dimarts, 17 de juliol del 2012

17-07 - Segon dia a Balmondir (Zaida)

Un dia més a Bimphedi, de bon matí, ens vam aixecar per a fer una
mica d'exercici matiner i com sempre només he aconseguit fer una volta
al camp.

A l'hora del ``dalbat'' vaig deixar el plat buit, m'ho mereixia
després d'un bon exercici. Tal i com es fa al Nepal, vaig menjar amb
les mans i al principi no sabia ben bé com fer-ho, però el meu amic
nepalès Pushkar, me'n va ensenyar i mica en mica vaig agafant l'estil
nepalès, es molt divertit.

Avui l'encarregat de cuinar era en Marc, volia fer com unes torrades
de farina de Blat de moro i ous, vam ajudar-lo una mica. La primera
no va sortir bé i vam afegir més ou a la farina. La cosa va sortir
encara pitjor i va acabar fent macarrons amb tomàquet.

A la tarda vaig ensenyar als nens a jugar amb la cinta elàstica i vam
jugar tots plegats, vam caure, vam riure... nice time!

Després vam realitzar les activitats per als nens, primer era el torn
de l'Ari, la seva activitat consistia en fer estels. Vaig estar
ajudant alguns nens, un cop acabades vam fer-les volar. Mentre estava
corrent, intentant fer volar un estel, vaig ficar el peu dintre del
fang...

La segona activitat la va preparar el nostre amic nepalès Pradeep. Va
organitzar un concurs de preguntes, vam participar els nens i
voluntaris. Ens vam dividir ens tres equips: A, B i C. En Pradeep va
anar llegint les preguntes, per a mi eren molt difícils, però els nens
les responien totes! Són molt intel·ligents!

A la nit, després del sopar, vam seure tots els voluntaris i els nens,
vam estar xerrant i rient fins ben tard. Alguns dels nens van
escriure en la meva llibreta els seus noms i el meu en nepalès i
també van ensenyar-me algunes paraules, em costava molt la
pronunciació i els nens es reien ja que les pronunciava fatal.

A l'hora d'anar a dormir les noies i jo ja estàvem llestes per anar
dormir quan de sobte trobo un escarabat al meu llit, era enorme! Vaig
saltar del llit ràpida com un llamp, vaig intentar matar-la però havia
desaparegut, em va fer tant fàstic que no volia dormir al meu llit i
me'n vaig anar a un altre. Les meves companyes d'habitació i jo vam
riure moltísim. Després de moltes rialles i experiències, vaig
aconseguir dormir unes horetes.

Zaida

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada