(Mònica)
Despres dels dos vols amb escala a Doha de 6 hores, arribem a l’hotel a les 10:30h i estem tots tres destrossats... Somiem amb poder entrar a l’habitació, descarregar i poder dormir una estoneta fins que ens trobem amb en Dawa, que hem quedat amb ell a les 12h. Pero mala sort... l’habitació resulta que no està preparada encara, ja que el checkout el fan a les 12h... La Laura i jo comencem a indignar-nos fent una mica de comèdia, a veure si així fem moure el cul a aquests nepalis i ens preparen l’habitació JA! Perque l’haviem reservat des de Barcelona, i ells sabien de sobres a quina hora arribabem!! Al final aconseguim que ens preparin l’habitació triple deluxe (això vol dir amb aire acondicionat i tele) i finalment aconseguim descarregar!! Pero amb tota la moguda, ja només ens queden 10minuts i no podem ni estirar-nos 5minuts...
Baixem a la recepció de l’hotel a trobar-nos amb en Dawa, el manager de l’agencia de trekking de l’any passat, amb els que vam anar al Trekking del Everest tot el grup de Trikis (Trikis, si llegiu això: molts records del Dawa, especialment per l’Albert!)
En Dawa ens ha organitzat tenir taxi durant els dos dies de compres que estiguem per KTM, ja que hem de carregar moltes coses i hem d’anar a tiro segur i a preu fet. El resultat acaba sent boníssim: en dos dies aconseguim comprar-ho tot:
1.- material per manualitats: tot tipus de papers, cartolines, pintures, colors, retoladors, etc... Només entrar a la botiga, la Laura es torna boja al haver trobat el mateix lloc que l’any passat (llibreria EKTA), a on hi ha absolutament de tot!!! Va obrint tooots els calaixos i no para de treure papers de mil colors, mentre va dient: “Este les encanta!! Este también!! Este color es precioso!!!” Davant de tanta eufòria paperística, en Quique intenta frenar una mica a sa germana, però no hi ha res a fer, continua treient papers dels calaixos i llençant-los per terra... feina tindran els de la botiga per recollir-los!! ;-) En Quique i jo ens mirem i ens pixem de riure!!! En una altra planta d’aquesta botiga trobem Tintins en anglès i en nepalès, i ens fa tanta il.lusió, que acabem comprant-los tota la col.lecció, mig en nepalí, mig en anglès! Esperem que ho disfrutin tant com nosaltres!!!
2.- jocs de taula i material d’esports: aqui si que al.lucinem pepinillos: en Dawa li ha dit al taxista que ens porti a un Centre Comercial que no ens pensavem pas que pogues existir dins del caos i la brutícia de Kathmandu: un edifici flamant de 6 plantes que es diu Bathbatheni (ells pronuncien algo similar a Barbarini) i on tenen de tot: des de menjar, fins a roba i vestits, jocs, ferreteria... fins i tot oli d’oliva borges, de primera premsada!! Aqui trobem el Monopoly en anglès, també el Trivial Pursuit, i molts altres jocs amb els que els nens fliparan! ...estem contents perque son molt més baratos que a Barcelona (on ja ho haviem mirat a les llibreries angleses), i ens pensavem que el preu potser no variaria tant... També els comprem raquetes de badminton, una cistella de basquet i una xarxa.
3.- les tres guitarres: gràcies al Mariano, el Director del Katmandu Jazz Conservatory (al que encara només coneixem per e-mail) trobem la botiga Nepal Music, a on ens reb en Kamal, que al dir-li que venim de part d’en Mariano, es pixa de riure! ;-) Li demanem si té tres guitarres acústiques que sonin mínimament bé, pero que tampoc siguin super-sofisticades. Ens diu que en aquell moment no, pero que les pot aconseguir. Mentrestant anem provant guitarres, en Quique prova un violí xines.. i estem per alla, fent temps, fins que després de penjar una trucada, en Kamal ens diu que no pot tenir les guitarres... Ooohhh!!! Com que no?? Però si ens acabava de dir que si!!! Llavors, al veure’ns tant desesperats, ens diu que en pot tenir unes altres de 3.300Rs (=33Eur) enlloc de 3.000Rs com ens havia dit al principi... Total que, al final li diem que si ja que veiem que les guitarres son vermelles i índies: molt xules, i sonen prou bé!!
Després de totes les compres, decidim anar al Fire & Ice a fer una pizzeta, i jo de passada recordo vells temps... Tot just fa un any i poc més que vam estar aqui mateix tots els Trikis fent un soparillo... quins farts de riure ens vam fer amb el cambrer!! Durant els dies de Katmandu no puc evitar pensar en tots ells... em venen presents a cada moment. I només faltava que l’hotel on som (Tibet Guest House) estigui al costat del Nirvana Gardens, el nostre de l’any passat! ;-)
Al sortir de la pizzeria passem una estona pel Reagge Bar, que ens encanta! Esta en una d’aquestes terrassetes tant típiques de Kathmandu, i hi ha música en viu. Llàstima que quan arribem estant tocant la última cançó i després ja no continuen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada