29/07

(Laura)

Matí com cada dia però amb una grata sorpresa: el Quique ens ha portat un esmorzar boníssim! Una mena de bunyols acabats de fer (inverosímil aquí), calentets i ben bons, ens han sentat de meravella!
Sembla que cada dia descobrim alguna cosa nova en aquest poble…que tot sigui com això!
A pesar de les incomoditats de la casa, de tota mena d`animalons entrant i sortint sense demanar permís (no tenim portes), de picades i més picades de mosquits i de formigues “assassines” que solen picar sempre en el mateix lloc (entre la cama i el cul)…entre nosaltres…”ho tinc com un mapa”, aranyes enormes, escarabats voladors, dracs per tota arreu, corcs gegants que no paren de menjar-se la fusta dels pocs mobles que tenim a la casa, sobretot la que hi ha al sostre de la nostra habitació…qualsevol dia d`aquests ens caurà a sobre mentre dormim!
I els “maleïts” gossos que segueixen sense parar de bordar a altes hores de la matinada, i que la Mònica no para de “flitar” amb l`espray antimosquits.
M`agraden els animals però a aquests gossos els maleeixo cada nit, i si tinguès algún estri mortífer a mà seria capaç d’enviar-los a l`altre barri. No hi ha nit que no ens donin la llauna durant una bona estona…!!!
En fí, a part d’això i encara que sembli mentida, estem molt bé!
Els nens ens donen tot el que necessitem per tirar endavant, nomès el fet de veure´ls la cara cada dia, lo feliços i contents que estan, ja s`ho val tot!.
Per cert, avui he estat una bona estona amb els més grans parlant a l´habitació d´un d´ells, erem uns 10. Els he començat a preguntar per les seves novies, si en tenien, si els agradava cap…ells es petáven de riure..no parèven de fer broma al respecte. Al final m´han acavat dient que més d´un sí que en tenia de “girl friend”. Els hi he dit que m`agradaria conèixer-les..a veure quan serà…. Els veig tant inocents que penso que parlar d`això està bé, els he dit que a la seva edat és molt normal que els agradin moltes, això sí, que no es casin joves…hem parlat dels petons, de si algú n`havia fet algún, i sembla que només un, l´Hem, encara que no volia reconéixer-ho,….seran melons…
En fi, com podeu comprendre, ja no he volgut anar més enllà en la conversa, no sigui que els espanti…jajajaj. Ja hi haurà temps!
Aquests nens es van fent grans!