26/07 - De compres a Hetauda... altre cop un xàfec impressionant!

(Mònica)

Tot i anar a Hetauda, en Quique i jo anem a entreno igualment. Despres de fer-los la preparació física, com que els petits estan d’examens i no poden venir a jugar, jo faig les meves voltes “de turno” a la presó. Per nosaltres la presó ja s’ha convertit en un edifici com un altre, i ja coneixem als vigilants, etc... això em recorda que un dia d’aquests hem d’anar a visitar-la, ja que el vigilant ens ho ha dit moltes vegades! Sempre faig tres voltes a la preso, un numero imparell tal com marca la tracició budista, quan es donen voltes a qualsevol stupa. Al tornar cap a casa, pel camí de l’orfanat em trobo amb en Rubin que torna de comprar una mena de xurros rodons, que fan una olor boníssima! M’explica que tots els dimarts esmorzen això, que bo!! Entre els xurros i el tè tant bo del Ram (el cuiner), es deuen posar les botes! En Rubin em convida a esmorzar amb ells, pero li dic que tinc pressa, que m’he de dutxar i anar cap a Hetauda, pero que un altre dia vinc segur!!! Ell em diu que el divendres es l’altre dia que tenen esmorzar “extra”, aixi que ho dic a la Laura i a en Quique, a veure si s’apunten! Als nens sempre els fa molta ilu que anem a menjar amb ells, i al Dayaram i a la resta de personal, també.
A les nou ja estem a la plaça i en Dayaram i en Madam també arriben. En Madam es un estudiant que ja ha marxat de l’orfanat, pero que ha tornat durant uns dies, suposem que de visita, ja que es el germà gran del Manoj Buhel. Resulta que s’ha d’anar a matricular al college d’Hetauda, i sembla que estava una mica perdut, i en Dayaram ha decidit acompanyar-lo, per veure si logren rebaixar una mica la matrícula. Aquest any en Dayaram esta segons la Laura “que se sale!!” Apart de fer això, que ens ha deixat a tots meravellats, tambe participa en totes les activitats, canta i balla com boig quan fem sessions musicals, etc...
Anem cap a Hetauda, i aquest cop no podem anar a dalt, perque amenaça pluja... quina rabia, amb lo divertit que es anar al sostre!!! El viatge transcorre sense massa sobresalts, fins que arribem a l’entrada d’Hetauda (estem a 1,5kms de la ciutat) i la poli ens para. Comencen a tenir una discussió d’aquestes nepalines, en que sents que entren com en una mena de cercle viciós, on sempre van repetint lo mateix i no acaben de treure cap conclusió... fins i tot en Dayaram si fica, tot indignat! Discutint amb la poli!! Nosaltres no entenem quin es el problema i quan ell ens ho tradueix, ens diu que el conductor resulta que no te carnet!! Pero tranquils, en realitat si que en té, però pel que sembla, deu fer poc que se l’ha tret i encara està a la “office”. Despres de ben bé 20minuts discutint, sense treure l’aigua clara, decidim baixar de la “tata” (mini-autubuset nepali) i anar a peu cap a Hetauda. Tot i l’amenaça de pluja del mati, ara fa una calor i un sol asfixiants. Comencem a caminar pels carrers d’Hetauda, acompanyats del Dayaram i en Madam. Volem que en Dayaran ens aconselli una sabateria on comprar bambes normals pels nens que no juguen a futbol. Anem a la primera sabateria i trobem uns models molt xulos i bé de preu, però el problema arriba al dir-li que necessitem 17 parells en total, tots de diferent talles... el tio diu que no en té tants i ens comença a portar mil models diferents... tot això enmig d’aquestes esperes nepalines eternes, en que el venedor surt de la botiga i no saps ben bé on va, però al cap de molta estona torna carregat de coses, no sempre les coses que li has demanat... i lo fort es que abans no t’avisa de res, i et fan perdre el temps d’una manera bestial!! Pero tots ja estem mentalitzats i aguantem estoicament l’espera. Finalment, despres de moltes visities a sabateries, i gastar dues hores i mitja en el tema de les bambes, tornem a la primera sabateria i decidim agafar tots els models que tingui, siguin quins siguin, encara que siguin tots diferents, perque sino no ens en sortirem! Es increíble, coses tant fàcils de fer Barcelona, aquí es transformen en verdaderes epopeyes de final incert...
Amb tot això ja ens ha passat el matí i toca anar cap al Motel Avocado a dinar, tots esperem la nostra ració setmanal de chicken!!! El pollastre a la brasa esta boníssim, i aquest cop descobreixo que tenen wifi i tot!!! El primer cop que trobo wifi des que vam arribar a Bhimphedi! ;-)
Despres de dinar continuem amb les compres, internet i intentem recollir el DVD, que encara no tenen arreglat perque ara resulta que com que han canviat una peça interna, han de canviar també el comandament a distancia... aaaghhh!!! No pot ser, una altra setmana sense DVD!!!! Amb la de pelis i coses que teniem pels nens... En Dayaram ens veu tant indignats, que decideix oferir-se a tornar a Hetauda l’endema, per recollir-lo.
Just acabar totes les compres de pintura, del super i de la calç pel camp de futbol, sortim tots de la botiga carregats com mules... també portem els 17 parells de bambes!!! I en això que comença a caure un xàfec impressionant... igual que la setmana passada! Pero què coi passa?? Cada cop que anem a Hetauda ens comença a ploure d’una manera bestial, i acostuma a allargar-se durant un parell de dies més!
Altre cop anem corrents a l’estacio d’autobusos, i pugem a l’autobus gran, que sembla que activen només en cassos de pluja intensa. Aquest cop ja li fotem més morro i posem els paquets al davant de tot i no al mig del passillo, tal com ens diuen ells. Si ho haguéssim fet així, les pobres bambes haguéssin acabat totes xafades... Altre cop iniciem un viatge ben assardinats i plens d’oloretes sospitoses... almenys aquest cop els tres tenim seient i ningú intenta fer-nos fora!!
Tornem a l’orfanat i repartim les bambes. Tal com ja ens imaginavem, molts no han encertat el seu numero... en això son una mica empanadets! Pero per sort, se les comencen a intercanviar entre ells i al final només ens toca canviar-ne dos parells!! Aprofitem que en Dayaram torna l’endemà i li donem les bambes a canviar, tot escrit en un paper, perque li quedi ben clar. Aixi el proper dissabte, quan anem d’exursió, tots podran portar bambes i no tindrem tant de risc de que se’ls hi enganxin les sangoneres...
A la nit a casa estem agotats de tot el dia, i tenim ganes d’estar tranquils.... però no, a casa nostra es impossible!! Només arribar, ens apareix la Beni amb una ampolla de “raksi” de sa mare, i ens vol convidar a tots! El raksi es un vi dolç de gust una mica estrany, entre vi ranci i no sé què... tots ens el bevem, i ella tan contenta! Li encanta haver descobert que ens agrada el vi, i es pixa de riure, mentre marxa, tot anant a posar a dormir les nenes... per fi podrem sopar tranquilets!!
Mentrestant, a fora, no para de ploure des que hem tornat d’Hetauda... aixo te mala pinta, altre cop sembla que la pluja s’allargarà durant tota la nit... per sort, demà ja els hem dit als nois que ens prenem un dia de descans de l’entreno! PER FI PODREM DORMIR DUES HORETES MES!!!
Nota futbolística del dia: avui els nens tenien un altre amistós al migdia, aquest cop contra els “bad guys” del poble (els que els volien pegar l’any passat al final del partit), i ha resultat que han guanyat 3 a 1. Bravo pels nostres nens del BMC!!!! Cada cop estan guanyant més popularitat entre la gent del poble, i ara fins i tot els “bad guys” s’han fet amics d’ells... per poder-ho ser també del Quique, el seu super-entrenador!!