la vida y la gracia hecha realidad!
I com no, sempre hi ha el moment del special thanks. M'encanta ser pilota i per aquest motiu he volgut reservar les últimes línies per dues dones i un ocell. Dues dones que tot i que em vaig resistir bastant em van obligar, sense saber-ho, a venir al Nepal, dues dones d'una força i potència desmesurada que sempre trobaran la manera de fer el camí més pla. Dues dones que, no ens enganyem, estan com una cabra i tenen més imaginació que tots plegats i ganes d'ajudar i fer-te aprendre de tu mateix i de tot el que t'envolta. Això sí, cadascuna amb el seu propi estil. Així que si de vegades sembla que no les puguis entendre recorda que tothom és allà per ajudar-te a aprendre alguna cosa de tu mateix.
A l'ocell li dono les grácies per la seva paciència i ganes de seguir viu, perquè contra tota expectativa ha sobrevistcut a més de 20 dies de viatge i a dos humans que l'han anat duent d'una banda a l'altra del Nepal amb jeep, bus deluxe, transportín i caixes de sabates. No sé què en serà d'aquest ocell. Ara per ara l'estem ensenyant a volar, nosaltres, que físicament, no en sabem. Qui sap potser som nosaltres els que acabem volant, recordeu que aquí al Nepal no hi ha res impossible, tan sols és trobar la millor manera de fer realitat els teus somnis.
Amén.
Donant classes a l'escola i preparant tant el vídeo clip com l'obra de teatre m'he adonat que per molt difícil que sembli el que et proposis, l'única barrera que existeix ets tu mateix. No és mai que no t'entenguin, ni que no tinc ganes de fer-ho. En tot cas ets tu que no t'expliques prou bé o que perds l'esperança de tirar endavant. Quan arribes a conèixer el grup que tens davant, veus com tothom vol dir la seva i donar el millor de sí mateix per ajudar. No hi ha el fort esperit d'individualitat que tant arroseguem a casa nostra. Si algú té sed, l'aigua és per a tothom; si hi ha gana, hi ha menjar per tothom; si tens por, sempre hi haurà una mà amiga; si no hi ha temps, d'alguna manera faran els segons més eterns. És cert que mai sabrem si això passa perquè som qui som i venim d'on venim, però si els observes d'amagat te'n adones que s'ajuden els uns als altres tan com ho fan amb tu. Sens dubte, no us penseu que això és un paradís. És tot ple d'escombraries i de vegades és tot molt brut, però alhora tot plegat conserva una màgia difícil de descriure i un ambient curiós de contemplar. De vegades et pots sentir observat, no obstant pots observar tranquilament, i mirar-los cara a cara i als ulls directament, veuràs com tothom et vol conèixer convidar-te a menjar o a un got d'aigua que "no pots beure, pel refinament del nostre estómac".
Crec que això de venir al Nepal ha sigut de les millors decisions que he près en aquesta vida. Sé que tan sols hi porto dos mesos i que he vingut amb diners d'allà, però no sento que estigui de vacances, la feina és la mateixa, aquí però sembla que tingui tot més sentit i que els ulls d'aquells que t'escolten no reclamin constantment un objectiu sinó que disfrutant del moment present que tant perseguim allà d'on venim.
Ja s'acaben les estades i d'alguna manera no en sóc conscient.
A la primera part de les estades, he ajudat a crear una obra de teatre, cosa per la qual dono les grácies a tots aquells que hi han participat a l'Ester, la Georgina, la Lali, el Víctor, la Marina, la Sara i especialment a la Paula que des del principi va ser allà per ajudar-me a engegar els motors i donar forma a tot el que volíem crear. No oblidem la paciència i el silenci de l'Hugo que et dóna per redescosbrir-te amb tots els teus defectes i ajudar-te a reconduïr-los, ni tampoc les contraposades opinions de l'Eduard que fan que hagis d'encarar-te amb tu mateix per veure quins són els teus punts febles. Un "gracias chicas" a l'Ane i la Paula que tot i que va ser breu va ser de les coses més intenses, en una setmana van fer la feina d'un mes.
A la segona part de les estades hem estat fent classes a l'escola i intentant crear un videoclip. Han sigut més curtes però no per això menys intenses i també m'agradaria agraïr la paciència de tot el grup per ajudar-me a tirar endavant qualsevol projecte. Aquí comença la ronda: a la Marta Valls i la Mireia per sempre tenir un sí com a resposta i neutralitzar qualsevol pensamaent negatiu que m'hagi creuat el cap, al Josep per oferir sempre un altre punt de vista sobre qualsevol aspecte, al David que sempre és allà per donar corda i fer que tot s'aguanti, a la Berta, que encara que silenciosa sempre ajuda a qualsevol que ho necessiti i a la Marta Massip que ha sabut com mantenir unit el grup i mai ha deixat que ningú quedés enrera. Zaida, eres la salsa de la vida y la gracia hecha realidad!
I com no, sempre hi ha el moment del special thanks. M'encanta ser pilota i per aquest motiu he volgut reservar les últimes línies per dues dones i un ocell. Dues dones que tot i que em vaig resistir bastant em van obligar, sense saber-ho, a venir al Nepal, dues dones d'una força i potència desmesurada que sempre trobaran la manera de fer el camí més pla. Dues dones que, no ens enganyem, estan com una cabra i tenen més imaginació que tots plegats i ganes d'ajudar i fer-te aprendre de tu mateix i de tot el que t'envolta. Això sí, cadascuna amb el seu propi estil. Així que si de vegades sembla que no les puguis entendre recorda que tothom és allà per ajudar-te a aprendre alguna cosa de tu mateix.
A l'ocell li dono les grácies per la seva paciència i ganes de seguir viu, perquè contra tota expectativa ha sobrevistcut a més de 20 dies de viatge i a dos humans que l'han anat duent d'una banda a l'altra del Nepal amb jeep, bus deluxe, transportín i caixes de sabates. No sé què en serà d'aquest ocell. Ara per ara l'estem ensenyant a volar, nosaltres, que físicament, no en sabem. Qui sap potser som nosaltres els que acabem volant, recordeu que aquí al Nepal no hi ha res impossible, tan sols és trobar la millor manera de fer realitat els teus somnis.
Amén.
Miau
ResponElimina