(Laura)
Bhimphedi està plujós, des que hem arribat no ha parat de ploure, sembla “The Twilight Zone”, la dimensió desconeguda, perque estem envoltats de boira tot el dia, tanta, que gairebé no ens hi veiem... El riu que passa pel poble i que l’any passat estava més sec que una pansa, aquest any va ben ple i baixa fent un soroll semblant al de les catarates del Niagara. En fi, nosaltres amb el nostre impermeable amunt i avall tot el dia.
Avui no hi ha hagut entrenament de futbol al matí: diluviava. Hem fet manualitats i després els hem ensenyat els primers acords de guitarra, i també la primera cançó de la llista que té la Mònica: This Little Light Of Mine. Cadascun amb la llibreta que els hem donat s’anaven apuntant la lletra. Acompanyats de la guitarra hem començat a cantar-la. Impressionant lo ràpid que l’han après i lo entregats que estaven. A mi se’m posaven els pels de punta quan els sentia cantar: semblaven un cor de gospel a la nepalí. La Mònica els ha tret un instrument que ha portat anomenat Kazoo. Per ells el soroll que feia ha estat motiu de moltes rises, els ha encantat!
També hem fet la introducció al English Teaching Theater. Pretenem que cada 3 o 4 nens s’aprenguin uns sketchos, petites obres que representaran davant tot el poble a la festa final. Ja us anirem explicant com va! La veritat es que tots estan super-motivats, contents i disposats a fer qualsevol cosa que els hi diem. Dona gust treballar amb ells.
De tornada a casa la “Super-Beni-Mami-Blue” ja ens espera. Li agrada saber tot el que fem a cada moment; entra a casa ja com si fos casa seva i riem molt amb els seus comentaris. La comunicació segueix igual de surrealista, però crec que, encara que no enten quasi res, ens fa passar molt bones estones. Les seves filles segueixen corrent per aqui, remenant tot el que troben per terra; de tant en tant alguna es pixa a terra i la Beni ho escampa amb el peu... son la pera! Vinga, que no ha estat res! Demà serà un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada