divendres, 20 de juliol de 2012

20-07 - DIA PRODUCTIU (Mònica)


Divendres 20 de Juliol:  DIA PRODUCTIU  (Mònica)

Altre cop sona diana a les 6h...  com aquest any estem al costat del camp de futbol, podem apurar una mica més, jeje...  Així que decideixo donar-me mitja hora més!!  La veritat és que amb tantes coses al cap que s’han d’organitzar paral·lelament, vaig esgotada!!  Esgotada, però molt contenta per com està anant tot.  A més, aquest any tampoc cal patir perquè som molts entrenadors! Així que si falto no es nota, i els nanos entrenen igualment!  Això si, les voltes al camp no les perdono: començo a córrer a les 6:30 i faig 9 voltes al camp...  tornaré a Barcelona fortíssima!  Això de córrer cada dia a 1100m d’alçada no és pot fer sempre...

A les 7:00, després del futbol, tenim programada la dansa... però això no serà fins la setmana que ve, ja que el professor de l’any passat m’han dit que no torna fins diumenge... espero que sigui veritat, perquè tots en tenim moltes ganes!!!

Avui en Dani era l’encarregat de l’activitat, efectes òptics, ha estat ensenyant als nens una sèrie d’efectes òptics i il·lusions òptiques, que els han encantat!! I l’Anna G. ha estat tot el dia fent sessió d’higiene amb els petits: els ha dutxat, els hi ha rentat la roba, els ha fet un planning de neteja...  bravo!!

A més és el primer dia que fa sol i aprofitem per donar una empenta als nostres projectes per a la comunitat: el carbó i l’aigua. Però per poder començar avui aquests dos projectes, abans els monitors hem hagut de fer molta feina prèvia, de la qual crec que ni tan sols els nois s’han assabentat... hem anat de bòlit! 

Per tant, abans de que en Carles us expliqui en un altre post el que hem fet avui amb aquests dos projectes, aprofito per resumir una mica les reunions i preparatius que hem estat fent durant la primera setmana, ja que ha estat mooolt intensa!

Organització Orfenat:

Cada dia hi ha uns quants voluntaris responsables de diverses feines: fer activitats lúdiques i educatives amb els nens, escriure la crònica del dia, ajudar a la cuina, i altres activitats com organitzar el nostre material a l’“store-room”.  Entre l’Anna, en Dani i jo vam organitzar aquest horari. Al principi ens semblava impossible fer un cartell que inclogués tota la informació, però finalment ho vam aconseguir, amb l’ajuda d’un permanent i una mica de paciència vam fer un bon “schedule” perquè els voluntaris estiguin entretinguts i organitzats, mentre nosaltres continuem fent preparatius i reunions paral·lelament...

Un gran tema va ser posar-nos d’acord a decidir la distribució dels menjars: hi havia gent que volia seguir els àpats nepalesos, mentre que altres preferien fer-ho més a la catalana... al final, després d’una votació ho vam tenir tot arreglat: tres noies catalanes es van decantar a seguir els horaris nepalesos, i la resta vam adaptar els àpats nepalesos a l’horari català, i sembla funcionar prou bé! 

Apart del nostre horari d’activitats, hi ha hagut moltes iniciatives per part dels nois per arreglar diferents temes de l’orfenat, tots ells proposen fer petites millores: posar ordre a l’ “store-room” (actualment hi ha patates barrejades amb cartolines...), pintar la “library”, participar en la construcció d’un nou estenedor cobert (molt necessari durant els monsons, sinó la roba no s’asseca ni a la de tres!), tractar el tema dels residus de l’orfenat (ara els posen en un lloc poc adequat), arreglar mobles trencats o espatllats, fer tallers de neteja i higiene entre els nens... no ens avorrirem!

Projecte de l’aigua

La Marta ens va acompanyar durant els primers dies en que vam arribar a Bhimphedi, cosa va anar molt bé per ajudar a situar-nos en una situació tan nova per tots.  Abans de marxar em va donar els noms de les persones i associacions que ella creia que podien acollir els dos projectes solidaris.  Es tractava de reunir-se amb en Madhaw (el “cacic” del poble), en Surendra (el seu etern “soci”), tots els membres del projecte de la Triple E (anterior projecte solidari d’Amics del Nepal a Bhimphedi) i l’Associació de Dones (sembla que és molt potent i activa a Bhimphedi).

Dimarts vam anar a veure a en Madhaw i la veritat és que tot va anar millor i més ràpid del que em pensava!  De seguida ens va presentar als responsables de l’aigua del poble (que resulta que son tots voluntaris, com nosaltres!) i ens va organitzar una excursió per l’endemà mateix, per anar a veure els dipòsits d’aigua d’una de les tres captacions del poble.
 
Després de fer la excursió i prendre mostres de diferents punts d’aigua (dos dipòsits, el riu, les fonts del poble...), vam arribar a l’orfenat i vam preparar els cultius i els vam deixar incubar durant 48h. Avui mateix ja hem vist els resultats i ara estem treballant amb la interpretació pera treure ja algunes conclusions sobre la presència de E.Colis, us ho explico més endavant.

Projecte del carbó

A la mateixa reunió que varem fer dimarts amb en Madhaw, al parlar del carbó, li vam explicar que voliem fer una espècie de trobada-training, que a partir d’ara anomenarem “Charcoal Party”, per a poder mostrar el procés de fabricació de carbó a tot el poble. Per això ens aniria molt bé trobar un lloc cèntric on la gent pugui veure-ho fàcilment.  Després de tantejar algunes possibilitats, finalment vam decidir fer-ho a la “piscina” pública.  Li vam comentar que volíem que vingués molta gent del poble i de les afores, i ell mateix ja es va encarregar de parlar amb en Surendra i amb tots els components del projecte de la Triple E. 

En Madhaw, tot de sobte, ens va donar una molt bona, hi ha un col·lectiu que té molt interès en aprendre aquest procés: els de la presó... quina sorpresa!  Això si que no ens ho esperàvem!!  En Madhaw ens va dir demanar que féssim un taller a dins la presó amb els presos, després de fer el del poble...  I nosaltres, amb un somriure d’orella a orella li diem que si ens poden proveir de matèria primera, ho farem encantats! 

Un cop vam acabar la reunió amb en Madhaw ens va acompanyar a l’associació de dones i aquestes van semblar també entusiasmades amb el projecte del carbó: ens van explicar que tenen 72 grups de dones, de 42 persones cadascun... deu n’hi do!!!  Ens van assegurar que ens enviarien a 2 representants de cada grup a la “Charcoal Party”, això ja son més de 140 persones!!  Si vénen totes, no sé pas com ens ho farem...  però genial, l’interès de la gent és, ara per ara, impressionant!!  A veure com anirà a l’hora de la veritat...

A la mateixa tarda del dimarts vam parlar amb en Surendra i ens va donar una altra bona notícia, quin dia! Resulta que ell es el propietari de la estació de TV per cable de Bhimphedi (cada any ens assabentem d’una cosa nova!) i ens va ensenyar les instal·lacions...  allò sembla la NASA al bell mig de Bhimphedi!!!  Ens va dir que pel canal local de televisió pot retransmetre els vídeos que creiem necessari, tant abans de la “Charcoal party” com un reportatge de l’esdeveniment! No ens ho podíem creure...  d’alguna forma sembla una mica contradictori que la gent per una banda tinguin televisió per cable i per l’altra encara estigui cuinant amb llenya...  però aquests són els contrastos dels països en desenvolupament...  I si en aquest cas la tecnologia ens pot ajudar a difondre el missatge, benvinguda sigui!!!

Per tant, només ens quedava posar-nos en marxa per poder tenir-ho tot a punt pel dia del Charcoal Party.  Amb tanta audiència que tindrem, no podem fallar!!!  Necessitem tenir moltes briquetes acabades i assecades, a punt per fer servir, per poder mostrar a la gent com cremen sense fum.  Hem decidit que posarem dos focs a cuinar en paral·lel: un de llenya i un de carbó, així la gent podrà veure la diferència de fums entre els dos.  Això se’ls va acudir a en Quique i a en Carles, i la veritat es que si tot surt bé, pot ser un argument definitiu que convenci a molta gent!!!  Per això necessitàvem aconseguir: els espigots de blat de moro i les fulles seques del blat de moro. 

En Madhaw de seguida ens va aconseguir un sac d’espigots i en Surendra (a través de l’home de l’ “Elephant House”), ens va aconseguir les fulles seques de blat de moro.

No us penseu: això de trobar fulles seques, espigots, etc... sembla molt senzill des de casa, però no ho es tant....  Primer, perquè no és època de collita de blat de moro, i segon, perquè degut al monsó, en aquest país no hi ha res sec en aquesta època: tot està xop!!  Trobar qualsevol cosa seca es torna en una feina impossible, a no ser que t’ho hagin guardat abans...      

Durant l’hivern, alguns coneguts de Bhimphedi a qui hem explicat el projecte, ens han guardat cosetes. Un tiet d’en Kumar Lama (propietari de la casa on vivim) ens ha guardat bastants espigots, però abans hem d’anar a parlar amb ell per negociar les condicions en que ens el dóna... Lògicament, vol que li tornem en forma de carbó, però li diem que tot no podrà ser, perquè el necessitem per fer el taller del poble...  La situació és molt graciosa perquè ell em parla com si jo entengués perfectament el nepalès... fins i tot em fot bronca per no parlar-lo!!  Em diu que si vinc cada any, ho hauria de fer!!  Jo li responc que té tota la raó, que m’encantaria parlar nepalès. Sembla que això faci que li caigui amb gràcia ;-)  Entre això i les traduccions simultànies d’en Bijay i en Dayaram, que m’han acompanyat, finalment accedeix a donar-nos-ho gratis. La seva resposta més que coherent és que creu que no ha de fer negoci amb un projecte que serà tan important pel poble. Olé, olé, oléééé!!!  Això si que m’alegra sentir-ho: sembla que finalment en aquest poble estan entenent que nosaltres venim a pencar, que som voluntaris i que no han de fer negoci amb nosaltres, sinó tot el contrari: han de col·laborar!!  Quina alegria!!  Sembla que la feina de conscienciació feta durant l’hivern, va tenint els seus fruits...  mica en mica!  

Abans de marxar, li prometo al tiet del Bijay que hi tornaré per ensenyar-li a fer una desgranadora, perquè no hagi de continuar desgranant el blat a mà... ell es queda encantat.

No, no ens oblidem de les desgranadores! Ens quedava fabricar el motllo per fer desgranadores a partir dels plànols que tenim. Es tracta d’una peça una mica sofisticada i el ferrer del poble no pot fer-la. Així que vam aprofitar el viatge de dimecres a Hetauda per buscar un ferrer amb bon equipament. Gràcies a la inestimable ajuda d’en Pradeep (un dels estudiants nepalesos que ha vingut a les estades), l’Anna B i jo ens vam endinsar a aquesta ciutat caòtica, fins a trobar el que ens van dir que és el ferrer més qualificat d’Hetauda.  I és veritat: només veure’l a ell, la seva actitud resolutiva i el seu taller ple de màquines, ja vaig veure que anàvem per bon camí.  Entre en Pradeep i jo li vam explicar el que havia de fer, i per increïble que sembli, en tres hores ens va tenir la peça llesta per a que la puguem veure i si ens funciona bé ens farà les altres 5 còpies pel proper dimarts.  Una feina que ni a Barcelona em van fer tan ràpid... i a sobre, aquí ens la fan per un preu irrisori, que no us penso dir!  ;-)

Aprofitant que erem a Hetauda, i a instàncies d’en Ramon, el presi d’Amics del Nepal que dóna ordres des de Barcelona a través d’en Mohan (a Bhimphedi estem molt desconnectats), vam anar a veure al President de la NCO (National Children’s Organisation) del Districte de Makawanpur (districte al que pertany Bhimphedi i Hetauda).  En Dayaram, en Pradeep i jo el vam anar a visitar per parlar d’un tractor que s’ha de contractar per què vingui a l’orfenat per treballar l’hort.  Un cop confirmat pel proper dilluns, en Pradeep li va explicar el nostre projecte del carbó. Com que ell acabava de viure tota la construcció de la desgranadora mentre érem al ferrer i està super-engrescat, li explica tot en pèls i senyals!  Suposo que això fa que el President Radesh Syam també s’engresqui, per què acabem la reunió amb una notícia bomba: diu que vindrà a Bhimphedi a veure la “Charcoal party”  i vol que després d’allà anem a fer un taller també a Hetauda, on cridarà a periodistes, a amics seus, a gent del Forest Office (amb els que ja vaig parlar l’any passat), i a mil persones més...  estic que no m’ho crec!   Llavors li vaig dir que d’acord, però que ell ens ha de proporcionar tot el material: el barril, la premsa, el motllo de la desgranadora, els espigots de blat de moro i les fulles seques.  Ell diu que cap problema, que ens proveirà de tot!  Fins i tot ens ofereix el lloc: el jardí de casa seva...  Tot plegat està agafant una dimensió inesperada!!   Bé, ja ho veurem...

El que està molt clar és que la llista de “bolos” del Charcoal Party se’ns incrementa per moments... El primer el tenim a Bhimphedi, el segon a la presó, el tercer a Hetauda...  L’Anna B diu que el proper any hauríem de tornar amb una furgo i anar fent bolos pel Nepal!  Jajajaa!  Jo li dic que cap problema, només cal inventar-nos la cançó del carbó “The Charcoal Song” i carreteraaa!!!

Sembla que això del carbó ha despertat expectatives per tot el poble, pel que sembla tothom en parla...  ara només esperem que ens surti tot bé!!!   La gran cita és el proper dijous 26 de juliol, a les 13h, al Public Pond de Bhimphedi. En tindreu noticies.
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada