(Mònica)
Ha arribat el dia: comença la nostra aventura!! Despres de tant de temps preparant aquest viatge, per fi pugem a l’avio la Laura, el Quique i jo.
Durant el vol d’anada em toca compartir seient amb un noiet morenet d’aspecte molt agradable, que sembla hindu. Amb ell creuo alguna paraula amb anglès i ell em mira amb cara de divertit, però no diu gran cosa. Al cap de més de mig vol decideixo trencar una mica el gel i li pregunto d’on es i em respon (en un català perfecte), que es de Girona!! Jajajaa!!!! Els dos ens fem un fart de riure perque hem estat mig viatge sense parlar i jo pensant-me que ell era estranger! Llavors comença a explicar-me tota la seva historia: resulta que es nepalès i que als 7 anys el van adoptar i va anar a viure a Girona amb els seus pares catalans. Va viure allà durant 10 anys sense tenir cap contacte amb el Nepal i quan en va fer 18 anys, llavors va voler tornar al Nepal a coneixer la seva família. Jo li vaig preguntar que com pensava trobar-la?? I ell em va respondre que abans d’estar a l’orfenat, ell recordava perfectament el poblet on havia viscut i on havia passat tota la seva infància, tot i que al cap de tant de temps, tot plegat li semblava com un somni llunyà... I era per això que tenia ganes de comprovar si els seus records eren certs i veure si retrobava algú de la seva família. Així que el seu pare català i ell van emprendre el viatge cap a Kathmandu, i d’allà cap a al seu llunyà poblet del “Far West” del Nepal... i sorpresa: allà hi va retrobar tota la seva família!! El seu pare biològic, que encara vivia, i les seves germanes grans. Quan ens ho va explicar, els tres flipavem: se´ns posava la pell de gallina de la emoció que devia estar sentint en aquell moment, quan despres de 10 anys per fi tornava a trobar altre cop la seva família... I una altra cosa curiosa: encara recordava la escriptura i l’idioma nepalí... La memoria que tenim de nens es prodigiosa.... Total, que des de llavors viatja cada estiu dos mesos al Nepal per estar amb la seva família i per coneixer millor el seu pais d’origen. Una historia molt emocionant per un començament de viatge, i el millor va ser quan en Marc ens va explicar el que li va dir el seu pare nepalès quan es van acomiadar el primer estiu: “Perque marxes, ara que ja has tornat a casa?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada