01/08

(Quique)

Arrivem a l’entrenament i no hi ha ningú. Estan morts i necessiten descansar.
Ho entenem.
La Mònica, que ha arribat abans que jo, acaba el seu escalfament i marxa.
Jo em quedo a còrrer una mica, que estic rovellat. Estiro una miqueta, faig 4 abdominals (si, si. 4), i marxo…
… cap a un temple hinduista que hi ha a la carretera que va a Hetauda.
Quan acabo d’estirar i estic a terra descansant i mirant el cel o el que tinc al voltant, embobat, passen unes noies, totes arreglades, amb flors, menjar, perfums… Van cap al temple, a fer-li una ofrena a Shiva, com cada dilluns d’aquest mes.
Me apunto!!!
I així és. Caminem i caminem. Arrivem i m’ho expliquen tot. Em fan donar voltes a un laberint, tocant i santigüant-me al pas de cada figura representativa de Shiva (exactament 108), entro als templets, faig les meves ofrenes.
I surto amb el front empastifat d’oli, espècies i arròs cru.

Arribo a casa, i resulta que la Mònica ha anat a buscar un temple budista que hi ha a la muntanya. El Sagar li ha fet de guia, i han arribat a una stuppa que es veu desde el “jardí”.

Tenim el dia espiritual.

I la Laura?
Quan ens reunim els tres anem a veure la elephant house.
I què és això?
Doncs una espècie de museu que queda a sota casa nostra. És tracta d’un hangar ple de cadires de muntar elefants. Igual no sona molt bé, dit així, però la veritat és que és espectacular.
És com si et traslladessis a la película del Libro de la Selva, o a Ghandi, o no sé a on. Però el que es segur és que la sensació que et queda és bona.
Les cadires son precioses, i ja ens podem veure pujats als elefants, passejant per la jungla, sota la pluja fina que caracteritza aquestes muntanyes.

Desde aquesta casa sortien els prínceps de cacera. Suposo que anaven amb els colonitzadors anglesos a caçar el tigre, o el lleopard.
Vaja, un poema.
Tot de “caciques” i els quatre camàlics portant els trastos i rebent fuetades.
Ja ho estic veient.
I a sobre, el pobre tigre, que no té la culpa de que els humans tinguem unes aficions estúpides, a patir la persecució de quatre tirans que es creuen que per ser prínceps o fills de “la mare patria anglesa” poden fer el que els hi dóna la gana. Això si, pujats a elefants, que caminant no tenen collons.

Cremaré la casa.

Per la tarda ens hem posat a treure herbes de la pista de bàsquet…, i ens hem emocionat. Així que ja hem tret tota la terra, tapat les dues rases i anivellat tot el terreny.
Està clar que per fer les coses s’ha de començar, no parlar, que ells ja et seguiran de seguida.
Si s’hi posen, s’hi posen.
I després de tant esforç, que millor que veure una peli. Així que els hi passem el dvd de la festa del LdG.
Un fracàs, no va.
Passem, doncs, a Dumbo. Aquesta si que va, i és boníssima. Ens quedem tranquils, que demà ja els hi passarem el video de la festa desde l’ordinador.

De tornada a casa arreglem quatre temes amb l’arreglador de temes oficial: el Toni Manero. Ja tenim busos per portar als nois a la piscina, ja hem quedat amb el fuster, ja hem quedat per fer la prova del carbó i ja sabem a on podem aconseguir una bombona de gas.

Serà un mafiosillo, però és l’únic que té sang a les venes.