Comencem el dia a tope, a les 6 a dansa amb el Povan, l’Odge, les nenes i el kamal. És durillo perquè el terme estiraments no existeix en nepalí i el primer que fem és saltar i saltar. Les nenes han de fer dos balls pel Children’s day, que serà al setembre i per tant el Povan, el professor de dansa, no té temps per ensenyar-nos’en un a nosaltres =(.
El Víctor, la Lali i la Esther van cap a Hetauda a comprar diverses coses. La Marina, la Zaida i jo ens posem a pintar amb el director l’escala del seu edifici… Buff!! El més bo són les conyes que ens portem, nosaltres en català i ell en nepalí. Realment m’ho passo bé podent manar a un home nepalí que és bastant mandrós i que se li ha d’estar sempre al darrere perquè treballi… A més, li manem davant de la seva dona, que se’n riu de la situació. La Georgina està fent mandales amb els nens, l’admiro per la seva paciència!
A les 16h he d’anar a l’escola a fer música i teatre amb els nens. El Miquel està muntant una obra de teatre, la qual també tindrà música i dansa. Portem dues setmanes treballant amb uns quants nens i realment veiem com millora tot. La Mònica i jo treballem la part musical i el Miquel la teatral. Tot plegat ha costat una mica, sobretot trobar un horari adequat per als nens. Ara que ja han començat l’escola, el Rajendra ens deixa un espai allà per poder practicar quan acaben les classes. El primer dia vaig arribar i hi havia 60 nens esperant en files, vaig demanar ajuda al Rajendra!! Però ara ja hem tornat al ritme inicial i recuperat només els nens amb els quals portàvem treballant dues setmanes.
Hi haurà un xou final el dia 10 d’agost. Nens i nenes cantaran la cançó de l’aigua, composada per la Mònica, faran diversos sketchos amb l’ajuda del Miquel i també tindrem un petit conjunt de guitarres dels malotes del poble. Tot plegat surrealista!! La idea és que tot tingui un contingut moral, hi haurà escenes sobre l’aigua, la higiene, fer-los veure que poden existir espais on tirar la brossa…
A la tarda fem activitats amb els nens, a Balmandir. Com que avui plou toca posar-nos a la library, amb les mandales i mapes d’Europa i Àsia. A tope! Sembla que no parem cap dia de fer coses, cada dia més i més, però tot plegat és entretingut i val molt la pena. Arriba l’hora del daahlbat! Crec que tots els voluntaris s’han acostumat a la rutina alimentària d’aquest país!
Per desconnectar un xic anem al poble. Passem un moment per la botiga de les teles, com no! Evidentment la Georgina li ha de demanar alguna cosa més. El Víctor i la Marina es mengen un iogurt (dhai) que està per llepar-se els dits! Per acabar el dia anem a visitar el Binut, l’home de la botiga que està més a prop de Balmandir i que segurament es guanya la vida només amb els mesos que estem aquí. Avui no estem massa desperts per acabar d’estar una estona amb els nens: Hetauda és fastigosament fatigant, i pintar amb el senyor director i anar-li darrere no és gens fàcil. Un dia més en què no hem parat de moure el cul amunt i avall, a veure qui demà és el valent que va a dansa a les 6 :S!
El Víctor, la Lali i la Esther van cap a Hetauda a comprar diverses coses. La Marina, la Zaida i jo ens posem a pintar amb el director l’escala del seu edifici… Buff!! El més bo són les conyes que ens portem, nosaltres en català i ell en nepalí. Realment m’ho passo bé podent manar a un home nepalí que és bastant mandrós i que se li ha d’estar sempre al darrere perquè treballi… A més, li manem davant de la seva dona, que se’n riu de la situació. La Georgina està fent mandales amb els nens, l’admiro per la seva paciència!
A les 16h he d’anar a l’escola a fer música i teatre amb els nens. El Miquel està muntant una obra de teatre, la qual també tindrà música i dansa. Portem dues setmanes treballant amb uns quants nens i realment veiem com millora tot. La Mònica i jo treballem la part musical i el Miquel la teatral. Tot plegat ha costat una mica, sobretot trobar un horari adequat per als nens. Ara que ja han començat l’escola, el Rajendra ens deixa un espai allà per poder practicar quan acaben les classes. El primer dia vaig arribar i hi havia 60 nens esperant en files, vaig demanar ajuda al Rajendra!! Però ara ja hem tornat al ritme inicial i recuperat només els nens amb els quals portàvem treballant dues setmanes.
Hi haurà un xou final el dia 10 d’agost. Nens i nenes cantaran la cançó de l’aigua, composada per la Mònica, faran diversos sketchos amb l’ajuda del Miquel i també tindrem un petit conjunt de guitarres dels malotes del poble. Tot plegat surrealista!! La idea és que tot tingui un contingut moral, hi haurà escenes sobre l’aigua, la higiene, fer-los veure que poden existir espais on tirar la brossa…
A la tarda fem activitats amb els nens, a Balmandir. Com que avui plou toca posar-nos a la library, amb les mandales i mapes d’Europa i Àsia. A tope! Sembla que no parem cap dia de fer coses, cada dia més i més, però tot plegat és entretingut i val molt la pena. Arriba l’hora del daahlbat! Crec que tots els voluntaris s’han acostumat a la rutina alimentària d’aquest país!
Per desconnectar un xic anem al poble. Passem un moment per la botiga de les teles, com no! Evidentment la Georgina li ha de demanar alguna cosa més. El Víctor i la Marina es mengen un iogurt (dhai) que està per llepar-se els dits! Per acabar el dia anem a visitar el Binut, l’home de la botiga que està més a prop de Balmandir i que segurament es guanya la vida només amb els mesos que estem aquí. Avui no estem massa desperts per acabar d’estar una estona amb els nens: Hetauda és fastigosament fatigant, i pintar amb el senyor director i anar-li darrere no és gens fàcil. Un dia més en què no hem parat de moure el cul amunt i avall, a veure qui demà és el valent que va a dansa a les 6 :S!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada