(Quique)
Efectivament. Un altre ritme.
Però al final tot ha sortit bé. El campionat comença puntual (més o menys), amb els equips que hi participen assabentats del seus horaris, amb camp, porteries i pilota. Suficient.
I abans de que la pilota rodi…, hi ha el discurs de les autoritats: Dayaran i Madam. Els dos equips que s’enfrontaran en el partit inaugural (Balmandir i un altre que no sé com es diu) posats en fila, un al costat de l’altre, de cara al “palco de autoridades” (una fusta a terra amb tres cadires de plàstic). Tot el públic escoltant respectuosament el discurs en nepalí del que no entenc res.
Bé.
Si.
He sentit Joan Enric Recoder?
Ah! Ok! Jo faig el discurs final?
Ostres, quin honor. Parlaré de Fair-play…
Ah! També faig la sacada inicial?
Ni el Messi té tans honors
.
Total, que surto al diari local del dia següent.
Sóc famós, així que ojito con lo que decís de mi.
I comença el partit.
Perdem 2-0 contra uns que els doblen en edat, alçada i amplada. No hi ha excuses. Es podia guanyar. Però es que no tenen sang a les venes!! Son més innocents…
Pobrets, son maquíssims i jo ja els vull pervertir. Millor que perdin i segueixin innocents, que la competivitat tampoc els hi servirà de res.
Mentre vaig passejant per la banda vaig sentint un eco de veus cantant, aplaudint, animant: La Laura i la Mònica dirigint el club de fans de Balmandir.
Un club cada dia més gran!!!
Fins i tot els Bad boys volen que guanyin!
Alguna cosa està canviant a Bhimphedi…
I a la nit, festassa a casa. Kukkhura i dalbhat, acompanyats d’un vinet de blat de moro, roxy, que entra com si res.
La Benni està super-contenta. Per fi ens ha pogut fer Dalbat, després de tantes negatives!! Això si, acompanyat d’un pollastre que està boníssim!
I el vi que entra com si res. La Benni, el Sagar, la Mònica, la Laura i jo. Tots ballant com si fóssim al LdG, feliços de la vida i no entenent res del que parlem.
Però rient.
Què poc es necessita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada