diumenge, 29 de juliol del 2012

29-07 (JOANA)

Diumenge 29 de juliol de 2012, Joana

6.00, sona el despertador. Alguns es lleven per anar a classe de dansa, futbol, o simplement mandrejar. Els 3 nois nepalís marxen avui cap a Kathmandú perquè han de tornar a la universitat. Ens despedim, però sabem que els tornarem a veure. Avui s’ha d’acabar de pintar i netejar la Library . Ens hi posem uns quants, però la pintura no està en gaire bon estat, s’ha d’anar desfent amb les mans i fa que tot es torni una mica lent.

Tot i així, acabem a temps per poder anar a veure el partit de futbol, el gran esdeveniment del dia. Ens trobem tot l’equip uniformat amb la roba del Barça, nerviosos i esperant el moment d’anar cap al camp i començar l’escalfament. Com es costum al Nepal, res va com està previst: l’equip contrari no es presenta i hem de buscar un altre oponent. Aquest resulta ser el Market Team, els bad boys de Bhimpedhi i l’etern rival. Comencem una hora més tard de la prevista (Nepali Time). Escalfament i xerrada motivadora del Víctor, el coach. L’Ari, la primera noia que juga un partit a Bhimphedi, crea un precedent en la història d’aquest poblet. Entre l’eufòrica afició trobem en Naresh. Tot i que té el peu fotut, ha vingut en cadira de rodes a veure el partit, i es mor de ganes de jugar.

Finalment a les 4 sona el xiulet i comença el partit. L’afició ho dóna tot cantant l’himne del F.C. Balmandir. El partit comença i el nostre equip està perdent 0-2. Malgrat tot, gràcies als entrenaments diaris a les 6 del matí i al dhal bhat d’en Ram, els nois de Balmandir estan en més bona forma que el contrari i acabem remuntant i guanyant 5-2. Golejadors: Pemba, Quique, Gyanendra i Gokarna.

Durant el partit la Pia fa el taller de pulseres amb els nens que s’han quedat a Balmandir. Paral·lelament, la Didi amb alguns altres nens cuinen panotxes de blat de moro en una foguera improvitzada al costat de l’hort. D’aquesta manera, l’equip es troba una recompensa merescuda al tornar del partit. Cansats però contents, tots agraïm el detall, estan boníssimes! Tot seguit, Dhal Bhat, el plat estrella. El dia es va acostant a la seva fi, tot i que només són les 6.30. Al cap d’una estona ens reunim tots els voluntaris per parlar de totes les feines que s’han de fer la pròxima i última setmana. Encara queda feina per fer. Quan acabem, ens quedem una estona xerrant amb els nens, però poca, que demà a les 6 tothom estarà altra vegada dempeus per començar un nou dia a Balmandir. Aquesta rutina dóna gust.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada