dissabte, 28 de juliol de 2012

28-07 - Chitwan (Anna B. & Quique)


Crònica 28-7-2012: Chitwan
Avui el dia comença encara més aviat que de costum! A les 6h estem tots preparats, esperant els autobusos que ens han de portar fins a Chitwan, un parc natural situat a unes 3h de Bhimpedi. Els nens s’han vestit ben guapos i es respiren nervis i aquella energia matinal que els caracteritza ! Però de moment dels busos ni rastre ! Li preguntem al Daiaram, unes quantes vegades! si sap què passa? I amb aquella cara inexpressiva a la què ja tots ja ens hem acostumat contesta : “they are coming “! i sembla que “coming” de lluny! Perquè fins ben passades les 7h no arriba el primer Bus ! i l’altre???... segueix coming ?! o sigui que seguim esperant... cada cop més nerviosos! No arribarem a l’hora que havíem quedat!  i tenim moltes activitats programades ! Per matar els nervis i la gana ! comprem uns bunyols, així ens distraiem una estoneta! Fins que finalment arriba els segon Bus, a les 7:30h !! al·leluia ! Nepali time ! marxem ! com sempre amb més gent de la que teníem a la llista ! s’han afegit la dona del xofer, un Sr que no sabem ni qui és?! i fins i tot la nena que viu a la tenda que tenim a prop de casa ! Nepali Style !
Tot i així cap a les 10:15h arribem a Chitwan. La primera activitat bany amb els elefants! Els voluntaris catalans són els primers que s’animen a pujar de tres en tres a sobre un elefant!  Van tots tres agafats amb força entre ells, fins i tot hi ha qui clava les ungles al de davant, mentre l’elefant xino-xano entra al riu i decideix fer la croqueta amb ells a sobre o regalar-los una dutxa amb la trompa! En qualsevol cas tothom riu molt ! i ells queden totalment xops ! A continuació els voluntaris Nepalis s’animen a provar-ho i també alguns dels nenes de Balmandir !
Fa molta calor! tots molls anem a dinar. Self-service i  hi ha pollastre!  però picant! És igual, ens el mengem tot! amb la de dies que fa que no mengem carn!  Desprès, una estona lliure per anar a fer una volta o fer la migdiada ! A alguns nens la pastilla anti waka-waka (bomiteres) els ha deixat una mica zombis !
Els revifem bevent molta aigua i una mica de coca-cola i anem cap a la següent activitat! Una volta pel parc a dalt d’un elefant! Aquesta vegada els grups son de quatre i anem ben assentats en una mena de tarimes de fusta! El guia va assegut a la nuca de l’elefant i amb el peu recolzat darrera les seves orelles li va donant copets per indicar-li de cap on ha d’anar. Només començar el balanceig de l’elefant! Uiii quina sensació ! i quina altura! Al entrar al bosc ens trobem amb dos rinoceronts guapíssims! Una mare i la seva cria! Des de dalt l’elefant ens sentim segurs i ens hi acostem casi a tocar! Que guapos! fem fotos i ells estan allà tant tranquils! Desprès cada elefant sembla que va per un recorregut una mica diferent,  creuem rius i anem per llocs on sembla impossible que l’elefant hi pugui passar, veiem cérvols, daines, una aguila, un parell de “pabos reals” i quan ens creuem amb un altre elefant amb gent del nostra grup, ens saludem! eii ! El recorregut dura una hora! i ha estat genial! A la tornada baixem de l’elefant i ens trobem el Quique i el Daiaram, que ens esperaven, havien anat a fer uns encàrrecs i no sé què ha passat però se’ls veu més units que mai ...
ANNA
Un viatge en carro uneix a tothom. Mentre ells anaven en elefant, he marxat a Narangar per reunir-me amb l’Arjun, un dels nois esponsoritzats per Amics del Nepal. I el Dayaran m’hi ha acompanyat.
Agafarem un vehicle, diu. Pujem a un carro tirat per un cavall i fem més de 10 Km per arribar a agafar el bus que ens portarà a la destinació.
I per primer cop aguanto sense bombardejar-lo a preguntes sobre feina, i em dedico a parlar d’ell, de la seva família i de la seva situació. I tot en un ambient bucòlic, sota un cel plujós i rodejats de camps d’arròs.
La unió és tal, que no vol que faci la travessa  en canoa. A ell li fa por, a mi també me n’ha de fer...
M’uneixo al grup i arrenquem riu avall en un tronc buidat. Se suposa que estarà ple de cocodrils –l’any passat ho estava-, però no en veiem ni un. Ens dediquem a escoltar el soroll de la selva per darrera de la veu de certes cotorres barcelonines que no callen ni amb el cap sota l’aigua. Entre elles la que signa més amunt :).
En acabat, visitem una granja d’elefants que fa una mica de pena. Un es tira sorra a sobre per passar el temps, i n’hi ha un altre que es dedica a balancejar el cap de dreta a esquerra. Son preciosos i molt útils per la feina, però el mètode de domesticació és força discutible.
Agafem el bus de tornada i arribem vius a Bhimphedi. Com sempre, el perill més gran no son els tigres, elefants, rinoceronts o mosquits assassins, sino els cotxes, autobusos i motos.
Tots cansats, així que i ha retirada general.
Demà ens espera el primer partit contra el Bazaar. Que es preparin que aquest any el turmell està a tope.

QUIQUE












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada