12/08 - Teatre, dinar Dhan Kaji i Party!!!

(Mònica)

Al matí, despres de l’ultim entrenament i la última classe de dansa, anem cap a l’orfanat a preparar la funció de teatre. La nova distribució de la “library” ens va perfecte per a penjar-hi els decorats de fons i fer una mena d’escenari. Després posem els bancs a una certa distància i fem que tot el públic s’assegui allà. Han vingut alguns amics dels nens de fora de Balmandir. Es divertit veure com s’ho miren tots!! La veritat es que al final els nens ho fan força bé, llàstima que no s’ho hagin après tot el paper de memòria i hagin d’anar amb la xuleta... jejeje... Tampoc estan tots els nens ni molt menys, ja que a ultima hora la meitat van dir que no volien fer-ho... literalment, es van “rajar” perque van dir que tenien vergonya i que eren massa tímids per a fer-ho... Ho vam entendre i no els vam forçar. Però el que més ens va sorprendre va ser que gent tant carismàtica com en Gyanendra (capità de l’equip i comunicador nat) o en Gokarna (un dels més extrovertits del grup) ens haguéssin dit això... Bé, perque no teniem més temps, perque sino, segur que els haguéssim fet vèncier aquest “pànic escènic” !!!

Al migdia anem a la casa del Bhupendra i... quin gust!!! Això si que es una casa, i no el cutre-garito del Surendra al que ens allotjem... ja em pensava que era del tot impossible trobar una casa normal a Bhimphedi! (auan dic “normal” em refereixo a uns mínims estàndards de netedat, d’ordre i de bon gust.. ah! I també de mosquiteres a totes les finestres!!)
Comencem a dinar amb en Dhan Kaji, la Eli, la Laura, en Quique i en Dayaram. Anem parlant de tot el que hem fet, del que pensem que podriem millorar, el tractament massiu per la sarna que proposem nosaltres, les millores en higiene, dels armaris pels nens, etc, etc,etc... I parlant, parlant, se’ns acut que, com que nosaltres no hem lograt reunir totes les pastilles per a la sarna i la Eli ha de tornar a Bhimphedi al Setembre, decidim que sigui ella la que “dirigeixi” la operació. Això ens alegra, perque almenys sabem que hi haurà algú que “acabi” la nostra proposta. Ella els donarà les pastilles a cadascun d’ells, els explicarà la importància de la higiene per a que no es transmetin més la sarna i els farà rentar als nens tota la seva roba (inclosa la del llit) amb aigua calenta, amb les super-galledes que els hem comprat. Es necessari que de tant en tant rentin amb aigua calenta per matar-ho tot.... Sino, veiem que sempre renten amb aigua freda, i això fatal per a enfermetats com la sarna, els polls, etc...
A més, el plà és perfecte perque quan torni la Eli ja s’haura acabat la estacio humida i podran estendre-ho tot al sol sense risc de pluges constants... Si voleu veure-ho, la Eli ho filmarà tot amb una càmera que li van donar els del programa de TVE i esperem poder veure a tots els nens per la tele!!! (El programa es un d’aquests dels viatgers, que ara no en recordem el nom, ni sabem la data en que s’empetrà, però quan ho sapiguem, ho posarem al blog).

A la tarda s’acosta el moment més esperat: la super-festa de comiat. Aqui la Laura ha près totalment la iniciativa: s’ha encarregat de dirigir-nos a tots, de buscar les músiques per poder ballar (inclòs l’Aquarius del Raphael, amb el que nosaltres tres ens pixem de riure i ningú més enten res...), de demanar-li al profe de dansa el seu super-equip de música, de comprar els globus per decorar la casa del Surendra, etc... Hem anat a comprar begudes a casa el Madam i a més de begudes, aquest any hem decidit comprar també pollastre. I us preguntareu perque??? Doncs perque en Dayaram ens ha confiat un secret nepalí: “a party is not a party without chicken”... Com que de pollastre només en mengen un cop a la setmana i la resta de dies només mengen verdures i dalbhat, per això s’enten. Aixi que: una de “kukhura”, marchandooo!!! Una cosa si queda clara: nosaltres només ho hem comprat, i en Ram (cuiner de Balmandir) s’ha ofert a cuinar-ho. La veritat es que aquest noi es una monada i cuina de meravella!! El pollastre que fa està per llepar-se els dits! Llastima que només parla nepalí i sempre ens és difícil comunicar-nos amb ell, igual que amb la resta del staff de Balmandir...

S’acosta l’hora de la festa i tot ja esta apunt: la decoració, el pollastre, les begudes... i comencen a arribar els nens! Estan tots guapíssims, alguns fins i tot s’han maquilat! També venen noies de la classe de dansa, nois de l’equip de futbol del Bazaar i el seu capità, el meu estimat Mithun, el profe de dansa (ara mig poble deu pensar que som novios, perque el dia del futbol li vaig fer un peto en public, per felicitar-lo, mentre li donava la copa... i això dels petons aqui es tot un esdeveniment!).
A la festa també venen en Surendra (Tony Manero), en Madam (que ens ajuda en tot moment), en Ram, la Bidhya i la Maya (cuidadores dels nens), la Eli, en Dhan Kaji, en Dayaram i nosaltres. La festa comença menjant i bevent, aquests nens sembla que passin gana: s’ho mengen tot amb una afició!!! Despres de menjar i beure toca ballar, però a la majoria d’assistents els costa molt sortir a ballar.... Prefereixen quedar-se asseguts mirant-nos ballar a la Laura i a mi... això no pot ser!!! Aixi que anem estirant-los a tots, un a un, i portar-los a la pista de ball. L’únic que balla non-stop durant tota la nit és en Sanu, un mega-fan del Michael Jackson, que es passa tota l’estona ballant a la seva bola. La Laura i jo ens pixem de riure mirant-lo! Ell balla passi el que passi, hi hagi qui hi hagi.
Al final tothom es va cansant i van desapareixent, i la Laura i jo ens quedem soles amb uns quants dels “nostres nens”: els dos Ashoks, el Gokarna, en Mangal (que tot i estar amb hepatitis, no para de ballar!) i evidentment, en Sanu!!! Son tots una monada i no podem parar de ballar amb ells, pero al final a les 23h (super tard per ells), veient que ja no té sentit allargar més la cosa i decidim anar plegant. Fins i tot en Dhan Kaji i la Eli (ocupants de la casa), ja han anat a dormir fa estona! Caram tu: o la Laura i jo tenim més marxa que no ens l’acabem, o son tots uns sosos....
En fi, comencem a recollir i, com sempre, tots ens ajuden. Ens despedim de tots i anem cap a casa, que demà sera l’últim dia a Balmandir. Hem decidit marxar un dia més tard del dia de la festa, ja que sino tot se’ns ajuntava massa... fer maletes, buidar la casa, etc... així que l’endemà podem descansar i buidar la casa tranquil.lament.

Nota sobre la festa: ens hem adonat d’un contrast de cultures que ens ha fet gràcia. Els nepalis tenen una manera de celebrar les coses molt diferent a nosaltres: per ells fer una festa es seure i menjar pollastre, ja que no en mengen gairebé mai. Pero després els costa molt sortir a ballar “ a lo loco” I es curiós, perque quan es posen a ballar ho fan molt i molt bé, però sempre dins de les classes de dansa, o exhibicions, etc... En canvi, no hi ha manera de fer-los ballar en plan discotequero, per passar-ho bé, ni el mateix profe de dansa ho feia!! Cada cop que em treia a ballar, acabavem comptant passos i fent coreografies, no hi ha manera d’improvisar!!! Resultat: la Laura i jo ballant soles gairebé tota l’estona, estirant als nois de turno. Curiós.