03/08 - 1a Classe de Dansa i cap a Hetauda de compres, i de visita al Forest Office.

(Mònica)

Despres de l’entreno, a les 7h anem amb tots els petits a la primera classe de dansa. Primer passem per casa per despertar a la Laura, que es pega un bon susto al trobar-se tots els nostres nens per casa!!! Primer pega un bot del llit, pero despres esta encantada de veure’ls! Rapidament anem tots cap a l’escola de dansa. Entrem i fem un escalfament super-canyero, entre aerobic i dansa... i jo que ja venia de correr i de fer abdominals al camp de futbol... apa, sant tornem-hi!!! Amb aquest ritme, em posaré en forma a marxes forçades!!! ;-)
Els nens primer estan molt tímids i entre la Laura i jo els anem estirant cap al centre de la sala... despres, mica en mica i a mesura que la música es va animant, els tios es van deixant anar i s’ho passen teta!! Ens sorpren molt lo bé que es belluguen els nens més petits, entre ells el Ram-Raj, que pilla els passos tant rapid, que només els fa un parell de vegades i després es dedica a venir-nos a corregir a la Laura i a mí... es tot un crack!!
Decidim apuntar als nens i ens volem enterar dels preus: ens diuen que val 300NRS cada 3 mesos, que son 3 Euros, es a dir: 1Eur al mes. I les classes son de dues hores cada dia menys el dissabte... sense comentaris! Qui vulgui aprofitar aquesta ganga, ja ho sap! Això si: a l’escola no hi ha ni vestuaris, ni dutxes... què us pensaveu?? No es pot tenir tot!
A les 9h marxem cap a Hetauda, hem de comprar les copes del campionat!! Els nostres nois son els organitzadors i ens han demanat ajuda en això. Quan arribem a la botiga de les botes de futbol, a la que anem sempre, els dependents en veure’ns arribar ja riuen per sota del nas, en plan tímid... nomes entrar ja li diuen l’han vist al diari i que si volem prendre alguna cosa... caram, quina diferència de tracte amb els altres dies!!! Doncs si, si, ens conviden als tres a una beguda! Això si, està molt clar que el Quique es el “deu” i nosaltres som només les “comparses”... només li fan cas a ell!! Fins i tot ens porten a un apartat nou de la botiga, per estar tranquils, a on no ens havien portat mai... coses de la fama!! ;-) A hores d’ara la Laura i jo ja no tenim absolutament res a fer...
A la tarda, despres de dinar al nostre estimat Hotel Avocado, ens dividim: la Laura i en Quique van a comprar les pintures i jo vaig cap al Forest Office del que m’ha parlat en Surendra. M’ha explicat que tenen un programa per fer carbó de les restes vegetals molt semblant al que nosaltres voliem aplicar del MIT. Aixi que he decidit agafar les fotocòpies i portar-los-hi aquest altre projecte de fer carbo amb les restes del blat de moro. Els sembla molt interessant ja que es molt més facil aconseguir restes de blat de moro que no pas herbes i fulles seques del bosc. Pero com sempre passa al Nepal, per explicar quatre coses, ho he hagut de repetir tot tres o quatre vegades, i ells em preguntaven que com em podien ajudar... però si no m’heu d’ajudar a mi!!! Es una cosa que us pot interessar a vosaltres: si voleu la feu, i sino no!! En fi, no hi ha res a fer.. ja veurem.... això si, tots molt amables, em reben amb tots els honors i em conviden a tè. En treurem alguna conclusió fructífera de tot això?? Ja ho veurem, el temps dirà! Estarem en contacte amb la noia del Forest Office, m’ha dit que m’informarà de si finalment decideixen fer-ho o no.
Quan arribem a Bhimphedi, anem directes a l’orfanat a portar els premis, pintures i resta de coses que hem comprat. Ells estan tots revolucionats amb la dansa: resulta que han estat practicant els passos apresos durant tot el dia!!! Estan com “locus” i ens ho volen ensenyar, i ens fan ballar a nosaltres també. Un moment d’euforia molt divertit, ens ho passem teta ballant tots junts! Em moro de riure quan sento al Quique queixar-se d’un pas de ball “massa amariconat”.... jajaja! Es molt graciós el que diu, perque realment reflexa una diferència important entre el nostre mon i el dels nepalis: aqui els nois tenen moltíssima afició a ballar, i no tenen cap problema en fer “meneos” de cadera a tope, ho fan sense problemes i ben orgullosos, igual com si fan qualsevol altre pas. No veus cara de “vergonya” a ningú, molt curiós... gairebé hi ha més nois bons ballarins, que no pas noies! El mateix profe, que als matins dona classes de dansa i al migdia va a jugar a futbol n’es un clar exemple. Segur que a casa nostra això no es donaria mai: els futboleros son massa “mascles” per fer classes de dansa... Curiós contrast de cultures.