31/07/2013 Lali Duran Ollé
Avui dimecres, com dia rere dia, ens ha tocat aixecar-nos a les 5:30. El despertar ja se’ns fa cada vegada més difícil, avui la Marina s’ha quedat dormint perquè ella i en Victor pujen a Supping a ensenyar als seus habitants el projecte de com fer carbó vegetal amb panotxes de blat de moro. Després de la clase de dansa, la Paula, la Georgina i jo hem anat a veure l’entranament de futbol, en Victor i 50 nois del poble estaven en ple sol durant dues hores sense parar, la Paula i la Georgina s’hi han apuntat amb els que ens sabien menys i jo ni m’ho he plantejat. Sembla que no se’n cansen mai de jugar, l’altre dia els vam apuntar a un torneig patrocinat per Coca Cola, un no parar.
Quan tornem és l’hora del te, ja no necessito café per despertar-me. Les 8 en punt és la meva hora preferida, els nostres bebés tenen l’hora de la dutxa i aquesta ja es converteix en la Font de fora el jardí, per ells és un joc més. L’hora del Dhalbat és com un dinar per nosaltres, seguim l’horari nepalí, ens hi hem adaptat perfectament des del primer dia. A les 9:30h l’Ester ha posat en marxa una nova classe de dansa: belly dance, els nostres nens ja són a l’escola així que el professor de dansa i diverses noies del poble han sigut els seus alumnes. Estaven molt interessats en aprendre un nou estil i fins i tot els nois s’han posat els mocadors de monedes.
Ja hem tornat i estem molt cansades, només són les 12h i no hem parat, ara realment penso en quantes coses podem fer en un dia, però tot i així ens falta temps. Això només és el començament del dia. La Georgina ha visitat una classe de l’escola, els més petits recitaven l’abacedari i repassaven lletra per lletra mentre ella anava contemplant el sistema educatiu nepalí. A les 13h és hora de l’snack time, arròs inflat amb llet, o te pels qui no en volien. Després hem descansat una estona, la Georgina i jo hem jugat a volleyball, jo he seguit jugant amb els nens mentre ella rebia els nens petits que tornaven de l’escola a les 16h.
La veritat és que som un grup que ens coordinem la mar de bé, la Paula continúa amb el projecte de la música, ara ajudarem a montar una representació de teatre amb en Miquel, un altre noi de les estades que ensenya a nens i a la gent del poble com fer una actuació teatral. Mentre uns es dutxen els altres fan jocs a la library i així alternant-nos constantment per no agobiar-nos i desconectar. A les 18h la Marina i en Victor han tornat de l’excursió, ens hem explicat com ha anat el dia i hem posat diversos punts en comú.
Avui és un dia especial per nosaltres, avui és el dia que trenquem el menú que durant tota una setmana i mitja hem menjat dia i nit, no ens malinterpreteu, estem enamorats del dhalbat, però un viatge al meditarrani amb els fuets, la tonyina, tomàquets i ou dur és un regal. La coca-cola no hi falta, mentre els nens miren expectants com devorem el plat que tenim al davant ells decideixen provar-ho al nepalí style, i nosaltres encantats de que els hi agradi decidim que en un futur els hi comprarem i en farem per dinar o sopar un dia tot junts.
Un cop acabat de sopar decidim provar si podem veure una película de Disney, cosa que els emociona més que un altre cosa, però malauradament , el cable que vam comprar a Hetauda no serveix. Decidim treure la guitarra i començar a cantar la cançó que la Paula i la Mònica han ensenyat a tothom per conscienciar sobre l’estat de l’aigua al poble. Després de que la Paula ens enseyés la lletra i ens la memoritzéssim, crec que tots ens ha quedat gravada al subconscient i vam somiar amb ella. El dia s’acaba i tothom es tanca a les habitacions, tanquen els ulls després d’un dia sense fer un stop i només pensen en què els esperarà l’endemà.
Lali
Avui dimecres, com dia rere dia, ens ha tocat aixecar-nos a les 5:30. El despertar ja se’ns fa cada vegada més difícil, avui la Marina s’ha quedat dormint perquè ella i en Victor pujen a Supping a ensenyar als seus habitants el projecte de com fer carbó vegetal amb panotxes de blat de moro. Després de la clase de dansa, la Paula, la Georgina i jo hem anat a veure l’entranament de futbol, en Victor i 50 nois del poble estaven en ple sol durant dues hores sense parar, la Paula i la Georgina s’hi han apuntat amb els que ens sabien menys i jo ni m’ho he plantejat. Sembla que no se’n cansen mai de jugar, l’altre dia els vam apuntar a un torneig patrocinat per Coca Cola, un no parar.
Quan tornem és l’hora del te, ja no necessito café per despertar-me. Les 8 en punt és la meva hora preferida, els nostres bebés tenen l’hora de la dutxa i aquesta ja es converteix en la Font de fora el jardí, per ells és un joc més. L’hora del Dhalbat és com un dinar per nosaltres, seguim l’horari nepalí, ens hi hem adaptat perfectament des del primer dia. A les 9:30h l’Ester ha posat en marxa una nova classe de dansa: belly dance, els nostres nens ja són a l’escola així que el professor de dansa i diverses noies del poble han sigut els seus alumnes. Estaven molt interessats en aprendre un nou estil i fins i tot els nois s’han posat els mocadors de monedes.
Ja hem tornat i estem molt cansades, només són les 12h i no hem parat, ara realment penso en quantes coses podem fer en un dia, però tot i així ens falta temps. Això només és el començament del dia. La Georgina ha visitat una classe de l’escola, els més petits recitaven l’abacedari i repassaven lletra per lletra mentre ella anava contemplant el sistema educatiu nepalí. A les 13h és hora de l’snack time, arròs inflat amb llet, o te pels qui no en volien. Després hem descansat una estona, la Georgina i jo hem jugat a volleyball, jo he seguit jugant amb els nens mentre ella rebia els nens petits que tornaven de l’escola a les 16h.
La veritat és que som un grup que ens coordinem la mar de bé, la Paula continúa amb el projecte de la música, ara ajudarem a montar una representació de teatre amb en Miquel, un altre noi de les estades que ensenya a nens i a la gent del poble com fer una actuació teatral. Mentre uns es dutxen els altres fan jocs a la library i així alternant-nos constantment per no agobiar-nos i desconectar. A les 18h la Marina i en Victor han tornat de l’excursió, ens hem explicat com ha anat el dia i hem posat diversos punts en comú.
Avui és un dia especial per nosaltres, avui és el dia que trenquem el menú que durant tota una setmana i mitja hem menjat dia i nit, no ens malinterpreteu, estem enamorats del dhalbat, però un viatge al meditarrani amb els fuets, la tonyina, tomàquets i ou dur és un regal. La coca-cola no hi falta, mentre els nens miren expectants com devorem el plat que tenim al davant ells decideixen provar-ho al nepalí style, i nosaltres encantats de que els hi agradi decidim que en un futur els hi comprarem i en farem per dinar o sopar un dia tot junts.
Un cop acabat de sopar decidim provar si podem veure una película de Disney, cosa que els emociona més que un altre cosa, però malauradament , el cable que vam comprar a Hetauda no serveix. Decidim treure la guitarra i començar a cantar la cançó que la Paula i la Mònica han ensenyat a tothom per conscienciar sobre l’estat de l’aigua al poble. Després de que la Paula ens enseyés la lletra i ens la memoritzéssim, crec que tots ens ha quedat gravada al subconscient i vam somiar amb ella. El dia s’acaba i tothom es tanca a les habitacions, tanquen els ulls després d’un dia sense fer un stop i només pensen en què els esperarà l’endemà.
Lali
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada