Ostresss, quins farts de riure llegir les vostres croniques, nois, feu molta enveja!!! i quin gust veure les cares de felicitat de tots els nens a les fotos, i les manualitats, i els entrenos...us felicito! Molts petons pels 3! i també agrair al super cunyao Carles per fer posible que us poguem seguir a traves del blog! ;-)
hooooooooola família! quina enveja que feu per aquí! No puc ser gaire més original del que ja s'ha dit. Estic rient molt amb les vostres cròniques i alhora fent-me una molt bona idea de tot el que esteu fent... Quines monades de criatures, quin goig de veure que són tan participatiu!!! Els entrenos del matí no tenen desperdici, Mònica, ja, ja, ja!!! I m'ha fet molta gràcia veure com han acabat les càpsules Nespresso!!! En vau recollir un munt, no? L'altre dia em fèia un cafè i encara tenia l'instint de guardar-la pel Nepal!!! Ha quedat molt bé el mòbil!!!! Doncs res, a seguir treballant i disfrutant!!! I gràcies també cunyaooo per la feina!!!
És el vostre temps. El que esteu fent i vivint no ho oblidareu mai. Una sort que existiu i un orgull saber de vosaltres. Ànims de tot cor. Mónica, si pots, feel that grass for me, and glance that sky I see always grey in your pictures and that shapes the sky of my memory forty two years ago. Looking at it I feel the same I felt then. Time passes but it is always our time. Again, ànims, existint equilibreu moltes misèries, i justifiqueu a qui pensa que la vida és meravella.
Carles mil gracies per aquest mega blog!!!!!
ResponEliminaEts un CRACK!!!
petnets!!
Ostresss, quins farts de riure llegir les vostres croniques, nois, feu molta enveja!!! i quin gust veure les cares de felicitat de tots els nens a les fotos, i les manualitats, i els entrenos...us felicito! Molts petons pels 3! i també agrair al super cunyao Carles per fer posible que us poguem seguir a traves del blog! ;-)
ResponEliminahooooooooola família! quina enveja que feu per aquí! No puc ser gaire més original del que ja s'ha dit. Estic rient molt amb les vostres cròniques i alhora fent-me una molt bona idea de tot el que esteu fent... Quines monades de criatures, quin goig de veure que són tan participatiu!!! Els entrenos del matí no tenen desperdici, Mònica, ja, ja, ja!!! I m'ha fet molta gràcia veure com han acabat les càpsules Nespresso!!! En vau recollir un munt, no? L'altre dia em fèia un cafè i encara tenia l'instint de guardar-la pel Nepal!!! Ha quedat molt bé el mòbil!!!!
ResponEliminaDoncs res, a seguir treballant i disfrutant!!! I gràcies també cunyaooo per la feina!!!
HOLAAAAAAAA!!!!!!
ResponEliminaQUE GUAI QUINA ENVEJA QUE EM FEU NOIS!!!!
ESPERO QUE US HO ESTIGUEU PASSANT GENIAL I EL QUE ÉS MÉS IMPORTANT QUE ELS HI ESTIGUEU FENT PASSAR GENIAL ALS NENS!!!!
MIL PETONETS I ANEU PENJANT FOTICOS I COSETES...
CESC
Tot l'amor del món per vosaltres i pels "nostres" nens, el meu cor està amb vosaltres!!! Marineta
ResponEliminaGrácies Carles! Quina il.lusió tenir també a ma les de l'any passat!!!
ResponEliminaJo no paro de llegir!! Petons a tots i totes les "Sans" muuuuuaaaaaaaa
m.a.r.i.n.a.
És el vostre temps. El que esteu fent i vivint no ho oblidareu mai. Una sort que existiu i un orgull saber de vosaltres. Ànims de tot cor. Mónica, si pots, feel that grass for me, and glance that sky I see always grey in your pictures and that shapes the sky of my memory forty two years ago. Looking at it I feel the same I felt then. Time passes but it is always our time. Again, ànims, existint equilibreu moltes misèries, i justifiqueu a qui pensa que la vida és meravella.
ResponEliminaha estat precios llegir les croniques
ResponEliminai saber que els nens estan feliços de tenir vos
un peto gran