17/07 - Primer entrenament i... per fi recuperem el nostre Dining-Room!!!

(Mònica)

Tal com els hem promès, en Quique i jo ens presentem a les 6h a Balmondir. Arribem a les 6h en punt i tots estan ja pel camí esperant-nos, super-excitats! Animem també als que no juguen a futbol que vinguin, perque també farem coses per ells. Jo no sé ben bè què improvisaré encara, però amb tants entrenos del Ricard Vila, alguna cosa se m’acudirà... Arribem al camp i com que en Quique està una mica dolorit del tormell, em diu a mi que comenci amb la part de preparació física!! Jajaja!!! Com m’he de veure, amb el que m’entusiasma el futbol, ara resulta que faig d’entrenadora de futbol!!! Pero jo no havia vingut aquí a ensenyar-los música??? ;-) En fi, tot sigui pels nens del BMC!!! La veritat es que son tan obedients i tant agraits, que dona gust fer-los fer qualsevol activitat! Comencem doncs amb unes quantes voltes al camp per escalfar, després una mica de mobilitat de costat a costat (skippings,etc...) i finalment uns quants abdominals, exercicis de cintura, etc... Tots ens miren amb unes cares molt rares, ja que no s’imaginaven pas que això fos un entrenament de futbol, però els diem que per fer futbol han d’estar fort i que això els jugadors del Barça ho fan per triplicat! Així que ells perseveren i s’esforcen tot el que poden. Que monos que son, per favor!!
Passada mitja hora l’escalfament ja està fet i en Quique se’ls enduu a fer l’entrenament tècnic (això ja us ho explicarà ell, perque encara flipa ara de lo en serio que s’ho han pres tot!).

En Quique explica coses tan interessants, que fins i tot les gallinas el venen a escoltar.

Jo m’enduc a la resta de petits i comencem a fer jocs com el mocador, i altres... a tots se’ls veus molt feliços corrent pel camp! Això si, van tots amb xancletes, però acaben anant descalços, i tot i així, tenen uns peus i uns tormells tant forts, que corren com si res! Ai senyor, que atrofiats que estem els occidentals....
A les 8h tornem a casa, ja amb la feina feta! No hem puc creure que siguin les 8h i ja hagi fet un entreno de dues hores... no semblo jo, jajajaa! Amb el que m’agrada dormir.... Però es cert que aquests nens t’encomanen una energia bestial i motiva moltíssim anar-los a veure cada mati.
Per fi a casa recuperem el nostre Dining Room i posem la casa en ordre. Treballem durant tot el matí i finalment ens queda tot super-ben ordenat, i n’estem super-orgullosos, quin gust poder tenir la robeta ordenada, el menjar de tot el mes en estanteries, el material escolar separat, etc...
A la tarda tornem a Balmondir, ens han convidat a un altre festival (aquesta gent no para de fer festivals, jajaja!). En Dayaran ens diu que celebren el final de l’estacio plujosa... i per més inri, avui ens fa el xàfec més fort de tots des que vam arribar al Nepal!!! Sembla que tots els Deus s’hagin posat d’acord per descarregar avui... Sopem amb els nanos, i despres juguem a jocs varis amb ells. Al marxar la Laureta i jo tenim raincoat, pero en Quique no i arriba xop...
I ara, aquí estem, passant l’estoneta: en Quique llegint un Tintin dels nois (que encara no els hem portat) i la Laura planificant les compres d’Hetauda... porto moltes hores davant de l’ordinador i ja s’estan començant a intrigar, a veure què coi explico... doncs res, ara ja està! Ens disposarem a llegir-ho en veu alta, tot seguint la tradició de l’any passat i, val a dir, que el llistó esta posat molt alt... La Marina feia unes cròniques que et pixaves de riure continuament, i cap de nosaltres creu pas arribar-li a la sola de la sabata.... però farem el que podrem, i us anirem explicant tot el que fem!

La nova mascota

Abans d’acabar, us comento algunes de les coses que m’han sorprès, respecte a com les havia imaginat: primer de tot el poblet de Bhimphedi està ben al fons de la vall, envoltat d’unes muntanyes selvàtiques impressionants... en canvi jo, no sé perquè, me l’havia imaginat elevat a dalt de les muntanyes. Una altra cosa que m’ha sorpres positivament ha estat l’estat de l’orfanat, que tant en Quique com jo l’hem trobat en molt bones condicions i que han conservat prou bé tot el que es va fer l’any passat. I també han fet moltes millores com: enrajolar un dels banys, posar una xemeneia a la cuina, i fer uns equips per plantar coses a l’hort, i cada un ha plantat diferents coses com blat de moro, pepinos, raves, naps, pastanagues... Al.lucinem molt, perque tant des de Barcelona com des de Kathmandu ens havien dit que l’hort encara estava per fer. També ens sorpren gratament l’actitud d’en Dayaran, que en Quique i jo el veiem més col.laboratiu del que ens pensàvem... Per exemple: a l’entreno ha vingut amb nosaltres i ha fet tot el que els nois feien i col.laborava en acabar les explicacions en nepalí del que que en Quique i jo explicavem en anglès. La Laura en canvi, continua sospitant d’ell... Ja veurem com avancen els aconteixements!!!

---