Georgina - Bhimphedi - 2/08/2013

Com cada matí, ens queixem al sentir al despertador. Ens preguntem els uns als altres: “T’aixeques o no?”.  Ens costa sortir del llit però ens activem ràpidament.

Avui es el segon dia que l’Ester ens ha fet classe de “Bellydance” a la “library”, també s’han apuntat les nenes de Balmandir amb nosaltres. De moment sembla que ens costa una mica el moviment de caderes, però es veu que es qüestió de pràctica. Hem decidit  que les dones del poble de Bhimphedi també vindran a Balmandir a fer les classes, així que seguirem treballant amb un grup més numerós.

Quan acabem dansa, he agafat una ampolla buida, i com cada matí, he anat al poble a buscar llet per poder fer-me el cafè. Es una botigueta petita. Sempre sec al banc de l’entrada, i espero que arribi el propietari amb la seva moto i entri les dues lleteres que deixa el repartidor a l’entrada del camí. Ell seu amb un tamboret i comença  a omplir els embuts dels seus clients. Es un moment molt familiar i amè, casi sempre ens trobem les mateixes cares. Es comparteixen converses i somriures.

Al passar per davant de la parada d’autobús m’he trobat a la Usha i al Ram (responsable i cuiner de Balmandir). M’han explicat que marxaven a Hetauda amb el Manuj (el més petit de la família, 3 anys). Es veu que ahir a la nit va caure del llit i es va fer mal a la cama. No ha pogut dormir durant la nit i la cosa semblava greu.

A l’arribar a casa, hem vist que només hi havia la Maya (una altra de les responsables), així que avui la nostra col·laboració havia de ser més organitzada i eficaç per no carregar-li tota la feina a ella.

A les 8h hem fet la rutina de dutxa i rentar roba amb els més petits. Sembla que cada dia funciona millor i s’ho prenen amb més ganes. Estic molt contenta de que funcioni tant bé i que per ells sigui una bona estona. S’ha de dir que els grans estan per la feina i ajuden amb tot allò que poden. Espero que entenguin la importància d’aquest hàbit d’higiene i es segueixi fent quan nosaltres ja no hi siguem.

Després de menjar el dhalbat hem ajudat a vestir els més petits amb l’uniforme de l’escola. Els divendres van vestits de blanc i no s’estan tantes hores a l’escola, només fins a la una. A les 9:30 la Lali i jo els hem acompanyat a l’escola i després els hem anat a recollir a la una ja que el Ram no hi era i és qui se n’encarrega.

Hem aprofitat per acabar de muntar la “library”, havíem de netejar el mobiliari i fer una selecció i neteja dels llibres.

Després del “breakfast”, un dels millors per mi (cigrons, ou dur, “fulaures” i llet), hem fet una petita excursió fins al riu, només s’hi han apuntat els petits i les nenes, ja que els grans sempre prefereixen anar a jugar al camp de futbol. Ens han portat per una baixada pel mig de la muntanya, jo anava amb les meves “xancles tanga” i haig de dir que no m’ha sigut gaire fàcil. Un cop al riu tots ens hi hem ficat sense pensar-nos-ho gaire. Les nenes ens demanaven que els ensenyéssim a nedar. Tots hem disfrutat d’aquesta estona, fins que ha començat a ploure. Hem hagut de recollir i tornar corrents cap a casa per  no encostipar-nos.
Al arribar ja havia deixat de ploure, i hem destinat les últimes forces per fer un partit de voleibol.

Hem tingut noves notícies del Manuj, es veu que és greu i finalment l’han traslladat a Katmandú, s’hi haurà d’estar un temps ingressat i possiblement l’hagin d’operar.

Avui a sigut el primer dia que hem gaudit d’una posta de sol espectacular. El cel es pintava de diferents colors i  il·luminava les muntanyes de la vall de Bhimphedi. Després de sopar el dhalbat, el cel ens ha fet l’últim regal mostrant-nos un repertori d’estrelles precioses. Hem estirat les tovalloles al mig del jardí de Balmandir i ens hem passat una hora mirant amunt i xerrant de la vida.

Com podeu veure, aquí els dies són molt complets i no desaprofitem ni un minut de  la nostra estada.