25/07 - El primer partit amistós del nostre equip!

(Mònica)

De nou comencem el dia amb l’entreno. La veritat es que entre l’acumulació de tants entrenos seguits i l’excursió del Talking Grandfather del dissabte, que estic agotada!!! Amb en Quique comentem que algun dia ens hauriem de prendre un descans, sino no aguantarem pas aquest ritme...
De tornada a casa aprofito per anar avançant amb els planols de les habitacions, per estudiar quin tipus d’armaris els podem posar als nens, perque no tinguin tota la roba amuntegada per alla com tenen ara. Mentrestant en Quique i la Laura van cap a l’orfenat i es troben que els grans estan al camp de futbol marcant les línies del camp (excavant-les), perque resulta que al migdia tenen el seu primer partit amistos! En Quique els ha estat convencent de que abans del partit de campionat haurien de fer uns quants partits per practicar la seva nova estratègia d’equip, fent passes, etc... estil Barça (jo no en tinc ni idea de futbol, eh? Només us transmeto el que li sento dir al Quique!). Total que els nens li han fet cas al seu entrenador i per avui ja havien convocat el primer amistós amb l’equip d’un poble vei. La veritat es que al Quique sempre li fan cas, la Laura i jo no tenim res a fer.... Tal com va dir en Gyanendra: “Quique is like God to us”, jajaaaa! Ens vam morir de riure en sentir-ho! Però realment, si ho veus des de la seva perspectiva, ells estan al.lucinats de que algú de Barcelona, la capital del seu equip favorit, hagi vingut des de tant lluny per entrenar-los...
Mentre els grans acaben de preparar el camp, a l’orfenat la Laura i jo ens barallem amb els polls dels més petits... els fem el tractament que ens va donar la Marina, i al rentar-los i passar-los la pinta, tot i exterminar un exèrcit sencer de polls, moltes de les liendres persisteixen... haurem de tornar a contraatacar un altre dia. No ens rendim, segur que acabarem guanyant aquesta batalla!!! Clar que també caldria concienciar molt a la resta del poble pel que fa a la higiene, i això ho veiem gairebé impossible... Una altra enfermetat molt frequent que tenen alguns nens de l’orfanat es la sarna. Ens ha fet una mica d’angunia descobrir que es tractava d’aixo, perque al princip nomes en sabiem el nom anglès i no acabavem d’esbrinar què era: “it’s scabies, it’s scabies!”, anaven dient tots.... i al final, gràcies a l’ajuda “online” de ma germana metge, vam descobrir el que era! Després llegint la Lonely, hem vist que es un parasit super-frequent al Nepal, en escoles i orfanats... en fi, la higiene del Nepal es lo que tiene... què hi farem! Batallarem tot el possible!!!! Almenys estem tranquils de que cada cop que un nen esta malalt, o es troba mínimament malament, de seguida el porten al metge. La higiene però es un tema apart generalitzat de tot el pais, amb el que ja es més difícil de batallar...
Arriba el migdia i la Laura i jo anem a dinar cap casa. Estem super-excitades perque avui tenim hora al “Beauty Palace” amb la Urmila! No tenim ni idea del tipus de neteja de cutis que ens espera, quins nervis!!! Si la depilació es fa amb fils, potser la neteja de cutis la faran amb cordes??? Ai, ai, ai.... Arribem a casa de la Urmila (una mica més amunt del nostre carrer) i ella ens diu que no, que no, que anem cap a casa nostra! Arribem doncs a casa nostra, i fa estirar a la Laura al sofa, recolzada sobre la falda de la Urmila. Comença la sessió de depilació de la Laura, la tia flipa del poc mal que fa aquest tipus de depilació! Potser l’hauriem d’importar a Barcelona i muntar un saló de bellesa nepalí, encara farem la primera pela!!! Jajaja! Després toca la neteja de cutis, i les dues ens anem recolzant a la seva falda per torns. Ella agafa un cotó i ens posa aigua de roses... quin gust, per fi alguna cosa que fa bona olor al Nepal!!! Despres ens demana un petit bol que no tenim i que la Beni s’ofereix a portar. A continuació ens posa una mascarilla verda, que descobrim que esta feta a base de cogombre, un dels productes estrella d’aquesta zona. Un cop tenim la mascarilla posada ens diu que no podem riure, i només ens falta tenir la Beni per allà al mig, amb el fill i les filles, que no s’han perdut detall de tota la sessió de bellesa! Ens miren i es parteixen de riure, i nosaltres series, aguantant-nos el riure com podem... La veritat es que la intimitat en aquesta casa no existeix... quan algu es vol aillar, se n’ha d’anar a l’habitació, perque al menjador estas continuament observat pels nens de la finestra, les bessones jugant per terra i tocant-ho tot, en Sagar (fill de la Beni) anant-los-hi tot el dia al darrera i la Beni sempre apoltronada a la cadira blava, amb les seves carcajades i els seus crits de “Helooouu!!”. De vegades iniciem converses en nepalí amb ella, gràcies al super-diccionari que tenim, i la veritat es que son per llogar-hi cadires, perque enlloc de contestar el que li intentem preguntar, ella repeteix com un lloret el que acabem de dir, i d’aqui no sortim!
