02/08 - Segon partit oficial dels nostres nois i visita a l’escola de dansa.

(Mònica)

Entreno a les 6h com cada mati. Cap a les 7:00h quan ja he acabat la meva part de preparació física, decideixo anar a l’escola de dansa. Esta al costat del temple i hi passem cada dia per davant: des de fora se sent la música a tope però no es veu res, i la veritat es que sempre em moro de ganes d’entrar-hi, a veure què fan amb tanta marxa!! La Babona i la Urmila ja fa dies que m’han dit que vingui, que elles també hi van... així que finalment decideixo entrar-hi.
La meva sorpresa es que les classes son al jardí de darrera de l’edifici i no dins d’aquest. Hi ha una mena de “silo” rodó metàlic molt gran i a l’interior hi ha un espai força circular molt xulo, amb sostre molt alt i ventiladors. Al fons hi ha quatre miralls, cosa bastant espectacular pel Nepal, perque tots son molt petitets.
Un equip de música super-potent manté a tots els alumnes (nois i noies) ballant i saltant a tope a les ordres dels profes de dansa, que resulta que no son noies, sino nois! I per més colmo, resulta que son dels “Bad Boys”!!! Flipo de veure lo bé que balla el profe titular, entre estil hip-hop, nepalí i break-dance... una barreja molt divertida i marxosa, amb passos relativament facils de seguir i que convida a posar-se a ballar immediatament!
Entro, saludo a tothom i li demano al profe (Bitun) si em puc quedar a mirar, ell em diu que si, que cap problema. Tothom sembla molt excitat de que estigui allà... es “l’efecte guiri” que tenim els tres per tot el poble, ens repassen de dalt a baix cada cop que anem pel carrer. Al cap d’uns deu minuts d’estar mirant, el profe em convida a ballar... però si jo no en tinc ni idea!!! Però res, ell insistint, em diu que em farà “basic steps”, així que m’hi llenço!! Tots diuen que aprenc molt ràpid, i això que jo no soc precisament una crack de la dansa, jeje... Pero es que aqui son una mica més lents en fer les coses, tot ho fan al seu ritme.
S’acaba la classe i li dic que m’ha encantat i que dema torno!! Al tornar a casa, altre cop en Quique ens ha portat bunyols, que reboníssims que estan! La Laura té la brillant idea de posar-hi Nutella a dins, i la veritat es que estan brutals!!! Durant l’esmorzar els explico lo de la dansa i la Laura també s’anima molt! Entre les dues decidim portar-hi als petits l’endemà, que son tots els que no fan futbol, ja que pot ser molt divertit! Però en realitat la Laura té un altre propòsit: fer-nos amigues del profe de dansa i demanar-li que ens deixi el super-equip de música per a la festa dels nens... aixo si, l’haurem de convidar a ell també... i a algun altre “bad boy”... però al final pensem que aquesta pot ser una manera de que es facin amics... Amb la dansa sembla que ja hem trencat una mica el gel, així que potser els farà bé estar tots en una mateixa festa... ara només ens toca convencer-los a ells!!!
Al migdia els nostres nois han fet el seu segon partit de lliga, i aquest cop estan pletòrics: han guanyat 6 a 0!!!
A la tarda quedem a l’orfenat amb un fuster que ens ha proporcionat en Surendra... però despres de molt esperar-lo, no apareix. Mentrestant estem per allà aplanant la terra del camp de basquet i visitem l’hort de l’orfenat. El terreny es molt gran i només esta cultivada la meitat o menys... haurem de parlar amb en Dayaram perque s’hi posin!! També li demano que m’ensenyi la seva casa, que es un Palau Rana de les personalitats que venien de cacera d’elefants.. Aquest edifici i la Elephant House son els dos testimonis més importants d’aquesta epoca a Bhimphedi. Devia ser un lloc molt senyorial en aquells temps... de vegades m’agradaria poder fer un salt en el temps i veure tot!!