Once upon a time in Mahendranagar - 21.08.2013

Namaste people! Ja són 7 dies a Mahendranagar. La calor és insuportable però ho compensem amb guerres d'aigua, Slice (suc de mango), els ventiladors de l'habitació i dutxes fredes, ja que no tenim aigua calenta, però tampoc la necessitem pas.

Hem viscut dies de sensacions extraordinàries amb els nens; hem jugat a pichi, hem interpretat el conte de Sant Jordi amb titelles, i ara ells també ens explicaran una història nepalí. Vam anar al cinema a veure una pel•lícula de Bollywood, que realment no vam entendre res de res, però els nens es van quedar bocabadats, ja que era el primer cop per molts d'ells que anaven al cinema. Va ser una situació èpica.
Després del cinema vam comprar 21 gelats de coco per menys de 2€.

També hem cantat, rigut, ballat, hem menjat bimbos farcits de pasta de patata especiada i després arrebossada, que pots complementar amb ceba o ou dur, la veritat és que estan molt bons.

En Miquel, acompanyat de les Martes i l'Anna, ha començat a impartir classes a l'escola Florida Internacional, que és la nostra casa. Dia rere dia, els alumnes s'interessen més per les classes impartides.
I demà, és dia festiu!!! És el dia de brothers and sisters que tracta que les noies regalen polseres als nois i aquests els hi donen diners o regals per agrair-los-ho.

La veritat, és que estem d'allò més bé :)

Namaste Mahendranagar! - 16/08/13

Shuba prabhat món!
Ja portem dos  dies a Mahendranagar i l'aventura continua.
El trajecte fins aquí va ser dur,  vam anar amb un autobús que l'anomenen DELUXE, però... de deluxe en tenia ben  poc. Vam estar 20 hores allà dins, de les 3.30 de la tarda fins les 12 del  migdia del dia següent. Pel que es veu els nepalesos n'estan ben acostumats a  estar tantes hores en un seient incòmode i sense espai per estirar les cames,  però a nosaltres això d'haver de dormir amb música hindi a tot volum tota la  nit, no se'ns va fer gens fàcil. Però finalment vam arribar a Mahendranagar :)!  Un cop a l'escola la Mami, el Daddy i els seus ajudants ens van rebre amb les  mans obertes; ens van posar un mocador taronja de benvinguda, mentre ens feien  fotos a cada un de nosaltres. No ens ha costat gens habituar-nos a l'escola  perquè la Mami i el Daddy ens tracten com a reis i la veritat, és que ens  faciliten molt les coses. Pel que fa al menjar, n'estem encantats! Cada dia ens  fan un esmorzar i sopar diferent: chowmein, chapati, pasta, ous ferrats amb torrades, etc

El primer dia que vam arribar, un cop dutxats i nets, vam anar a l'orfenat a veure els nens. Allà també ens van rebre tots en fila i amb un ram de flors  per cada un de nosaltres. Per fer la nostra presentació vam fer una mica de  show i vam entrar tots en formació i amb un cartell cadascú amb el seu nom. Els  nens ens van rebre molt bé, se'ls veia molt contents que vingués un altre grup de voluntaris i tenien moltes ganes de fer mil activitats. Aquests dies estan  de vacances, així que estem tot el dia amb ells. N'estem molt contents i animats,  perquè tots participen tant en drama, amb el Miquel que ens acompanya en  aquestes estades, com en els jocs que fem al llarg del dia. I el namaste! good  morning! tan efusiu amb el que ens reben cada matí, ens omple d'energia per  afrontar el dia.

Marxem cap a l'orfenat, que avui és el seu dia de festa i tenim un dia ben  complert! Tata!

PD: Moltíssimes felicitats a l'àvia i la tieta de la Mire.

Namaste Nepal! - 12/8/13

Namaste! Doncs ja estem a Kathmandú :) Semblava impossible que aquest moment arribés, però un cop estem aquí el temps passa volant. Se'ns fa molt difícil resumir totes les experiències que hem tingut aquests dies en una sola crònica, però farem un resum de les coses més importants i sorprenents.

En primer lloc cal destacar la presència tan i tan important del Dani, què haguéssim fet sense ell, el bo d'en Dani :). Primer de tot ens va venir a buscar a l'aeroport i ens va buscar un taxi (si se li pot dir així xd) per portar-nos a l'hotel. La veritat és que va ser una experiència inoblidable. Vam sortir de l'aeroport carregats amb totes les maletes i de cop ens vam trobar amb 15 o 20 nepalesos al nostre voltant intentant garrapinyar-nos rúpies. El Dani anava passant de tots perquè ja hi està acostumat, però nosaltres estàvem allà palplantats observant el panorama i bocabadats del nepalès que parla en Dani. Ha estat  tota una sort tenir un guia com ell, que ens ha cuidat, ens ha habituat al caos de Kathmandú, ens ha ensenyat la cervesa tibetana, els momos i el chowmein, ens ha explicat la manera de fer dels nepalesos, la religió i la cultura, etc. etc. Gràcies Dani!

Una altra peça clau dels nostres dies a Kathmandú ha estat l'Alfonso (alias Alfredo o Alonso xd). Aquest bon güey és un mexicà que va conèixer el Jose a l'aeroport de Kathmandú i a partir de llavors ha estat un més de la nostra petita família. És una persona molt chida que ha aportat el seu granet de chilli a la nostra estada a Kathmandú, explicant-nos històries del seu país i del seu viatge per Europa, fent-nos riure quan l'atacaven els monos, acompanyant-nos corrent pels carrers inundats de Kathmandú amb l'aigua fins els turmells, entre moltes altres experiències. Estem tots molts tristos perquè avui o demà ens toca acomiadar-nos d'ell :(.

Aquest dies hem estat fent turisme per la Vall de Kathmandú, hem anat de compres per la ciutat i també hem visitat Bhaktapur, una ciutat plena de temples. Una de les coses que més ens ha sorprès és la quantitat de coses que pots fer entre que demanes el menjar i te'l porten, com per exemple: anar a la bugaderia, canviar diners, comprar, etc. Aquí s'ho prenen tot amb calma, ningú s'estressa i necessites hores per fer les coses. Nosaltres ens hem adaptat a aquesta manera de viure i pels matins uns s'aixequen abans per anar a demanar el menjar, mentre els altres allarguen una mica més el son.

Cada cosa que hem visitat ens ha sorprès més que l'anterior. Primer l'estupa de Boudanath, després el Monkey Temple i per acabar el poble de Bhaktapur. Visitant aquests llocs ens hem adonat dels contrastos que hi ha entre el caos de la ciutat i l'ordre que es respira als volts de l'estupa. Ara que ja portem uns dies a Kathmandú, les botzines dels busos, de les motos, dels taxis i les bicis-taxis, ja quasi no ens molesten. Formen part del dia a dia del carrer.

Finalment, hi ha hagut canvi de plans i el grup que havia d'anar a Bhimphedi, anirem a Mahendranagar. Allà els nens tenen moltes ganes que vingui un altre grup de voluntaris i a més l'escola ens ha demanat si hi podríem fer classes. Així que aquests dies abans de marxar, prepararem les classes i les activitats que farem a Mahendranagar i comprarem tot el que falta. Així doncs, anem a fer feina que en tenim una bona muntanya. Passiu bé!

Bhimphedi 2 team :)

Marina - Bhimphedi - 10/08/2013

10 d’Agost: Show a Bhimphedi

Avui ha estat el gran dia al poble, el dia de la representació de teatre. Tant el projecte de la música com el de teatre han tingut el seu protagonisme podent mostrar a tot el poble un resultat molt positiu: un show entretingut i divertit amb un missatge que esperem que els hagi arribat a tots i que els sigui positiu. El Miquel és qui ho ha viscut més intensament ja que han estat els que han “parit” el projecte, amb l’ajuda des de l’inici de la Paula i la Mònica. Nosaltres hem posat el nostre granet de sorra ajudant en la mesura del possible en la seva execució. Com sempre passa, els nervis flueixen. Els “actors per un dia” no podien dissimular el seu nerviosisme i entusiasme. Si els preguntes “Com estem? Preparats? Nervis?”, la resposta és “no, jo no estic nerviós”. Si, és clar, i jo m’ho crec. Reunits dues hores abans de l’inici, fem jocs grupals per escalfar motors. Després, tots a  vestir-se (per torns, aquí nens i nenes separats, això no és com a casa), maquillant-se (molt curiós veure  com enlloc de posar-se color es posen polvos blanquinosos per tenir un color més pàl·lid), .... i és que presumits en som tots iguals. Tenir a tots el participants tancats a una aula durant una hora és una tasca dificultosa. Com sempre, ganes d’anar al lavabo constants (no sé a qui em recorda). Pentinats, maquillats i vestits, el show comença. Tot s’ha preparat molt ràpid. Els voluntaris hem tingut tres dies per saber exactament de què ens encarreguem cadascú, però les coses amb bona voluntat sempre surten, i la motivació dels nens fan que sigui un gran èxit. Inicialment patíem per si vindria la gent, però després havíem de patir pel contrari: on els posem? Dins un “teatre” on fa una calor increïble, amb gent poc acostumada a seure en un lloc i estar-se quiet,  les portes s’han convertit en “palcos” improvitsats on la gent s’aglutina per poder veure l’espectacle.

Un dia especial no només per l’espectacle, sinó també perquè hem fet festa. Celebració post-espectacle amb tot Balmandir, els professors de ball i altres convidats. A la vegada, volíem celebrar els dies que estem passant aquí gaudint de l’experiència personal de cadascú. Tot i que no marxem fins el dimarts cap a Kathmandhu, hem aprofitat avui dissabte per fer una festa amb sopar especial: chowmein, momos, pollastre i begudes (coca-cola, fantes, ...). Hem adornat l’exterior amb guirnaldes casolanes i hem posat música. Sopar a fora i després una mica de ball amb jocs per animar-nos. Moments especials: tots ballant al ritme de la música fent una classe de dansa improvisada, jocs amb els petits de la casa, sessions de fotos inacabables perquè comencem dos a fer una foto i cada vegada es va unint més gent a l’estampa,.... i sobretot moltes mostres de carinyo. Abraçades i petons plouen com si fos una època monzònica d’amor.

Ens queden tant sols tres dies per acabar la nostra estada. Caiem en la mala costum de fer valoracions del que estem fent, exposant aspectes positius i negatius. Estar clar que això s’ha de fer, però ens adonem que és millor deixar-ho per la tornada. El que cal ara és acabar de gaudir del present. In situ a vegades sembla que tampoc fas tant, però crec que un cop tornem a la rutina de sempre serà quan encara valorarem més tot el viscut i no tant sols la feina feta, que això és important, però potser el més important és veure el que hem après nosaltres mateixos.

 Aquí encara no s’acaben les estades, però si la meva aportació en la seva “retransmissió”. Potser per això aquesta vegada té un toc més sentimental. Ara per ara estic molt contenta de tot plegat: de la feina feta, de la companyia que tinc (sis acompanyants de viatge increïbles, els quals cadascú t’aporta un o varis valors que crec que sempre recordaré), però sobretot d’haver compartit tres setmanes amb una colla de nens/nois increïbles que mai oblidaré.

Despedida primer grupo Mahendranagar - 9/08/2013

Crónica 09/08/2013

Namaste!

Esta ya es nuestra última crónica y estamos todos bastante tristes por tener que irnos ya. Pero dejando la tristeza a parte os vamos a explicar como pasamos nuestros últimos días en Mahendranagar.

Para el ultimo día preparamos una gimcana para hacer por el día, con juegos varios como; el cangrejo, donde tienen que andar marcha atrás como un cangrejo transportando un globo de agua sobre el abdomen, o ,como la araña ,donde se tienen que ayudar entre ellos para poder pasar por una red. Al final de cada prueba les dimos un trozo de puzzle que al unirse formaba una frase. 

Después de la gimcana, que fue todo un éxito ,empezamos a decorar el comedor para la gran fiesta final con guirnaldas, echas por los niños ,y globos. Así conseguimos darle un poco de ambiente al comedor.

Y finalmente tras varios días de ensayos y preparaciones para la fiesta final ,por fin pudimos disfrutar del gran programa que nos habían montado los niños. El programa incluía desde coreografiás indis mezcladas con break dance, hasta chistes, canciones y discursos. 

Nosotras también quisimos participar en este gran evento también nos preparamos una canción, aunque los niños nos dieron mil vueltas en lo que se refiere al baile y a la expresión artística. 

Unos nos entretuvieron con bailes muy divertidos otros con chistes bastante bien contados teniendo en cuenta que tenían la presión de que Mami y su marido, y Madan y el nuevo manager del Hostel también los miraban. mismo tiempo disfrutamos de una coreografía bailada por una de nuestras voluntarias y uno de los niños mas mayores del centro. Las Didis junto a Mina ,que se habían vestido guapísimas, también se prepararon un baile que nos encantó ,igual que el baile que se prepararon Mami y Papi. 

Al principio, como siempre pasa en una fiesta como esta , todos estábamos un poco cortados y no bailábamos mucho, pero a mitad de programa empezamos a salir a bailar todos siempre que acababa un baile y creamos una curiosa mezcla entre bailes de estilo hindi con bailes mas de estilo sevillano.

Ademas de bailes también dieron discursos Mami, Papi, Madan y el nuevo manager, en los cuales nos agradecieron que hubiéramos dedicado parte de nuestro en ir hasta allí y ayudarles a reparar los problemas de drenajes de aguas que tenían ademas de interactuar con los niños y enseñarles otro tipo de cultura. A nosotros también nos pidieron que diéramos un discurso y al final de decir cada uno lo que pensábamos, se notaba que teníamos un sentimiento común de que con esta experiencia  hemos aprendido nosotros mucho mas que ellos. 

Cuando acabo la fiesta tras mil bailes y sudar muchísimo cenamos todos juntos. Y tras la cena llego el momento de la despedida que se alargo para algunos hasta el día siguiente, ya que ,unas se iban a las 5 de la mañana y otras a las 2 del mediodía , así que, los mayores vinieron al colegio a pasar nuestras ultimas horas en Mahendranagar.

Finalmente al día siguiente tras despedirnos de todos los amigos que habíamos echo por el camino del colegio al centro y de despedirnos muy emotivamente de Mami, Papi, Madan, Mina y todos los del colegio nos fuimos a la parada de bus a coger nuestro bus Luxury con aire acondicionado. 

Al día siguiente tras 18 horas de viaje que se nos pasaron bastante rápido no sabemos muy bien si fue por la velocidad con la que conducía el conductor o por el dalbhat picante que os dieron para cenar que nos adormeció.

En Kathmandhu pasamos tres días en los cuales fuimos a Patan y a Bahktapur. También fuimos a visitar a Mohan a la oficina a explicarle como habían ido las estancias y a despedirnos. Y ahora tras muchas horas de avión, ya estamos de vuelta en España. Con una sensación extraña de tristeza por habernos ido, pero al mismo tiempo, no se si se puede decir de orgullo o, mas bien de satisfacción por haber conseguido acercarnos a los niños y haber podido integrarnos en la rutina diaria de toda la gente del pueblo ,y poder aprender otra forma de vivir y de pensar.

Por mi parte me quedo con haber tenido la oportunidad de vivir como la gente de Mahendrangar y aprender de su hospitalidad y felicidad.

Ahora les pasamos el relevo al ultimo grupo de voluntarios que esperamos que disfruten tanto o mas que nosotros.

Georgina - Bhimphedi - 9/08/2013

Avui, hem dedicat als assajos i als preparatius de l’obra que estrenem demà sobre la importància de l’aigua i l’higene,  amb la col·laboració de tot el poble. Nosaltres ens encarreguem del ball dels “cuxos” (escombres), l’Ester dirigint la dansa, i la resta la percussió que l’acompanya. A les 7 del matí ens hem trobat i sembla que la cosa comença a agafar forma, i tant les nenes com nosaltres ho disfrutem molt.

Al cap d’uns minuts de que els nens marxessin cap a l’escola, hem vist que tornaven a entrar a Balmandir amb un somriure d’orella a orella. Es veu que les classes d’avui s’havien suspès.

Hem aprofitat per fer una altre excursió al riu, ja que sembla que als petits els hi agrada més, els grans prefereixen quedar-se per aquí descansant i fent les seves coses. Els hi hem proposat d’anar a una altre banda, però es veu que son de idees fixes i prefereixen anar a lo segur, allà on ells coneixen. M’han explicat que l’any passat anaven més amunt, on s’havien construït una “piscina” amb pedres, estancant l’aigua, però amb el cabal del riu se’ls i havia desmuntat i aquest any n’havien fet una altre més avall. Es un moment de vida, on l’aigua fresca i els somriures fan que no pensis en res i dediquis l’estona a desconnectar. Els més petits tenen respecte a l’aigua i a la profunditat, però amb la nostre ajuda sembla que comencen a confiar-hi poc a poc i cada vegada fan alguna passa més endins. Per altre banda les nenes al·lucinen quan ens veuen flotar a l’aigua fent el “mort” elles ho intenten però el cul se’ls hi enfonsa, es molt graciós. Hem estat fent varis jocs: passar entre les cames per sota l’aigua, esquitxar-nos fins a no poder més, aguantar la respiració etc. Mentrestant hi havia qui preferia estar a les roques fent volar un estel que s’han construït. A mi men han regalat un,  però per ara no tinc massa traça fent-lo volar, haure de practicar mes d’ara endavant.

De 13 a 15 hores hem pujat al poble a l’escola de primària a fer l’assaig general amb tots els grups que participen a l’obra. La veritat es que s’han de mobilitzar molts nens, i s’ha de dir que ells no tenen massa experiència en fer aquest tipus de muntatges, però ganes no en falten així que el resultat ha sigut molt positiu. Es maco veure com es coordina tanta gent amb una mateixa finalitat per aconseguir un resultat tant positiu i beneficiós per la canalla.

Per acabar el dia, hem fet la segona part de la gincama que vàrem començar ahir. Avui consistia en col·locar sobre dos mapes, el de Ásia i el d’Europa , el tresor que els nens van trobar ahir després de realitzar les diferents proves, un munt d’imatges de banderes de diferents països i de coses típiques que entre tots hem anat enganxant. S’hi han apuntat pocs nens, ja que molts eren al camp de futbol, i d’altres preferien anar a veure la tele; però la veritat es que ha funcionat molt bé, tenien moltes ganes d’aprendre i de descobrir coses noves i curiositats d’altres llocs del món.

Ja falta poc per el nostre comiat de Balmandir i de Bhimphedi, nomes ens queden quatre dies de convivència amb la gent i els nens als que hem agafat tant de carinyo i afecte, així que aquests últims dies intentarem acabar d’absorbir totes les coses que ens ofereixi la vida en aquest lloc tant maravillos.

Ester - Bhimphedi - 8/08/2013

8 d’agost de 2013

Avui ens llevem amb energía. D’hora, però amb energía. Les noies de dansa del ventre ja hem acabat el ball dels kuchos i hem practicat amb la percusió. Queda molt bé i ja tenim ganes d’ensenyar-ho a la resta. Després de fer un te, ens hem dividit per fer un parell d’excursions. La Marina, la Sara i jo he manat a visitar els tancs d’aigua, on l’Edu i l’Hugo estan treballant amb el filtre. En canvi l’altre meitat del grup ha anat a Supping per visitar un gran pont penjant amb unes vistes magnifiques.

Als tancs, hem fet una passejadeta bona, arribant a un punt on podiem veure tot Bhimphedi sota la vall. I el més important de tot: la Marina s’ha estrenat! Avui era el dia: ha trobat una sangonera que tot just li estava picant. Tot i això, ha quedat en res i sense cridar he manat fent camí cap al Mahendra School per a fer l’assaig. Allà, a la sala del teatre, hi ha molts nervis. El Miquel  no para quiet i tots intentem controlar a tots els nens. L’assaig ha anat prou bé, i ja estem quasi preparats pel show. Ens hi hem estat fins tard, i just hem arribat a Balmandir pel Dhalbat.

Després de sopar, hem fet una gimcana de nit, que ha comprès jocs com bitlles, curses amb culleres mantenint una pilota de ping pong, recitar amb la boca plena d’aigua, o ficar un boli en una ampolla amb un fil lligat  a la cintura. La prova final ha sigut conjunta i els hem fet ballar el “chuchuà”, deprés del qual han aconseguit el missatge final que els ha conduit al tresor. En massa han anat cap a la library a buscar un lligre d’àlgebra on els hi vam uns paquetets de fotografíes pertanyents a diferents països d’Europa i d’Àsia. Demà treurem els mapes que hem preparat i farem el joc final. Per avui, ja acabem. Subaratri!