(Laura)
Ens hem aixecat amb pluja, molta pluja, tanta que no es podia sortir de casa, semblava que s’acabés el mon. Per tant hem aprofitat per fer feina i preparar coses.
Al migdia han vingut el Gokarna,Gyannendra i Jay a casa per parlar del campionat de futbol que estan preparant, ja queda poc i els nois estan molt ficats en el tema. Fèia molta gràcia veure`ls aquí..tots vergonyosos i a l`hora orgullosos de que els diguèssim que que entressin…sòn tan monos!!!
Hem estat al menjador parlant una bona estona, el Gyannendra(Messi) està emocionat amb els preparatius.. ell és el capità de l`equip, el Gokarna fent bromes tota l`estona i el Jay, que quan està a l`orfanat és com un lloro, aquí no se’l sentia per res, estava molt tímid…això de que els convidèssim a casa, per ells, ha estat “lo maximo”…
Com es fèia tard, els hem convidat a dinar, pasta amb verdures, els ha agradat molt!!
Desprès de dinar hem marxat tots cap el camp de futbol, jugavem ells contra els “Bad Boys”. El partit ha estat emocionant, la veritat ès que els nostres nois han millorat moltíssim…sembla que les directrius del nostre tècnic “God Quique”, els hi serveixen de moltíssim! Han après a passar-se la pilota, a fer jugades xules, en definitiva, a jugar com el Barça!!!si,si,heu sentit bé…com el Barça!!!! Dóna gust veure`ls. làstima que els contrincants Bad Boys, son mes grans que ells i més “formadets”, ja m`enteneu….tenen més músculs i són més forts. Encara i així, han acabat el partit 1 a 1, EMPAT!!!! Olé pel F.C.B. (Fútbol Club Balmondir), que així és com es fan dir aquest any…lo de B.M.C (Balmondir Club) ja ha quedat en el record… Ara, amb els equips que tenen del Barça, l`entrenador, la tèctica i la mami, ja poden dir-se com el Barça!!!!!
Desprès del partit estàven eufòrics, havíen empatat contra l`equip que va quedar guanyador l`any passat, i ara ja són amics, els han felicitat molt, i els respecten.. això per ells és moltìssim!!! I per nosaltres,veure`ls així ..HO ÉS TOT!!
Així és que, tots contents, en arrivar a l`orfenat ens hem posat a aprendre una altra cançò: “Cotton Fields”. Vingaa!!!! Guitarra en mano, i a cantaaarrrrr…els encanta!!!! No és que afinin gaire.. la Mònica ho intenta i té moolta paciència, els dòna el to per a veure si l’agafen, pero…no hi ha manera… no dónen ni el DO, pero els mès important són les ganes que hi posen en tot el que fan, i al final, el resultat sempre és molt positiu!!
Marxem, com sempre amb la nit a les esquenes i les ganes de tornar a ser amb ells al dia següent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada