24/07 - La Laura i jo descobrim el sistema de depilació nepalí...

(Mònica)

Ja em torna a tocar fer cròniques! Això passa molt més ràpid del que em pensava: no parem!! Pels que us preguntaveu qui escriu cada cop, la Laura, en Quique i jo ens hem repartit fer les cròniques un cada tres dies, i ara jo torno a recomençar.
Avui com cada dia, hem començat el dia amb l’entreno. Al marxar de casa ploviscava una mica però despres per sort ha parat!! Comencem a estar una mica cansats de tanta pluja.... la Laura diu que aquest any esta plovent molt més que l’any passat! En canvi a aquests nois no hi ha pluja, neu o tempesta que els afecti: passi el que passi, ells van a entrenar!! Un dia que plovia a bots i a barrals, en serio: plovia moooolt, i nosaltres ens vam quedar a casa, pensant que ells tampoc hi anirien. Però al arribar a l’orfenat més tard, ells ens van dir que hi havien anat igualment, tot dient: “Rain, no problem!” En fi, sense comentaris. En Quique i jo vam empassar saliva, i vam propetre’ls que a partir d’ara, plogués o nevés, aniriem a entreno.
Despres de la preparacio física que faig jo, on intento que vinguin tots (encara que no juguin a futbol), organitzo jocs pels nens petits. Pero ja fa un parell de dies que no venen perque tenen examens i han d’estudiar. Aixi que torno cap a l’orfenat a veure com els van els estudis i a veure com es troba en Mangal, que des d’ahir està malalt. Avui li fan un analisi de sang per saber si es hepatitis o febre tifoidea (sort que nosaltres estem vacunats de tot!), i resulta que es hepatitis altre cop... ja ho va tenir fa un any, i de fet la Laura també se’n recorda.
Avui per sort acaba fent molt solet i decidim rentar roba. Si plou continuament, la roba ens la va entrant la Beni a casa seva, i això fa que acabi agafant una olor una mica “catxumba”... ja ens va passar amb la primera “rentadora” que ens va fer, i estem decidits a que no ens passi altre cop!! Aquesta vegada posem moooolt sabó a la roba, la deixem en remull i li diem a la Beni que ho renti de seguida! Despres la penjem al solet. Mes tard, sembla que vol ploure una mica, pero la roba ja esta gairebé seca... davant l’amenaça de que la Beni ens la torni a entrar cap a casa seva, la Laura penja rapidament uns fils d’estendre la roba dins a casa nostra! No se com s’ho fa, pero li demana a la Beni una corda d’estendre. Aixi ara tenim la roba estesa a casa i ja no hi ha perill de que ens la prengui! Pero ara tenim “l’agravant” de que ella ve a estendre la seva roba a casa nostra... bé, arriba un punt que ja ens es igual, perque sempre la tenim ficada a casa, volguem o no! ;-)
Finalment, quan la roba ja esta seca, la olorem i “sorpresa”: la roba fa pudor altre cop.... gggrrrrr!!!! Tots els nostres esforços no han servit de res! Be, la veritat es que fa molta menys pudor que la primera rentadora, pero encara fa una olor ben rara.... arribem a la conclusió de que es l’aigua. Si poguéssim trobar algun suavitzant potent per aquests indrets... però no, sembla que aqui els agraden les olors “naturals” i no gasten ni desodorants, ni suavitzants, ni els savons fan bona olor, etc...
Durant el mati a l’orfanat, hem decidit aprofitar que feia solet per pintar les parets del passadís. Mentre la Laura i en Quique dirigien l‘operació, jo he decidit inspeccionar l’estat dels terrats de l’orfanat i els equips de captació solar. Al demanar una “ladder” per pujar, els nens m’han dit que no en tenien i m’han mostrat la manera de pujar “a la nepalina”, que per variar, era fent el mico!! Tenen dos sistemes per pujar: o escalant per un tub (al que m’he negat rotundament per no fer el ridícol) o anant per darrera del dining-room i pujant per la tanca del terreny de l’orfanat, molt propera a la paret posterior. Despres des d’alla dalt s’havia de fer un “saltet” i ja eres dalt del dining room. Llavors venia l’altra acrobàcia: saltar per sobre el terrat d’un edifici a l’altre. Feia una mica de “iuiu” d’entrada, però ho he aconseguit! M’he sentit com un d’aquells negres que salten de terrat en terrat, com si no teméssin al buit! Els terrats tenien bona pinta, en Dayaram em va dir que havien estat posant pedaços, però la veritat es que no els aniria malament un bon aillament i impermeabilitzacio, cosa que no se pas si es deu fer en algun lloc del Nepal... De les plaques solars, n’hi havia un parell que tenien els vidres trencats, ara ens tocarà anar pressionant per arreglar-los. Despres d’enfilar-me fins a dalt de tot d’un diposit, per mirar què coi passava amb l’aigua que no hi arribava (no he aconseguit veure quin era el problema), hem acabat baixant del terrat en plan bomber, lliscant per una barra rodona. Ha estat una visita divertida, i com sempre, acompanyada de molts dels nens, que quan et veuen fer alguna cosa, acaben venint tots allà on estas... son com mosques, jajajaa!
Al migdia a casa, la Laura i jo estavem a l’escala repassant-nos quatre pels de les selles amb les pinces, i llavors ha aparegut la Urmila Lama, que ha resultat ser la neboda de la Beni. Despres de molts signes i esforços de comunicació fallits, finalment hem entès que ella també feia depilacions, però amb el sistema nepalí, i per ensenyar-ho ens treia un cabdell de fil de cosir... nosaltres dues no enteniem res de res i ens deia que ens poséssim, que ens ho faria.... però no ens acabavem d’atrevir, i llavors li hem dit que ho provés amb la Beni. Llavors hem vist de què es tractava: amb la boca aguanta un extrem del fil, amb una ma fa una mena de baga corredissa i amb l’altra estira l’altre extrem del fil, i tot anant fent correr la baga, va “caçant” els pels a dintre! Es complicat d’explicar, però super-efectiu! La Laura i jo hem al.lucinat de la precisió que tenia!!! No ens ho podiem ni impaginar!! No sé pas com explicar-vos-ho, pero si puc penjare un video, perque la veritat es que no té pèrdua!! Resultat: dema al migdia hem quedat amb la Urmila perque diu que ens vol fer la depilació a les dues i també una neteja de cutis, i nosaltres encantades!!! En cap moment ens podiem imaginar poder gaudir de tots aquests luxes a Bhimphedi!!!
A la tarda tornem a l’orfanat i els ensenyem la canço de “DO,RE,MI...” de la Julie Andrews, la veritat es que ens va molt bé per poder-los ensenyar una mica d’afinacio i de notes, ja que menys quatre o cinc, la resta continuen cantant “a crits” i sense afinar massa... però tot i així, cantant s’ho passen teta, i sempre demanen més!!! Aquest cop en la sessió de música hem tingut un convidat extra: el treballador de la presó que cada dia se’ns enganxa en una cosa o en una altra... el tio ha dit que s’ho ha passat molt be cantant i ens “ha amenaçat” amb tornar l’endemà... Si cantés bé, seria genial! Pero canta molt pitjor que tots els nens junts, jajajaaa!!