dissabte, 21 de juliol de 2012

21-07 - DAMAN (Quique)


Dissabte 21 de Juliol de 2012

Encara no he pogut practicar l’esport nacional: seure a la carretera i no fer res. Mirar els cotxes passar, mirar la gent passar, mirar la vida passar.

Avui mitja horeta abans de l’hora habitual. Ens llevem a les 5h, esmorzem i…
… autocars que ens esperen per fer la primera gran excursió de les Estades.
Entre catalans, mallorquins, nepalesos i extres, més de 60 persones. Un autocar en marxa és el reclam més gran per la gent de la vall.
M’hi pujo i em portes.

Vomitem. Vomitem molt.
Els nois de l’orfenat no estan acostumats a anar en cotxe.
Dues hores i mitja de trajecte. Tot curves. Tot sotragades.
Tenim 100 bosses de plàstic i les esgotem en el viatge d’anada.
La tornada fa por.
  
Anem a Daman.
Fantàstica tria tenint en compte que el seu interés resideix en que hi ha un mirador dels Himalayes…, i estem en època de monsons.
Així que no veiem res.
Però caminem, parlem, riem, mengem amb les mans, i seguim compartint experiències tot junts. Catalans i nepalesos. Nens i grans. Homes i animals (les cabres, gossos, búfales, vaques i gallines també tenen el seu paper en aquesta història).

Abans de tornar a Bhimphedi, sorpresa!
Banderes tibetanes donen color a un sender que s’endinsa a la muntanya.
Puja i baixa. I torna a pujar.
El pas del temps i dels monjos crea esgraons naturals a la roca, i el pas de les rieres refresca el camí.
El color augmenta amb el volum de banderes, anunciant el final de trajecte.

Tres monjos preparen les oracions en el petit templet de la muntanya de Daman.

La tornada en autocar es fa més fàcil. Tothom està cansat i molts dormen.
Les vomiteres deixen pas a l’exaltació dels nois seguint els moviments de cadera del Dayaran.
Sembla que la música el transformi.
El farem treballar amb els auriculars posats…

Tornem a Balmandir i sopem el de sempre.
Tots? No.
Avui és l’aniversari del Carlos Tugores. Fa 21 anys, així que soparà 21 momos.
És el nostre regal previ a la festa a casa dels monitors.
Però, com diu el refrany, el que passa a Nepal es queda a Nepal, així que ja us ho explicaran.

Demà tornaré a intentar seure i mirar la vida passar.






















Quique.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada