04/08 - Segona classe de dansa i tercer partit de lliga...

(Mònica)

Despres d’un entrenament suau (no volem cansar als nostres pupils el dia del partit), vaig amb els peques a la segona classe de dansa. Ja se saben els passos d’ahir super-be i estan àvids d’aprendre’n més, però el profe es molt clar: “each day, two new steps only”. Així que quan els toca el torna al grup dels avançats i nosaltres hem de mirar, un petit grup dels nostres s’hi ajunten també i acaben pillant tots els passos, per difícils que siguin! Es una passada veure com s’enganxen amb això de la dansa... a veure si com a mínim els serveix per comptar els temps de la música, ja que quan canten, mai s’esperen als silencis i van sempre a mil per hora!
Abans d’anar al partit dels nostres nois, decideixo passar per l’hospital a parlar amb el Dr. Ramesh, em van dir que aquest dia si que hi era (els dies anteriors estava a Kathmandu fent un curs). Parlem de varies coses, de les revisions mediques que els haurien de fer als nens, de la sarna i el tractament “en massa” que hauriem de fer a l’orfenat. Mentre estem parlant de tot això a la seva consulta, van entrant els pacients i els va rebent... jo li dic que marxo, que ja tornaré en un altre moment, i ell em diu que no , que segui que em convida a un tè, i que avui té molts poquets pacients. Total que, durant una hora estic a la seva consulta, assentada al silló dels pacients prenent un tè i els pacients entrant i seient en uns tamburets al costat d’ell... em sento fatal, pero no hi ha res a fer, em diu que em quedi. En un moment determinat marxa a posar suero a un bebe, i jo mentrestant dono una volta pel centre i es al.lucinant lo super-guarro que està tot, i en canvi a ells els sembla perfectament normal. I per més inri, a l’interior del vestibul de l’hospital hi ha 3 o 4 motos aparcades... brutal!!! No tinc paraules!!! Si això es la higiene que es practica a l’hospital, imagineu-vos com deuen ser les coses a les cases i la resta d’edificis...
A les 13h hi ha el tercer partit de futbol del nostre equip, i justament el profe de dansa juga contra ells... Ho fan tots dos equips molt bé, i durant tota la primera part estan 0 a 0. Pero arriba el moment en que els marquen un gol i tots els nostres nois es desmoralitzen... i es desconcentren... total, que en pocs minuts ens fan dos gols més.... quina ràbia!!!! En Quique està histèric, diu que sempre els passa el mateix, que quan perden es desmunten i llavors comencen a jugar malament... L’any que ve haurem de fer-ho amb un psicòleg esportiu!! ;-) En fi, què hi farem... al final perden el partit, amb els consequents plors d’alguns que s’ho prenen molt a pit. Toca animar-los i repetir-los trenta vegades que el més important es participar i que han millorat molt, pero que cal continuar perseverant...
A la tarda plou molt i ens quedem a casa, estem esgotats. Durant tot el partit ha fet molt de sol i estem mig insolats. Cap al tard decidim anar a treure el cap per l’orfanat, per animar-los una mica. Hem decidit portar-los la peli “That’s It” i com que son super-mega fans del Michael Jackson, es queden tots enganxats i almenys així aconseguim que s’oblidin una mica del partit. And “bholi” will be another day.

... endevineu què vol dir bholi en nepalí? ;-)