(Quique)
Després de la rutina diaria, la Laura i jo comencem a desmuntar la library com uns “posesos”, mentre la Mònica fa plànols, dibuixos, informes…
Forats a la paret i la pissarra la està canviada. Les dues estanteries de llibres passen a la entertainment room. Els pupitres canvien d’orientació. Els pòsters de la paret es reenganxen amb nous claus.
Ja està. Ha quedat genial. I la entertainment room també.
Visca!
Després penjem la canasta. Al final l’hem agafat a un màstil de fusta (la paret de la casa és de mantega i no li puc fer forats) que enterrem a terra.
A veure…
Perfecte. No cau i queda forta. Juguem. Provem. Tirem.
Proba superada.
Corrents cap a casa a dinar. Allà ens esperen la Mònica, els plànols, els informes i la Benni amb un pollastre que empassem en un temps rècord.
Però que son aquestes presses?
Avui és la final del campionat de futbol!!! A les 14h!!!
I para más inri, jo sóc l’arbitre.
Com sempre, comença tard. Els hi faig entendre que si un partit és a les 14h, el xiulet inicial ha de ser a les 14h. La prèvia s’ha de començar 10, 15, 30 minuts abans. O els que necessitin…
Em donen la raó, però em comenten que això és Nepal.
I és cert. I per això m’agrada.
El partit passa sense massa incidències. Alguna pica-baralla que s’acaba de seguida que jo m’acosto al lloc dels fets.
I això que eren els dos equips més “bruts i conflictius”…
Igual imposa la presència d’un àrbitre internacional!!
Total. Guanyen els Baazar, els mateixos de l’any passat.
Els bad boys.
Repartiment de premis:
La Laura i la Mònica donen les medalles i petons que no saben rebre els receptors. Jo les copes.
Una senyora els hi empastifa la cara.
Millor porter, màxim golejador, fair-play (els nostres nens!!!), sots-campió i campió.
Tot sota la direcció del mestre Dayaran.
Un èxit. Tothom ho diu. Balmandir ha sigut un exemple d’organització (ja veieu com està per aquí el tema organitzatiu)…
… i torno a sortir al diari. Ji, ji.
Anem a fer una cerveseta per celebrar el final i….
… acabem en un local esperpèntic celebrant la victoria del campionat amb els campions.
Tothom callat i assegut en un espai sense res. Ni beguda.
Què fan?
Parlem amb el Rajendra i ens comenta que estem esperant el pollastre (nepali party without chiken is not a nepali party), així que seiem i esperem.
I tot canvia amb el pollastre…
Arriba acompanyat del raksi, la gent s’anima i acabem tots cantant l’himne del barça en versió Baazar. És a dir, tot igual, en català, parò canviant barça per baazar.
L’himne del barça, nepali-ho, resam fididi (o algo així), in the jungle the mighty jungle the lion sleeps tonight, oh susanna, etc, etc.
Tot acompanyat del millors passos de ball nepalís del sud de Kathmandu.
Total, el que havia de ser una cerveseta i a descansar es transforma en un desastre.
Quan un cap no funciona, no funciona.
Quan tres no ho fan, és que no volen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada