08/08

(Quique)

Després de l’entrenament, marxem cap a casa pitant… Hem de fer les compres pel pic-nic de l’excursió!!
Avui hem llogat un autocar. Bé, el Toni Manero ha fet la gestió per nosaltres, i marxem amb tots els nens cap a una piscina pública.
I tan pública…, és un troç de riu en el camí de Bhimphedi a Hetauda a on es crea una piscina natural.
Comprem les begudes, alguns snacks. Omplim l’autocar de globus i…, cap a Balmandir a buscar als nois!!!
Abans d’arribar a l’Orfenat (500 metres de viatge), han esclatat tots els globus. El cami era massa estret per l’autocar.
Ara queda un autocar destartalat, molt destartalat, adornat amb globus esclatats a tot el seu voltant.
Molt digne no queda.
Però amb dignitat o sense, marxem tots súper contents cap al nostre destí!
Cantem, riem, parlem, vomitem… És el que té que no estiguin acostumats a agafar vehicles.

Quan arribem ens trobem que el riu ha crescut i que no ens podem banyar, així que decidim un altre destí.
El zoològic d’Hetauda!!!
Som-hi!
Més cantar, parlar i vomitar, i arribem al nostre destí.

Un lleopard, tres micos, tres búhos, un falcó, dos bambis i un mini-cocodril.
A mi m’ha agradat el lleopard.

Un cop vist tot (10 minuts després d’entrar), ens reunim en una rotllana i fem l’aperitiu.
No falten coca-coles, fantes, ganxitos i galetes, així que tots estan satisfets.
I massa que ho estan! Se’ls hi ha de racionar la beguda. Son uns autèntics devoradors de refrescs!
Pobrets. Son maquíssims i no en tenen mai. Sembla una tonteria, però estem acostumats a tot i li treiem el seu valor. A mi, quan era petit, també m’emocionava una coca-cola. I no tindran fantes, però tenen una sensibilitat i un bon cor que a molts ens agradaria tenir.

Canvio fantes per sensibilitat i bon cor.

A les 16h tornàvem a estar a Bhimphedi.
Hem anat a dinar a casa i hem tornat cap a l’orfenat.
Tots estàvem cansats, així que em passat l’estona tots junts. Sense fer res especial.
Uns jugàvem a escacs, altres parlàvem, altres pasejàvem…
Aquests moments crec que també van bé. No sempre s’ha d’estar fent coses o tirant endevant projectes.
De vegades penso que el millor d’aquesta estada son aquests moments. Aquí veus que realment ens tenim els uns als altres.
No necessitem res més.

Tornem cap a casa i ja ens espera la Benni amb el Raksi…
Sopem i bebem una copeta.
Poc.
Estem cansats.