dilluns, 9 de setembre del 2013

David i Marta: Fins sempre Mahendranegar 09.09.13

Estimat Mahendranegar,

Si sapiguéssis què se'n diu de tu a les guies... "A no ser que s'hagi espatllat l'autobús, no val la pena parar a visitar Mahendranegar" – afirma la guia. Aquesta també va ser la nostra primera impressió sobre tu, ho hem de confessar; el camí de l'estació de busos a l'escola va anar acompanyat de silenciosos "Què se'ns hi ha perdut aquí?". Però havent passat un mes coneixent-te i visquent-te intensament no hem pogut evitar acabar rendits als teus peus, encandilats per la teva gent genuïna i  acollidora, bocabadats de la varietat de pasiatges que ens has ofert dia a dia al travessar els camps de gra, enamorats de tots i cadascun dels nostres (ara ja) "satis" (amics) que ens han fet sentir com un més des del primer dia, sorpresos de la predisposició de tothom per fer realitat els projectes colze a colze...

Aquests darrers dies la nova Changing Room llueix ja la pancarta que van pintar els nens, el terra i el sostre estàn acabats, tot llest per ser estrenat!

L'Ane i la Paula per fi van reunir-se amb el David i l'equip sanitàri va estar complert! Junts van fer les revisions mèdiques al Children's Home. Els nens estàven expectants i emocionats per la seva arribada, i la feina feta va donar molts fruits. Era molt necessàri recopilar informació mèdica dels nens per tal de poder fer un seguiment sanitàri i poder idear projectes futurs. A més, van fer una formació higiènic-sanitària als professors de l'escola per tal que més endavant puguin impartir-ho als nens.

La càmara de la Marta va treure fum, el que al principi eren mirades vergonyoses a l'objectiu van acabar sent llargues converses i moments divertits de rodatge.

A més, aquesta última setmana va coincidir amb el "teej" festival, i la mami va organitzar una festa per tots plagats a l'escola i al temple de l'orfenat. Vam ballar fins que els peus ja no podien més i vam menjar "puri" i "dhai" amb verduretes ("MITO CHA!").

Finalment el dia del comiat havia arribat. Va ser un matí molt càlid, ple de paraules tendres però sense cabuda per cap adéu, vam acomiadar-nos amb un sincer "arreveure". Marxem de Mahendranegar amb més idees i propostes que quan vam arribar, amb la il·lusió d'algun dia poder-los dur a terme i retrobar-nos altre cop amb la teva meravellosa gent.


Gràcies per tot l'amor que ens has donat, i fins sempre Mahendranegar! 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada