18/07

(Laura)

Començarè aquesta crònica dient-vos lo contenta i emocionada que em sento de tornar a
Ser a Bhimphedi per segona vegada.Sembla que el temps no hagi passat.Desprès d´un any tot seguéis igual de preciòs.
Tants sentiments pasen pel meu cap,enyorances per aquelles que que no hi poden ser aquest any aquí (la Marina i la Xènia),i il.lusió per aquells que hi sòn (la Mònica i el Quique).
Què us haig de dir,és com tornar a començar de nou,amb un objectiu comú:els postres estimadíssims nens i nenes de l`orfanato de Balmondir.
Tornar-los a veure ha estat un somni que s`ha repetit durant tot aquest any,i que,ara,per fi, s`ha fet realitat.Tots estan més grans i més preciosos ,si és que es pot més…
Amb la mateixa inocència i puresa que els caracteritza.
Marina,els he explicat el perquè no has pogut venir aquest any,els hem fotocopiat la teva carta per a cadasqun,hauries d`haver vist com la llegien…estàven tots super interessats en els que els dèies…saps que t`estimen moltíssim,no t`olviden i pregunten
Si vindràs l`any vinent.Jo els dic que estic seguríssima de que vindràs!
Et porten gravada al cor!!!!!!!
Xènia,et dic el mateix que a la Marina,tambè parlen moltíssim de tú,s`enrecorden molt,
i sens dubte,tambè et porten gravada al seu cor.
Per tots ells vàreu ser “dues Mamis”,i no ho obliden.
Mentre Escriche això no puc mé que deixar anar alguna llagrimeta…també us enyoro moltíssim! ,però veig que estic molt ben acompanyada i que tot va bé,i això em dòna la força suficiente per fer el que hem vingut a fer,que és donar-ho tot per aquests nens i nenes que tant ho necesiten,i que,al cap i a la fi,són els protagonístes d´aquesta història.
Us haig de parlar de la Nostra “estimada Beni”.Aquí la tenim,a casa tot el dia,una més de la família,contenta de tenir-nos i nosaltres encantats de que hi sigui.
Està igual de graciosa i forta.No ha après a parlar anglès però s´hi esforça i ens continúeme comunicant mitjançant sorolls,signes i alguna paraula en nepalí que hem après.Ens vol ajudar en tot ,i,la molt “pilla”,ja està mirant les coses que es quedarà quan marxem d`aquí…Quina dona…!!!
També tenim amb nosaltres a la Jàmona i la Gonga,recordeu?les seves filles ,les que vàrem sjudar a nèixer l`any passat:dues ratolines,que s`arrosseguen pel terra tot el dia,qual dos animalets,ho agafen tot,i es fiquen per tot arreu: moníssimes!!
Has d`anar en comte quan les agafes perquè se`t poden pixar fácilmente a sobre ja que van tot el dia com Buda les va portar al món.Elles van arrossegant els seus culets…visca la higiene!!!
Quan ploren una mica,la Beni es treu “la pitrera” i els hi enxufa perque callin..pobre beni,sembla una vaca lletera..!!
El Sagar,fill gran,l`ajuda molt amb les nenes,sort d`ell.Per cert,està menys repel.lent que l`any passat..olèe!!
Tambè tenim a la Bàbona,recordeu?la nena que van lligar a l`arbre i que vàrem adoptar,doncs si,està mès gran i presumida.Timida al principi però poc a poc es va destapant.Continua amb la mare mig boja i el seu pare ja ha tornat de treballar del Golf, i pel que es veu,carregadet de rupies perque han pintat el forat negre que tenien per casa
i s`hancomprat una tv.;tambè han muntat una petita tenda de verdures,la tenim a un salt de casa.El que pasaés que quan vas a comprar “mai” no hi ha ningú que t`atengui…ay aquest negoci…sort que no sóm mangurrinos…jaja
Les germanes de la Bàbona ,la melina i la Xufleta estan per menjar-te-les!
En realitat,tota la gent del poble ens ha tornat a acollir molt bé.Passar pel carrer principaltorna a ser un no parar de Namastès i somriures.L`home de pedra seguéis al seu lloc,i,cosa extrañilla,ens saluda cada dia….l`any passat no es movia…
El meu estimat vellet de la casa blava està més encongit que una pansa però igual de dolç.
El Madam i el Surendra continúen com a “capos” del poble,però ens ajuden en el que poden,sempre que hi hagi dinerets al darrera…es clar..
El Dayaran,director de l`orfenat està molt més espavilat,esperem que la seva “enorme panxa,que no ha disminuit”,no li impedeixi continuar així.
La Didi bruixa,no para de currar a l`orfenat,el “toque”que li van donar ha servit de molt.
La dolça Maya,penca i penca tot el dia,i els nens se l´estimen molt.
Hi ha una nova adquisición,la Beli,treballa a l´hort de l`orfenat tot el dia.El tenen bastant ben cuidat.Han plantat tot tipus de verdures i sembla que ,per fi ,en treuen profit.
Cada dia a la tarda ve un professor,dues hores, a fer classes de reforç als nens.A a quest pas i amb les boníssimes notes que treuen,esperem que en un futur es puguin valdre`s per ells mateixos.Estem segurs!
En quant a la higiene Bhimphediana …com dir-ho…no destaca precisament per la seva netetat.Aquí continua la brutícia ,la “guarrerida” i les olors sospitoses.Des de les caques de les vaques i búfales,que semblen ensaïmades xocolatejades i que has d`anar en comte no t`enfonssin els peus,acompanyades per les cagarrinetes de les gallinas,gossos,cabres i demès animalons que corren per aquí,i tot plegat ,amenitzat pel indistingible soroll que surt de la boca dels Bhimphedians quan volen fer sortir alguna cosa de la seva boca semblant a un monstre amb ales,i que ...acava per surtir,i si et descuides s`enganxa a tú qual “adhesiu pollastril”.Tot això sempre acompanyat per aquella olor,barraja de tot plegat,que per molt que et rentis i et rasquis,no aconsegueixes que s`envagi!.
Es allò que diuen de que “el cos és molt savi i acava per acostumar-se a tot”.
Bè,fins aquí les meves primeres percepcions Bhimphedianes del dia!