2a crònica, Projecte d'Aigua, Bhimphedi

Després d’una primera setmana molt intensa on es va fer molta feina de cara al projecte de l’aigua, aquesta segona ha servit sobretot per barrejar-nos amb la gent del poble, donar-nos a conèixer i començar a entendre la cultura i manera de ser de la gent local. A més ens hem unit a les excursions dels voluntaris del projecte de música a pobles del voltant. També s’ha avançat en el projecte de potabilització d’aigua, encara que no a passos de gegant com havia estat anteriorment.

Resumidament: estem a l’espera que el prototip construït tingui el rodatge necessari per poder assegurar la fiabilitat que s’espera d’ell, i d’altra banda, l’arribada dels petrifilms amb la pròxima onada de voluntaris, que serviran per analitzar els patògens presents a l’aigua.

De cara al projecte, s’ha finalitzat la construcció del prototip de filtre. S’ha testat com a filtre de matèria en suspensió oferint uns resultats tant a nivell d’ull nu i com de lupa molt satisfactoris. A més s’ha fet molta docència a l’orfenat per tal d’aconseguir fer entendre a tots els nens i staff de Balmandir el seu funcionament i importància de cara a la comunitat. Per fi sembla que deixen de jugar amb ell i pot començar a operar amb regularitat, fet crucial per poder comprovar el seu funcionament real a mitjà i llarg termini.

Tamissant la sorra.

De manera breu i per fer entendre al lector el funcionament del filtre proposat, a continuació es descriu la granulometria utilitzada al propotip de filtre i els beneficis i operativa que suposa aquest tipus de filtre:

· El fet crucial que defineix el filtre és la capa de sorra. Aquesta ha de ser inferior a 1 mm, ha d’estar neta (lliure de llims i argiles), i ha de ser d’un gruix considerable (uns 60 cm). La sorra se situa com a capa superior del filtre, i realment és l’única que serveix per filtrar, les posteriors capes son d’una granulometria més gran i la seva finalitat està limitada a actuar com a suport de la sorra i com a dren per poder evacuar de manera regular tota l’aigua filtrada. Així doncs sota la sorra s’hi situa una sorra gruixuda (1 a 6 mm) que evita que la sorra de filtratge s’escoli cap a l’inferior del filtre, sota d’aquesta cal posar-hi una grava més grossa amb el mateix objectiu respecte la sorra anterior i així progressivament fins a una grava suficientment gran perquè l’aigua s’hi pugui moure lliurement.

Granulometria utilitzada.

· El funcionament del filtre és molt senzill. L’aigua entra per la part superior amb una alçada constant, i atravessa el filtre de manera vertical gràcies a la diferència de cota entre l’entrada i la sortida.
· La majoria de material filtrat es diposita directament a la superfície, o als primers 10 cm.
· Al cap d’uns 15 dies de funcionament hi apareix una capa biològica als 2 primers cm del filtre, aquesta capa és capaç d’eliminar al voltant d’un 90% dels patògens presents a l’aigua. La capa anirà creixent amb el temps de manera que l’aigua cada vegada sortirà amb més qualitat però alhora la capacitat de filtració del filtre (m3/dia) anirà disminuint, per tant en un cert moment serà necessari procedir a la neteja de la biopel·lícula per tal de que el filtre pugui tornar a produïr la quantitat d’aigua desitjada.
· La carrera del filtre (temps entre neteja) pot variar segons les condicions però acostuma a situar-se entre els 2 i 4 mesos d’operació. La neteja es pot dur a terme de manera totalment manual, només cal buidar el filtre, deixar que s’assequi la capa superior i retirar la capa biològica que semblarà una crosta. Un cop fet cal posar-lo en funcionament i esperar altra vegada 15 dies per tal de que la biopel·lícula torni a aparèixer.
· Degut a aquest manteniment i a l’espera necessària pel desenvolupmanet de la capa biològica sempre és recomenable disposar de dos filtres en paral·lel, de manera que mentre un es troba en ús, l’altre pot estar en període de manteniment.
· Un filtre amb una capa biològica desenvolupada i funcionant correctament filtra entre 5 i 10 m3/(dia·m2).
· És molt recomenable disposar d’una bona sedimentació o filtratge ràpid previ per tal d’evitar que el filtre se saturi massa d’hora.

L’Hugo recollint mostres d’aigua.

Aquesta setmana s’ha pogut fer una demostració del filtre al comité d’aigua i als membres més interessats de la comunitat, han sortit prou contents, algú fins i tot comentava que se’n volia fer un per a casa. El meeting ha consistit en una explicació semblant a la proporcionada anteriorment acompanyada d’una visió en directe del filtre i una prova que ells mateixos han volgut fer tirant tota mena d’argila barrejada amb aigua al filtre i evaluant si sortia clara. La demostració com s’ha comentat ha estat exitosa. A més s’ha volgut remarcar i fer entendre que la principal font de contaminació de l’aigua (i la més perillosa) no és l’argila o matèria en suspensió, sinó contaminació per bactèries i virus que s’hi pot trobar.

Meeting del filtre.

Demostració del filtre.

El poble està dividit en molts “wards” (barris), n’hi ha fins a 9 diferents. A la zona central (la resta estan dispersos per les muntanyes) hi ha tres wards, el ward 2 que consiteix en el carrer principal arribant fins a Balmandir i la presó, el ward 4 bàsicament de caràcter residencial i el ward 5, corresponent a la part superior del poble on hi ha l’Army Camp. Cada ward té el seu propi comité d’aigua i la seva propia línia de distribució. Sí...  infinites línies de distribució i tractament en un poble de menys de 2000 habitants.... La línea del ward 2 a més de residències dóna abastament a tota mena de serveis com l’hospital, la presó, l’orfenat, oficines, escoles, fonts públiques... aquesta línia és la que es va visitar la setmana passada i la que ofereix una problemàtica més clara amb el tema de l’aigua (aigua de riu contaminada amb matèria fecal i matèria en suspensió, filtre mal configurat, mala organització...)

Aquesta setmana s’ha visitat la línia de distribució del ward 4, l’aigua prové de manantials de muntanya, les analítiques de patògens de l’any passat van ser negatives i tot fa pensar que continua sent així. A més els membres del comité d’aigua d’aquest ward, a diferència del ward 2, es mostren confiats en la qualitat de l’aigua i en el seu sistema de distribució i manteniment. Aparentment sembla tot en ordre i cap millora que s’hi pogués fer modificaria, a priori, substancialment la qualitat de l’aigua.

Línies del ward 4.

La pregunta que ens fem és si és possible abastar els dos wards amb la font de subministrament del ward 4, hi ha força divisió d’opinions entre les persones del poble involucrades. I a més queda el dubte de si seríem capaços de posar d’acord dos wards amb un funcionament tant diferent i on a més hi és present una jerarquització de castes i classes entre els dos wards.

Dijous nit vam conèixer per casualitat el gerent de la presó i hi vam estar parlant, i explicant el projecte. Li vam comentar que necessitavem molta mà d’obra per construir el sistema i va oferir la seva ajuda en aquest apartat, proporcionant presos per fer treball fisíc.

Per altra banda ens estem involucrant en tasques dins de l’orfenat: instal·lació de nous calentadors solars d’aigua, trasllat dels abocadors d’escombraries inorgàniques a un lloc més adequat, nous abocadors per poder compostar la matèria orgànica i produïr adob, etc.

Això és tot de moment! La setmana que ve més!

20/07/2013

Eduard Garcia Adroguer

Marcianos a Mahendrenagar (22-7-2013)

Després de 15h de bus, havent esquivat milers de vaques, bicicletes, persones, haver-nos creuat amb dos elefants i atropellat un pobre gos, ja estem a Mahendranar.

S'ha de reconeixer que el paissatge del trajecte ha estat espectacular, camps d'arros d'un verd intens, rius inmens i aigua que cau per tot arreu. Tota aquesta esplendor el seu preu, avui ja ens hem passejat una estona sota la pluja i hem acabat ben mollats.

Ahir a la nit quan vem arribar a la nostra nova casa, (Florida international high school), ens van venir a rebre amb un ram de flors i ens van preparar un sopar a la terrassa sota la llum de la lluna casi plena. Un gustasuu !

Avui hem anat a visitar Amor children's home i hem conegut els 36 nens que viuen allà. Ha estat un primer contacte, estaven tots mirant-nos molt fixament, amb curiositat i vergonya alhora.

Demà hi anirem mes estona i segur que ens anirem fent amics i perdent les vergonyes.

A la tarda hem sortit a fer una volta pel market i ens hem sentit com si vinguessim d'una nau extraterrestre. Ja hem aterrat doncs al planeta Maghendraneghar, dema els marcianos començarem la nostra missio, intentarem no destruir res...

Hannah Wessselman, 20 juliol

Hola!!
Ja portem 3 dies a Kathmandu i demà marxem cap a Mahendranagar. Han estat uns dies molt intensos de trobades amb companyes de l’associació d’Amics del Nepal i una mica de turisme per la ciutat. Per la majoria ha estat la primera vegada al Nepal i la primera impressió d’aquesta ciutat és difícil d’explicar encara. No trobem les paraules concretes per poder expressar com ens sentim davant d’aquesta pluja de sensacions de tota mena. Ens trobem amb una realitat impactant on veiem gent sobrevivint com pot, o com saben... i que davant les nostres mirades curioses, igualment ens trobem amb els seus somriures.

Demà, comencem una nova aventura. La del llarg viatge cap al centre d’Amor Children Home. En uns dies expliquem com ha anat la trobada amb els nens que ja tenim ganes de conèixer.

Visitant el Monkey Temple.

-"Ola k ase? Está de Budha o k ase?"

Ja tenim guitarra! Ara si que plourà.

Coneixent als Amics del Nepal (oficina de Kathmandú).

El primer grup de les estades marxa cap a Mahendranahgar

El primer grup de les estades marxa cap a Mahendranahgar !!!

Projecte d'Aigua, Bhimphedi

INTRODUCCIÓ

Poden existir diverses raons per millorar la qualitat del aigua. La mes important es l’eliminació de microorganismes, com gèrmens i paràsits, que provoquen malalties. També podem extreure les partícules en suspensió, com la terbolesa, que poden donar uns aspecte i sabor desagradable a l’aigua i podrien ser portadores de gèrmens causants de malalties.

Per això l’equip de l’aigua Aleix, Hugo i l’Eduard estan treballant per fer front a un tractament de potabilització d’aigua sostenible, endògen, equitatiu i econòmic per a la població de Bhimphedi.

El 2011 es va començar a treballar sobre el problema i el comitè de l’aigua del poble va demanar que se’ls reparés un tanc antic que actualment no podien fer servir. Volien afegir-hi un filtre i poder tenir al mateix temps, més emmagatzematge d’aigua durant la estació seca. Però ja se sabia que aquest no seria un tractament definitiu de desinfecció, sino només un filtratge. Ells mateixos van fer un projecte que Amics del Nepal va presentar al Rotary Club de Mallorca. Més tard aquests ho van presentar a Rotary Club Internacional i van doblar la quantitat atorgada.  Amb aquests diners i amb la col.laboració del Rotary Club local de Kantipur (Kathmandu), es va reparar aquest dipòsit, es va fer un filtre al seu interior, i es va fer un altre filtre en un altre dipòsit existent. Aquestes obres es van començar a dur a terme l’estiu del 2012, i al mateix temps uns quants voluntaris d’Amics van estar analitzant l’aigua. En col.laboració amb el MIT (Massachusetts Institute of Technology), que va aportar l’equipament per a l’anàlisi d’aigua, es va poder analitzar vàries mostres d’aigua. Es van analitzar la quantitat de coliformes i de E-coli de les mostres d’aigua dels diferents tancs i fonts de la ciutat, amb uns resultats, com s’esperava, alarmantment positius de coliformes i E.coli en la majoria de punts analitzats.

Després d’una prèvia introducció només comentar-vos que aquí comença la nostra història,

1a SETMANA

El 7 de Juliol de 2013 a les 9:00 del mati, Voluntaris d’amics del Nepal, el comitè de l’aigua i alguns dels joves del Balmandir, vam anar a veure els primers dipòsits. Aquests distribueixen la xarxa d’abastament de la zona del ward 2 (les cases a banda i banda del carrer principal).
Els voluntaris de l’Associació  Amics del Nepal li donem molta importància usar tècniques participatives per a facilitar que el grup participi, reflexioni, dialogui, comparteixi, analitzi...

La visita als dipòsits la vam aprofitar per fer un estudi dels dos dipòsits que distribueixen la zona ward 2 de la població, tant el que ja existia, com el que es va reparar l’any passat.  En aquest últim es van poder observar algunes problemàtiques de filtració de l’aigua, que els propis encarregats del comitè d’aigües locals també ens van comunicar.

La configuració del filtre que va proposar l’enginyer Nepalès consisteix en un filtre ràpid (capa inferior de sorra amb un augment regular de la granulometria cap a la superfície). Aquest tipus de filtres són adequats quan se’n pot tenir un manteniment diari, però suposen un fort problema a l’hora de netejar ja que les impureses de l’aigua s’acumulen a diferents capes i a diferents profunditats,per tant és impossible accedir-hi manualment, la neteja s’acostuma a fer bombejant aigua contracorrent de manera que les impureses retingudes anteriorment tornen a flotar i es poden retirar totes a la vegada. El tanc a més ofereix altres complicacions per la bona operació com per exemple una variació continua de l’alçada de columna d’aigua que regula la pressió sobre el filtre, un tanc de sedimentació insuficient i mal configurat, els filtres ràpids no ofereixen una eliminació substancial dels patògens... De totes maneres el tanc construït és totalment aprofitable si es reconfigura els espais i se’n fa un bon disseny i ús.

La solució proposada per la filtració de l’aigua, és l’utilització de filtres lents ja que aquest tipus de tractament fa que sigui especialment indicat per les zones rurals. No existeix cap mètode que aconsegueixi un tractament  d'aigua tan efectiu sense aplicar un tractament físic, químic o bacteri biològic agressiu.

La filtració lenta per sorra consisteix en el pas de l’aigua a tractar a traves de un medi granular (sorra) de manera que les impureses que portin aigua quedin retingudes en aquest medi, a més gracies a una capa biològica que s’hi forma de manera natural ofereix una forta reducció en els patògens presents en l’aigua. En el cas de ser partícules biològiques es disgregaran en altres compostos més inofensius. Aquest procés es porta mitjançant diferent mecanismes.

El dia 8 Juliol en el comitè de l’aigua s’els hi va presentar una proposta per tal de millorar el filtre existent. L’equip de l’aigua vam presentar un projecte per una xarxa de distribució ideal, que el propi comitè van veure molt interessant i coherent però per falta de diners, la junta va veure la proposta com una visió de llarga durada.

A la reunió es va aprovar que faríem una demostració sobre el rendiment dels filtres el dilluns dia 15 de Juliol a Balmandir, prèviament amb el comitè de l’aigua i després la faríem per a tota la població. És molt important que es faci, ja que el tècnics i habitants de la població faran el muntatge dels filtres, conjuntament amb els voluntaris d’Amics Nepal i l’equip de l’aigua.

Aquest últims dies s’ha estat preparant el muntatge del petit filtre, conjuntament amb els nens del Balmandir.

Paula Moya, 7-13 juliol 2013

07/07: Arribada a Bhimphedi
A les 7 del mati agafem el jeep per anar cap a Bhimphedi, el Mohan, l’Edu, l’Hugo, la Mònica i jo. Ens reben amb un collar de benvinguda amb moltes flors fet per la Maya. Coneixem el nou director, el Suraj. Mengem el primer dalbhat d’entre molts que en vindran. Ens reunim a fer el te a la glorieta i comencem a intentar comunicar-nos, entre anglès i nepalí, amb el Suraj. Sort del Mohan!  Després de situar-nos i descansar una mica, anem a fer una volta pel poble per parlar amb diverses persones. Primer anem a l’escola pública per explicar el projecte de música. Els nens estan en época d’exàmens i per tant no volen que els distraguem fins que acabin, el dia 16 de juliol. Després podem fer el que vulguem! Anem a visitar el Madam per començar a explicar-li el projecte de l’aigua i que ell ens expliqui la situació actual. Ens explica que el procés de filtració del nou dipòsit és massa lent i que per tant no l’estan utilitzant, perquè no arriba suficient aigua al poble. L’Edu i l’Hugo els expliquen el seu projecte, la seva idea inicial i quedem per anar a veure els tancs a l’endemà, perquè puguem conèixer la situació del tanc on es fa la filtració i els problemes actuals.
La pròxima parada és a casa el Rajendra, l’antic director de l’escola privada de Bhimphedi. Sempre li ha interessat molt la música i la Mònica i jo li anem a explicar el que volem fer. Sembla molt interessat i quedem ja per anar un dia a fer-los una demo als nens, perquè així vegin com seran els tallers de música i s’animin a apuntar-se un cop acabin els exàmens, el dia 16 de juliol.
Saludem al Ram, el farmacèutic, i ens explica que el Gyanendra ja està millor de la febre. Ens trobem el Mitun, el profesor de classes de dansa, i ens explica que demà marxa a Malàsia a treballar. La Mònica s’entristeix…  Acabem defer la volta pel poble i anem a Balmandir a menjar dalbhat altra vegada!
Fem un meeting a la library amb tots els nens. Els expliquem tots els projectes que vindran durant tot l’estiu i que començarem a fer activitats quan acabin examens. Després ens quedem amb els estudiants del SLC, el Mohan els dóna molts ànims per agafar forces i començar a estudiar per preparar-se pel futur. Estan bastant perduts.
Bona nit, ja s’ha acabat el primer dia i veiem que hem de fer moltes coses!

Primera reunió de l’aigua a Bhimphedi, a cal Madhew.

08/07: Primera excursió als dipòsits
Quedem a les 8 amb els del Water Comitee per anar a veure els tancs d’aigua i tot el sistema de filtratge nou. Només veiem dos tancs. L’Edu i l’Hugo prenen moltes mesures, fan moltes preguntes, per poder saber quantes persones utilitzen l’aigua que prové d’aquells tancs. Altra vegada sort del Mohan que ens ajuda a comunicar-nos. Després anem a visitar un altre tanc, que té un sistema de filtratge nou massa petit. Els altres dos tancs que ens falten per veure els deixem per un altre dia.
Anem a menjar dalbhat afamats. Mentre estàvem als tancs, han vingut unes persones del CDO (Govern del Districte) i li han dit al Suraj que en un mes ha de fer uns canvis a Balmandir. Ha de canviar la seva bedroom i la office, està massa bruta de l’antic director,el Dayaram.  Ens hem de posar les piles amb la neteja, el Dayaram no ens deixava entrar a veure com ho tenia i serà una sorpresa…
Fem un meeting a la library, només amb el Suraj i els SLC students. Fem una llista de totes les tasques que s’han de començar a fer a Balmandir, d’ensenyar a l’Staff a netejar millor,  dels canvis que s’han de fer perquè en general la situació de la higiene és bastant preocupant.

Excursió als dipòsits d’aigua: Hugo, Bijay i varis del comitè de l’aigua.

Obrint el sostre del  tanc reparat pel Rotary Club i Amics del Nepal.

L’altre dipòsit de la mateixa línia d’aigua.

Tornant dels dipòsits, cases de l’antic poble a l’altra banda del riu.

Les obres del safareig a Balmandir: els treballadors no paren, encara que plogui!

Mes obres... ja queda poc per acabar!  Els nens i nosaltres tenim moltes ganes d’estrenar-ho!!

09/07: Reunió Aigua i primera demo de Musica!
A les 10 hem quedat amb el Water Comitee, a casa del Bhuphendra. L’Edu i l’Hugo presenten el seu projecte: expliquen els problemes de l’actual tanc i sistema de filtració i la seva nova proposta. Els nepalís semblen molt convençuts, els agrada la idea i els veiem bastant contents, és un tema que els preocupa molt i que no acaben de solucionar… Diuen que ara no hi ha pressupost perquè s’ha acabat l’any financer. De moment, l’Hugo i l’Edu preparan un tanc en format petit per ensenyar-los com funciona i intentaran buscar una solución temporal al problema.
La Mònica i jo anem a l’escola privada a fer una demo als nens del taller de música. Hi ha molts nens, tots entusiasmats i nerviosos per sentir-nos, i cantem la cançó de Do Re Mi, amb l’Ukelele i la Trompa. Després ells s’animen i la comencen a cantar però dient les seves notes (Sa, re, ga, ma…). Els encanta cantar, sembla que més que cantar cridin… però ja farem alguna cosa! Ja tenim uns 15 nens apuntats, què bé!
Arribem a Bhimphedi amb moltes energies per començar la neteja i ordre de l’habitació del director i l’office. Està tot fet un merder, tirem tanta brossa i trobem tantes coses…! Els nens també ens ajuden i ensenyem al director a netejar a manera europea, no nepalí… Neteja de taules, terra, brossa, llençols… És impressionant la quantitat de coses que trobem i el merder que tenia allà. Arriba un punt que estem saturades de tanta brossa i coses que hi ha per ordenar. Aconseguim deixar bastant endreçada l’habitació, i neta! Passem la fregona, cosa poc usual…
A la tarda fem mandales amb els nens i nenes. Estan tots entusiasmats, alguns ja n’han fet una i volen una altra i més. Els petits estan súper animats, els grans jugant a volley, juguen cada tarda. El Suraj ha comprat una xarxa de volley molt xula i una pilota.
Finalment anem al poble a fer unes fotografíes i a visitar algunes botigues, veure on podem comprar lassi, mango, fruita, teles… Mirem un capítol de la sèrie Cosmos del Carl Sagan a la Library. L’Edu n’és un fan i ha portat tota la sèrie, a la Mònica també li agradava molt.  Ho mirem en companyia dels SLC students, que encara estan per balmandir, mentre esperen el certificate per anar a matricular-se de batxillerat. Al cap d’una estona es queden tots adormits… sembla que la sèrie no els ha agradat gaire!
Shuvaratri!

Segona reunió de l’aigua a can Bhuphendra.

Els del comitè de l’aigua, molt interessats en les paraules de l’Edu.

10/07/13: Primer Hetauda shopping!
Toca anar a Hetauda a comprar algunes coses. Pintura per l’escala i l’Office del director, productes de neteja, eines perquè l’Edu i l’Hugo puguin fer el petit tanc amb el sistema de filtració i altres materials. El Bijay ens ajuda, sort d’ell, perquè anar de compres per Hetauda és com una odissea. Després de menjar al Motel Avocado fem les últimes compres i agafem l’últim bus cap a Bhimphedi, que com no, va pleníssim de gent, a l’estil nepalí.
Ara estem a la library, els nens estan estudiant per l’examen de demà i nosaltres fent feina amb ells. Alguns s’adormen sobre els llibres, ja és hora d’anar a dormir. L’Hem, evidentment, segueix amb la seva veueta fent-nos companyia.

De compres per  Hetauda, sota un arbre anomenat “ashok”.

11/07/13 Dia de Neteja General… inclús el cel està net!
Al matí ens hem dedicat a rentar i netejar… Tocava rentar els llençols i ordenar una mica la store room del Kitchen Garden. L’Hugo i l’Edu han estat tot el dia currant fent el tanc per la demo, en un sol dia l’han pogut acabar, quins cracks!
La Mònica i jo anem a casa la Anju i el Ram a portar-los un cartell del taller de música i teatre. Després anem a donar una volta pel poble per desconnectar una mica de Balmandir. Ens trobem a la Beni a la farmàcia, té les dues nens malaltes. Avui el cel està meravellós, es veuen mil estrelles, cosa molt inusual!

Soparet amb la nostra amiga Sanu Lama (o Beni pels amics!)

12/07/13: Segona Excursió als dipòsits (manantial diferent)
Al matí anem a veure amb el Bijay dos tancs més.  Abans, però, passem per l’hospital a veure com està. Està recent pintat i molt net, en comparació a l’any passat. Quin canvi!  El projecte que Amics del Nepal ha fet amb els Rotary Club de Mallorca, Internacional i Kantipur de Kathmandu, ha estat un èxit!  Aquest Centre de Salut és el vell, ja que el nou encara no funciona perquè no tenen prou pressupost per contractar personal… Pugem per la vall fins a arribar als dos tancs.  Son dos tancs d’una altra xarxa d’aigua que abasteix la resta de Bhimphedi, d’aigua molt més pura que l’altre.
 A l’arribar a Balmandir, la Mònica revisa les obres de l’estenedor amb el Bijay, qui se n’encarrega. La resta anem a la glorieta a parlar amb dos homes, un d’ells el Nava Raj, el de l’escola de música de Kathmandu, que resulta que també forma part d’una organització, Family Plan, la qual s’encarrega del health check up…
A la tarda descansem. L’Edu va a jugar a futbol amb els nens, avui tenen una semifinal i han de guanyar. A les 6 hem quedat amb la Beni per menjar el seu famós “chicken fried”.  L’Hugo i sobretot l’Edu ja tenen ganes de canviar una mica la rutina del dalbhat. La Beni ha fet un curs de 3 mesos per aprendre a llegir i a escriure i ens ensenya el llibre i un xic de nepalí. És molt divertit, parlem com indis, perquè ella tampoc parla anglès. Però es veu que està molt contenta de saber ja l’alfabet i de poder llegir!!
Al arribar a Balmandir fem un meeting a la library. El Suraj els parla als nens de les normes de Balmandir, de comportament, els diu que quan acabin exàmens toca posar una mica d’ordre a tot plegat. Que hi ha molt poca disciplina i això s’ha de començar a treballar. El Gyanendra es queixa de moltes coses, de comportaments d’alguns nens. Els petits nou-vinguts a Balmandir estan bastant deixats i s’ha de treballar molt amb ells… Hi ha molta feina a fer.

El nou treballador del laboratori al Centre de Salut. Despres de les obres fetes pel  Rotary Club i Amics del Nepal, el centre fa goig!

Una performance?  No.  Serps voladores?  No.  Les canonades de Bhimphedi! :)

Un manantial amb aigua boníssima, punt de subministrament d’una altra part del poble.

13/07/13: Toca fer dissabte!
Avui és dissabte, els nens tenen festa. Els dissabtes es fa neteja a fons de tot Balmandir, els nens es divideixen en grups per ajudar. Després de fer el menjador, a fons, i amb Lizol (l’unic desinfectant que hem trobat, ja que el lleixiu no s’utilitza gens al Nepal), comença l’aventura cap a les habitacions. La primera la de les nenes. La segona la dels nens més petits: el Sushil, el Biso, el Basu… mamma mia! Veiem 4 llits i 6 nens. Què passa? Com que són petits dormen junts, contesta el Naresh com si fos quelcom obvi. El proper pas és el hostel B, el dels nois més grans. 5 habitacions, quanta feina! De primeres sembla tot súper endreçadet, però els demanes que passin l’escombra per sota els llits i buff, quin perill! Els nens estan súper predisposats a netejar bé, súper emocionats utilitzant la fregona i el Lizol!

Durant tota aquesta odissea per habitacions, observem si tenen o no lloc per posar els llibres, si tenen llençols, prou espai per guardar la roba i tovalloles! De tovalloles de vegades no n’hi ha ni una per habitació… Això vol dir que aquest any tocarà comprar tovalloles…   I per fi s’ha acabat la neteja del dissabte i toca descansaaaaar!

A les dues fem un meeting amb l’Staff. Els preguntem quatre coses, si saben què és Amics del Nepal, la NCO, quant temps porten treballant, què els agrada de Balmandir i què no… Hi ha respostes vàries, el Ram i la Maya ens diuen el que pensen amb sinceritat, la Usha es mostra més tímida i el Suraj diu que ja farà una llista amb les seves tasques (encara no les sap). Ha estat un meeting prou satisfactori, hem sabut coses d’ells que mai ningú els havia preguntat i bastant bàsiques!
Avui hi ha un festival a Bhimphedi, el Bhimsen Puja. Cada família del poble aporta menjar el tempre hinduista i fan una muntanya de menjar ben ordenadeta. Ens hem trobat gent tocant pel carrer, el madal i uns plats. Un cop han acabat la muntanya de menjar han començat a destruir-la =(, amb les mans, sense tallar-se ni un pèl, vinga remenar i remenar menjar! Després l’han repartit entre les mans de la gent i dels nens i també en bosses. Ha estat prou interessant, al final l’Edu i jo hem tornat amb una bossa plena de menjar a Balmandir per tots els nens.
Demà alguns nens tenen el seu últim examen, ho estem esperant amb il·lusió, perquè fins ara els hem hagut de deixar estudiar, per suposat. Mentre escoltem Andrea Motis i Joan Chamorro a l’habitació diem adéu a un dissabte ben complet!

Mònica Sans, 3-6 juliol 2013

ARRIBADA  A  KATHMANDU, Dimecres 3 de Juliol
Aquest es el tercer estiu que vaig cap a Nepal, cada cop ha estat diferent i cada cop m’hi quedo més temps!  En aquesta ocasió viatgem la Paula i jo, tres setmanes abans que arribin tots els voluntaris de les Estades.  Ella i jo hem preparat un Projecte Musical pels nens de Bhimphedi, per ajudar a transmetre conceptes d’higiene a través de les cançons. Però evidentment, apart d’això, ja sabem que ens espera molta més feina...
Arribem a l’aeroport de Kathmandu a primera hora del matí, agafem un taxi i ens dirigim cap a un Hotel de Boudhanath, on hi ha la estupa més gran de Kathmandu (o potser de tot el mon?). Es el primer cop que anem a un hotel d’aquesta zona, ho hem fet perque les noies de Petit Mon ens ho han aconsellat. Petit Mon es una ONG de Barcelona amb qui ens hem fet molt ultimament, des que vam organitzar la ruta del Màgic Andreu.  Tambe son els que ens han recomanat la nostra nova comptable, la Geeta, de la que estem tots molt contents!
Abans d’arribar a l’hotel, resulta que passem per davant de la nostra oficina. En reconèixer l’edifici, saltem del taxi i sortim per saludar al personal!  Esperavem trobar a en Mohan, la Sabitree, en Madam i la Geeta, però al no haver avisat, només hi trobem la Geeta. Els altres tenen reunions i coses a fer fora de la oficina, així que quedem per veure’ns amb tots demà.
Continuant cap al hotel veiem a en Dani pel carrer!  Quina casualitat!!  Fem parar altre cop el taxi per saludar-lo, resulta que aquests dies esta amb els seus amics a l’hotel de davant del nostre!  Perfecte!!  Aixi ja ens tenim situats per anar sopar junts aquesta nit!!
Després de descansar una mica anem a descobrir el barri. El més impressionant de tot es tenir la gran estupa tant a la vora: cada cop que sortim de l’hotel hi donem una volta... aquest lloc és màgic!  Es una zona peatonal molt neta i peatonal, amb molts restaurantets guays!  No hi ha el soroll que hi ha al barri de Thamel, però si els mateixos serveis: botigues vàries i un supermercat gran de la cadena Bath Bateni, on podrem fer-hi les ultimes compres abans de marxar a Bhimphedi!
Al vespre tornem a l’hotel, on hem quedat amb en Dani i els seus amics per anar a sopar tots junts, abans que l’endema marxin a Chitwan.  Amb ell ja no ens veurem fins el mes d’Agost!

VISITA OFICINA, ESCOLA DE MÚSICA I VETLLADA MUSICAL A THAMEL, Dijous 4 Juliol
Aprofitem el matí per anar a la oficina, i ens aventurem a anar-hi a peu, tal com ens va dir en Dani la nit anterior.  Ens perdem una mica, però de seguida arribem. Al final resulta que només son 10 minuts des de l’hotel a la oficina, que bé!  Anar-hi des de Thamel era tota una epopeia, agafar un taxi, explicar-li al taxista per on anar... i si hi volies anar a peu, trigaves gairebe una hora!
A la oficina ens trobem amb en Mohan, la Sabitree, en Madam i la Geeta, i aprofitem per explicar-los una mica els projectes dels diferents voluntaris que vindran a l’estiu (tenen un embolic que deu n’hi do!).  Recuperem la impressora de l’any passat i els imprimim un calendari amb les arribades i sortides de tots els voluntaris, així sembla que ho entenen una mica més...  Estan tots molt contents de veure’ns i hem quedat que en Mohan vindrà amb nosaltres a Bhimphedi, així coneixerà al nou director i també ens ajudarà a explicar els nostres projectes al poble.
A la tarda aprofitem per anar a veure una escola de música local, dels voltants de Kathmandu. Pertany a en Nava Raj Thapa, i es un personatge de la NCO que vam conèixer l’any passat a Bhimphedi, durant la revisió mèdica dels nens. Quan arribem, ens trobem que es una escola super-modesta, on la qualitat dels instruments deixa molt que desitjar... però en canvi els professors son molt simpàtics i en saben bastant de música!  En Nava Raj està tan content de que haguem anat a visitar la seva escola, que ens comença a oferir mil coses: que pot fer-nos un visat quan ho necessitem, que ens deixa la seva oficina, etc...  inclús fins i tot diu que ens vindrà a veure a Bhimphedi!
Al vespre quedem amb en Sumit, un jove arquitecte i músic, nebot d’un membre del Rotary Club que vaig conèixer l’any passat i amb el que vam connectar molt (com no podia ser d’altra manera! :).  La Paula i jo hem quedat amb ell per anar a sopar a Thamel i despres a veure una actuació musical.  Ens porta a un bar de Thamel que ha dissenyat ell, on ha fet absolutament tot: des del disseny de l’espai, al mobiliari i fins i tot el logo!!  Es diu FLUID BAR, esta molt bé.  L’actuació també esta molt bé, un cantant nepalí amb una veu molt bonica.  El guitarrista es un crack i el percussionista també.  Despres de l’actuació xerrem una estona amb ells i quedem per fer una jam session quan tornem a Kathmandu.

La Paula a l’escola de música del Nava Raj, amb uns quants instruments nepalis tradicionals.

En Nava Raj i jo a la classe de dansa

La Paula meravellant-los amb la trompa!

PETIT MON i SOPAR MUSICAL A PATAN, Divendres 5 de Juliol
Avui per fi ens ha sortit el jet lag i ens hem quedat dormint fins tard a l’hotel...  ens desperta un watsapp de les noies de Petit Mon, que ens diuen que ja han arribat a Boudhanath (el barri on som) i que ens esperen al Flavor’s, un restaurant que contracta personal amb discapacitats, un projecte molt interessant.
Dinem amb la Núria, la Montse i l’Edu, un voluntari que les acompanya. A la tarda anem a visitar el seu Children’s Home, que està a 10 minuts a peu.  Quan arribem, tots els nens i nenes les estan esperant amb crits i rialles. Alla coneixem al Raul, el director del centre: un català casat amb una nepali, que viu al Nepal des de ja fa 5 anys.  I també coneixem la Mireia, catalana que també fa temps que viu aqui i que ara està vivint a la Casa d’Acollida, treballant diferents valors amb els nens, perque quan surtin de la Casa d’Acollida puguin enfrontar-se millor a la vida real. Així doncs, els ensenyen a cuinar, a rentar-se la roba, a organitzar-se un cop surtin d’alla...  El projecte està molt bé, es un edifici de tres plantes, amb habitacions i serveis comuns... i tot super net i ordenat, a l’estil occidental!  ;-)  Llàstima que tenen poc espai de pati i que els estan construint un edifici just al darrera del seu, a tres pams de les finestres... aquests nepalis no compleixen cap mena de normativa urbanistica, aqui s’haurien de deixar 3 metres, allà només deixen 3 pams... o ni això!  Quina felicitat que ténen!
Després de la visita la Paula i jo anem directes cap a Patan. En Prabhat i els seus amics ens han convidat a sopar en un local molt proper al Kathmandu Jazz Conservatory. Tinc moltes ganes de veure en Prabhat, ens vam conèixer l’any passat durant poc temps, però vam tenir molt bones vibracions.  Es una persona super-positiva i alegre, molt pràctica i a qui també li encanta la música.  Al sopar hi ha la seva família i varis amics... i també en Sumit, que jo creia que era el seu nebot, però resulta que no: que es van conèixer fa uns 3 anys degut a una feina, i van connectar tant, que el van adoptar com a nebot, jajaja!
Tot sopant, xerrem amb un coronel de l’exercit que pertany a la família Rana, i que ens explica que va estar un temps destacat a Bhimphedi. Resulta que a l’Army Camp del poble hi fabriquen explosius... i que durant un temps hi va haver elefants com a medi de transport fins a Kathmandu...  sembla mentida que després de tres anys encara anem descobrint coses noves sobre aquest poble!   Durant el sopar, en Prabhat ens diu que ara ell es el nou president del Rotary i que vol venir a Bhimphedi mentre hi siguem, per veure com han acabat els projectes de l’any passat i per veure què més s’hi pot fer.  Caram, això ens fa molta il.lusio!  I també diu que té ganes de fer coses pràctiques.
Al local on sopem hi ha un grupet de música en viu, i en un momen t donat em demanen que surti a cantar... mare meva!  Al final acabem sortint la Paula i jo, ella amb la trompa i jo cantant, fem el “Somewhere Over The Rainbow” i després jo acabo fent el Resham Firiri, el Nepali Ho i el Piensa en Mi, sense que el guitarrista se’l sapiga.... jeje... el resultat es una mica curiós, un bolero a la nepalí...   I durant el Resham Firiri, el percussionista m’ha d’anar recordant la lletra...   Tot i la improvitzacio, al final les nostres actuacions son un exit!!
Despres de l’actuacio xerrem una estona amb els músics i resulta que els dos coneixen al Mariano del Kathmandu Jazz Conservatory! Ens diuen que volen quedar més endavant per fer una jam-session amb la Paula i amb mi. Estem tenint molt èxit i la feina ja se’ns acumula!  Esperem tenir molts col.laboradors pel nostre projecte de CD amb música nepali...
El sopar ha estat molt interessant per tot plegat, i també perque una de les amigues d’en Prabhat pertany a un altre Rotary Club, exclusivament de dones. Es molt simpàtica i ens demana que un dia anem també a veure-les, es reuneixen els dilluns.  Així ho farem, quan tornem de Bhimphedi.

Visita a Petit Món: els veins construeixen un edifici a tres pams del seu...

Petit Món, d’esquerra a dreta: Raul, Núria, Mireia, Pramila, Edu, Montse i Paula.

CELEBRACIÓ BUDISTA i PROJECTE DE JOVES,  Dissabte 6 de Juliol
Avui un amic de la Montse i la Nuria de Petit Mon, ens ha convidat a tots a una celebració budista al temple de Swayambounath, també conegut com el temple dels monos.  Els seus amics es diuen Sonam i Tenzin, i nosaltres som la Paula, la Montse, la Núria, el Raul i la seva dona Pramila, i la Mireia. Com que arribem una mica tard, s’organitza un bo n embolic per trobar-nos seients, quan tot ja estava ple...  Al final aconseguim seure! Les danses tradicionals s’acaben de seguida i ens toca sentir discursos i més discursos... una mica avorrit...  Sort que mentrestant ens van entretenint amb arròs i panses, tè tibeta, aigua...   El te tibetà és salat i fet amb manteca de iak.... primer em feia molta angúnia provar-lo, pero quan ho faig, es més bo del que em pensava!  El truc me’l ha dit en Raul: “quan el beguis, pensa que es un caldet, llavors no trobaràs tan estrany que sigui salat!”... i té rao!
Cap al migdia, la celebració encara no ha acabat però la Paula i jo hem de tornar cap a Boudanath, perque la Sara i la Sabitree ens esperen per fer una mini reunió abans que marxem a Bhimphedi.  Per tornar a la estupa decidim agafar el micro-bus, tota una aventura!  Després d’un trasbordo que resulta que no calia que féssim, arribem al hotel...  Tot plegat despres d’una hora!   El transport public nepalí es tota una experiència, durant el camí una nena petita asseguda davant meu s’entesta en tocar-me el pit vàries vegades...  com provant a veure si surt alguna cosa...  la pobra nena devia tenir gana!  Jo que li dic a sa mare, i quan ella ho veu, li clava un clatellot!  Tot i així, la nena continua insistint cada cop que la mare es despista...  I tot son riures a dins l’autobus!  La veritat es que anem tant apretats, que no cal patir massa per una apretada més o menys.... jajaja! Això ha estat una nova experiència, encara no m’havia passat mai!
Amb la Sara i la Sabitree hem quedat al Flavors, aquest lloc ens ha agradat! Parlem de la situacio de l’orfenat de Bhimphedi per veure com es pot millorar, i també parlem del projecte dels joves. La Sara diu (i te molta raó) que abans de pensar en un projecte de orientació de joves en si mateix (que també ho estem fent), que s’hauria de reforçar molt la formació dels nens abans que surtin dels orfenats. Que algú els doni ensenyances de valors, d’orientació davant la vida, de valorar tot el que se’ls dona, etc... i que a partir d’aqui, ja aniran una mica més orientats quan surtin.  Quedem en fer més reunions quan tornem a Kathmandu, a l’Agost.
A la tarda anem a veure el projecte de joves que han iniciat els amics de les noies de Petit Mon: en Sonam i en Tenzin. La veritat es que té molt bona pinta, perque es tracta d’un programa diari de classes de reforç, perque els nens tinguin un lloc on anar a fer els deures, on rebin ajuda i on també se’ls transmetin altres coneixements útils com: informàtica, coaching, comunicació assertiva, liderarge...  Tots creiem que es un projecte molt molt complet; ara estan buscant finançament per a començar-lo.  Jo m’ofereixo a presentar-los als contactes dels diferents Rotary Clubs, a veure si hi ha sort. En Tenzin, pare del projecte, es un personatge molt interessant: un noi nepalí que porta estudiant i treballant als Estats Units des de fa gairebé 10 anys.  Fins al Gener de l’any passat tenia una molt bona feina i un bon sou a Nova York, però ens explica que no s’acabava de sentir realitzat...  total, que al Gener decideix tornar cap al seu pais per fer alguna cosa.  Després d’estar tres mesos informant-se sobre el sistema educatiu del Nepal i de les seves mancances, decideix fer aquest projecte que ell creu que suplirà molt bé tot el que falta.  Ha fet un treball excel.lent i el seu dossier amb tota mena de dades així ho justifica.  Per a qui li interessi, el projecte es diu EDULIFT, ténen Facebook.
Despres d’estar tota la tarda xerrant amb en Tenzin sobre les seves idees, on per cert, tots aportem el nostre petit gra de sorra (m’he oblidat de dir que hem anat a visitar el projecte tots plegats: Nuria, Montse, Raul, Pramila, Mireia, Paula i jo), al final marxem cap a l’hotel, sopant abans algo rapid pel camí.  Ens despedim de les noies de Petit Mon perque elles ja hauran tornat a Barcelona quan nosaltres tornem a Kahtmandu.  Ha estat molt divertit compartir amb elles aquests dies.
Abans d’anar a dormir, quedem amb els dos nois del projecte de l’aigua (Edu i Hugo)per anar tots junts a Bhimphedi. Ens trobarem tots a les 7h a la estacio de jeeps de Balkhu, en Mohan també ens espera allà.

Celebració de l’aniversari del Dalai Lama a Swayambounath