dissabte, 16 de juliol del 2011

16/07 - Segon dia a Balmondir.

(Mònica)

Avui per fi hem pogut dormir!!! Ens aixequem tranquil.lament, esmorzem una miqueta i encara estem molt dessituats a la casa.... esperem amb candeletes que el fill del Surendra marxi ja del Dining Room i nosaltres ens poguem instal.lar com deu mana!!! Pero tranquils, tranquils... ja només queda un dia!!!
Al migdia anem a l’orfenat i els portem els equips de futbol: estan bojos d’alegria!!! Es comencen a posar tots la samarreta, els pantalons i els mitjons, i al final els fem una foto a tots, inclosos els que no juguen a futbol, que els direm que seran els cheerleaders!! La veritat es que fan molt de goig i estan moníssims!!!

A la tarda hi ha el Festival Festa Newar a Bhimphedi, en Surendra ens ha convidat al temple a veure-ho. Pensem que es una molt bona oportunitat per endur-nos els nois a passejar pel poble. Pero quan arribem a Balmondir i els ho proposem, ells diuen que no son Newars i que per això no hi van. Es molt curiós veure com al Nepal conviuen tantes religions juntes: hinduistes, budistes, newars, brahmas, cristians.... fa molta gràcia veure com cada un et diu el que és! Sembla un joc per ells!!
Llavors nosaltres responem que tampoc som Newars i que pensem que igualment es interessant veure-ho. Amb això de seguida els convencem (son tan tendres, jeje) i ens els enduem a tots (inclòs el Dayaran) d’excursió pel poble. Passem per davant del Temple i tampoc es que sigui res de l’altre mon, hi ha uns nois que toquen els tambors, però fan més soroll que altra cosa.... una mica desmanegat tot plegat, però ells s’ho passen teta!!! Així que decidim seguir endavant i anar a donar un vol amb els nois, i decidim anar fins al pont penjant. Finalment, arribem a l’orfenat quan ja era de nit... els diem adeu i “ojo al dato”: en Quique i jo els diem que a les 6h serem allà per començar els entrenaments.
Al arribar a casa toquem una mica la guitarra a l’escala de l’entrada, i en Sujan (fill del Surendra) se’ns afegeix. Ens canta una cançó en nepalí acompanyant-se de la guitarra: no es cap crack, pero se’n surt prou bé! Despres la Laureta i jo cantem el Swing Low i alguna més, i ens queda també prou bé, per ser el primer dia! Això ens recorda que hem de posar-nos ja amb les classes de música i d’acords de guitarra!!

3 comentaris:

  1. Quin goig que fa l' equip FCB!!! nois, quina enveja viure aquesta experiencia! una abraçada molt forta Trio! Cristina.

    ResponElimina
  2. precioses croniques
    laura testimooo quina emocio veure els nens!!

    ResponElimina
  3. Olé! anda que no deuen estar contents tots ells amb els seus equips!

    ResponElimina