Dia 22.07: Arribada a Kathmandú
Després d'acomiadar-nos de Barcelona amb els ulls una mica humits, i passar 10 llargues hores d'espera a l'aeroport de Doha, finalment trepitjem la capital de Nepal. Molts de nosaltres, que partim de la incertesa total, ens quedem bocabadats. La Marina, la Laly, la Georgina, la Zaida, el Víctor i jo, carregats amb un munt de maletes, som rebuts pel Dani, que ens espera per fer-nos de cangur durant aquesta primera presa de contacte.
Ens trobem una ciutat la qual guarda el seu encant, no en la seva aparença, sinó en les mil peculiaritats que descobrim poc a poc. Un resum de tot plegat? Caos, l'ordre nepalí. Els clàxons, el fum dels vehicles i els carrers sense asfaltar carreguen massa l'aire de la ciutat. A això li hem de sumar la gran humitat causada pels monzons. No para de ploure i tot és moll. Tenim el disc dur treballant a tota pastilla.
Arribem a l'hotel, en ple barri de Thamel, i després de descarregar els petates, anem a donar una volta per situar-nos i a sopar. En Dani ens porta a fer un tast del menjar tradicional tibetà. Momos i cheowmin... Boníssim! Després d'omplir-nos fins rebentar ens hem relaxat una mica fent una shisha de poma i una cervesa "Ghorka" a un bar molt peculiar anomenat "Full moon". Un dia molt mogudet, després del qual vam caure al llit ràpidament.
Pel matí hem anat prendre un te massala acompanyat d'uns pancakes i unes torrades, carregant les piles per començar a enllestir els preparatius del material necessari a Bhimphedi. Hem tombat per Kathmandú tot el matí en busca d'objectes de papereria, i altres coses com… paper de vàter, que en necessitarem. Hem vist una altra cara de la ciutat, més "local". Personalment ha resultat un xoc que no vaig experimentar ahir. Tot plegst ens està atabalant una mica: cotxes, aglomeracions de gent, i el fet de sentir-nos totalment aliens a això ens fa desitjar arribar a Bhimphedi.
Quan acabem el shopping tornem a l'hotel per degustar el primer Dhalbat (arròs amb verdures i llenties) dels molts que ens esperen durant aquestes setmanes. Tot seguit hem caminat un bon troç per arribar al Monkey Temple. Perquè s'anomena així? Perque està replet de micos. Micos lladres. Tot i això la Georgina s'ha amagat les polseres, i no hem patit cap accident. El temple està situat a dalt d'un turó… Déu meu! Pensem mentre mirem cap a munt i calculem mentalment el que ens queda. Déu meu!!!!, exclamem quan vèiem les escales llargues i inclinades que porten al temple. Després de dues ampolles d'aigua i una bona suada arribem a la gran estupa. Impressionant. Tota plena de banderetes tibetanes i pintada de colors vius. Hem visitat el recinte fins arribar a tres grans estàtues, la principal de les quals és un gran Buda.
Quan acabem la visita i cau el Sol, decidim tornar i sopar alguna cosa, que ja és hora. Després de debatre si anar caminant o en un taxi, la Laly i el Víctor guanyen i agafem taxis. Quan arribem a Thamel anem a un restaurant amb una terrassa allunyada del caos. Una nit fantàstica! Momos, cerveseta i rialles. Quan ens tanquen el local, decidim anar uns quants a prendre uns cocktails i ens acomiadem d'en Dani. Però també ens tanquen el bar, i entre una pluja nocturna tornem a l'hotel. Demà marxem del caos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada