14/07 - Acabem les compres i coneixem als Amics del Nepal de Kathmandu.

(Mònica)

Al matí, després d’adormir-nos i no sentir l’alarma, baixem a esmorzar pels pels (ja gairebé havien tancat el restaurant) i mentre acabem d’esmorzar arriba en Mohan. La Laura està emocionadíssima de tornar-lo a veure!!! S’abracen molt emocionats i la Laura li dona moolts records de la Marina i de la Xènia, especialment per la Marina!! Després xerrem una estoneta de tot plegat: de com anirem a Bhimphedi, de la situació de l’orfenat, el seu personal, etc... i finalment quedem que a la tarda passarem per la seva oficina (esperem trobar-la...) a buscar el paquet que vam enviar per correus pels nens.
La resta del matí continuem fent les nostres compres al “Barbarini”, aquest cop ens toca comprar tot el nostre menjar i estris de cuina, per tot un mes... ja que a Bhimphedi només hi ha verduretes i dalbhat... així que per fer-nos la dieta una mica més variada, decidim comprar moltes coses en conserva (no tenim nevera a la caseta de Bhimphedi).
Finalment arribem a la oficina d’Amics del Nepal, després de perdre’ns una bona estoneta, jeje... Allà coneixem a en Pranib i en Dan Kaghi, que ens sembla un catxondo mental (en Mohan es encantador, però més serio). En Dan no para de fer conya amb els pantalons del Quique (d’aquests de trekking, amb parts de dos colors) i en Kaghi diu que els porta com quan ell era petit: tots apedaçats pels genolls!! Nosaltres tampoc ho trobem pas tant graciós, però ell es pixa de riure sol, jajajaa!!!

Ens despedim d’ells, ens enduem el paquet de correus i unes motxiles noves que els hem de portar als nens, i ens disposem a acabar les nostres compres abans de sopar, ja que hem quedat a les 19:30h a la Stuppa de Boudhanath amb en Dawa, i ja gairebé no arribem... Quan arribem a la super-stuppa, mentre jo truco a en Dawa, la Laura i el Quique entren gairebé en “trance”, tot donant voltes a la plaça... realment aquest lloc té alguna cosa màgica, i m’alegro de no ser la única que ho nota, a ells també els ha encantat... tant, que han fet dues voltes sense ni adonar-se’n!! I la veritat es que jo tampoc els he vist passar... hauran levitat??? Arriba en Dawa i pugem a una terrasseta d’aquestes que ténen vistes a la Stuppa: el lloc es preciós, i el menjar està super-bo. I estem super-tranquilets, sopant i xerrant amb en Dawa. Ell ens explica que està molt orgullós d’haver-nos ajudat (sembla que no ens ha cobrat les seves gestions del taxi, etc..) perque li sembla admirable que vinguem de tant lluny per ajudar als nens nepalis! ;-) Tambe ens explica detalls interessants de la seva ètnia, els sherpes, que resulta que no tan sols estan a la Vall del Khumbu, sino també a la regió del Kanchencunga. La resta del sopar ens el passem parlant de muntanyisme, trekkings, etc... aaiii, quina morrinya que em torna a entrar! ;-)

Al arribar a l’hotel, ja que es la nostra ultima nit a Kathmandu, decidim anar a prendre algo amb en Marc, i tornem al Reagge bar. Aquest cop arribem més tard i ja no queda ni rastre dels músics... Abans del Bar hem anat a comprar unes quantes pelis pels nens, a un dels garitos de Thamel (les pelis valen cadascuna 1Eur o menys... impressionant!) I d’estar esperant una bona estona, al final ens aconsegueixen la colecció sencera del Senyor dels Anells i del Harry Potter!! En Marc volia pagar les pelis, per fer-los un detallet als nens de Balmondir (el nom de l’orfenat de Bhimphedi, que curiosament també es el nom de l’orfenat de KTM on va estar en Marc), per fer-los un detall, diu ell. Però nosaltres li diem que no, que ja tenim diners per això, i que si vol fer alguna cosa, que ens vingui a veure a Bhimphedi i que visiti a tots els nens!!! Apart de tenir l’atractiu de ser català-nepalí, en Marc es estudiant de medicina, i per això pensem que seria genial que vingués a veure als nens!!! Ell diu que s’ho pensarà, i que potser si que farà un pensament!
Finalment sortim del bar i ens despedim, tot desitjant-nos bona sort en els nostres respectius viatges!

---