Despres de treure’ns la mascarilla verda, continuem amb la neteja de cutis: ara ens toca el vapor d’aigua. La Urmila ens demana que escalfem una mica d’aigua i un mocador. Quan l’aigua bull, ens diu que la treiem del foc i la molt bèstia, fica el mocador a dins per mullar-lo, no entenem com no es crema!!! Despres altre cop estirades al sofà, ens va posant 4-5 vegades el mocador amb aigua calenta (per sort ja no crema), sobre la cara. El primer moment es una mica agobiant, perque de sobte notes que te l’apreta per tota la cara i tens la sensació d’anar-te a ofegar!! Pero de seguida el treu i tot queda en un petit ensurt de res... i així ha estat la nostra primera neteja de cutis: ara ja tenim hora per la setmana que ve, i a sobre la Urmila no ens vol cobrar res de res, perque diu que som amigues d’ella i que així ella pot practicar (esta fent classses al Beauty Palace de Bhimphedi, encara no es titular). Nosaltres hem insistit molt, i al final ha accedit a que li paguem les cremes i aigua de roses, i ella només ens les apliqui.
Mentrestant estavem les dues amb la cara verda, arriba en Quique a casa, tornant del camp de futbol. No fa cap comentari sobre el nostre aspecte, es molt discret. Pero por lo bajín diu que llàstima que no li toca fer la crònica a ell, perque s’hagués posat les botes!!!
Dinem tots tres ràpid i marxem cap al camp, que comença el partit! Vaya ambientasso que hi ha!!! Realment, això del futbol es el gran aconteixement del poble, fins i tot els de la presó estan mirant, des de darrera les tanques!
Els nostres nens juguen molt bé totes les estratègies que els ha ensenyat el mestre, es passen molt la pilota, a l’estil Barça i al que ells ja anomenen “to play our style”. Tot i així, l’altre equip son molt més grans i se’ls veu molt més fets: tenen més força i velocitat, però en canvi, la seva estrategia i el seu joc d’equip es: zero patatero!! Nomes que els nostres creixin una miqueta, segur que els passaran la ma per la cara! Perdem 5-1, però tot i aixi, el balanç es molt positiu per tal com han jugat, mooolt diferent a com ho feien l’any passat, de manera super-desmanegada! Gràcies a aquest partit, en Quique ha vist moltes coses que encara han de corregir, i aprofitarà a dir-los-ho tot a la tarda, durant la classe tàctica.
Després del partit tornem tots cap a l’orfenat i fem una nova cançó: OH SUSANA. La Laura abans de començar estava agotada i volia marxar a casa, però jo ja sabia que un cop agafés la guitarra i cantés amb els nens, començaria a “ressucitar”... i així ha passat!!! Tinc un video d’ella cantant amb els nens, que no té pèrdua!! Els fa cantar aquesta cançó cowboy en plan gospel, una barreja explosiva on tots estan super-entregats i han perdut totes les vergonyes!! Despres jo també em torno una mica loca i els començo a fer una coreografia amb la cançó, i allò de cop i volta es converteix en una mena de classe d’aerobic, on m’he d’acabar posant d’esquena a ells, sino no hi ha manera que em segueixin! La Laura em diu que hi ha un moment super-graciós en que tots ells es perden i van fent el boig, mentre jo continuo fent els moviments que tocaven, sense enterar-me’n!! Tots ens pixem de riure, i quan arriben en Quique i els futboleros de la classe tàctica, ens troben ja en un estat d’euforia total i decidim ensenyar-los tot el show: la coreografia i la part gospel! Sembla mentida tot el que dona de si una sola cançó... ;-)
De tornada a casa (cada dia arribem més tard...), organitzem les compres de l’endema a Hetauda. Ja torna a ser dimarts, que fort! Esperem que no ens plogui tant com la setmana passada...