Bhimphedi, 27 juliol - Dissabte, dia de festa

Namaste des de Balmandir!

Avui dissabte 27 de Juliol. Fa quatre dies que som aquí però a vegades costa contar-los perquè el temps aquí desapareix i ja no saps on ets. Al principi semblava que seria difícil adaptar-se, però ara les coses ja funcionen pel seu propi ritme. De fet, aquí el ritme el posa cadascú, però a la vegada és un ritme comú. Quan arribes i et diuen: "ens llevem a les 05.15h-5.30h perquè a les 6.00h hi ha dansa o futbol", penses "estan sonats o què?", però avui ja no te n'adones. Ahir vam anar a dormir dient "crec que jo demà no vaig a dansa". I la primera en dir-ho vaig ser jo, cansada d'un dia intens. I avui, sona el despertador i cap a dansa. Tot i que no tothom, cal dir-ho. La Paula, la Georgina i jo hem sigut les valentes que hem anat a la classe.  I quina canya que li fot el nano. Un escalfament dur que al primer dia ens va deixar caos i que de moment encara ens produeix agulletes cada dia. Esperem que entre els sucs i els "fulaure" (uns bonyols boníssims que fan al poble) cada dia ho puguem resistir millor i tornar a casa amb una vitalitat, força, energia i, perquè no dir-ho, tipet espectacular. Els nens i nenes que vénen a dansa tenen un ritme increïble, el duen incorporat. Un estil que molts ballarins voldrien tenir.

Un cop acabada la dansa, cap a Balmandir. Després del Daalbat de les 09.00h comencem el "cleaning routine". I és que aquí els dissabtes és l'únic dia de festa i l'aprofiten per fer neteja a fons. Tots plegats. Cadascú es neteja la seva habitació, i hi ha encarregats de netejar el menjador i la library. Les didis fan els lavabos i el Ram la cuina. Nosaltres els ajudem i intentem donar-los alguns consells, ja que a vegades queden alguns racons que passen desaparcebuts, els quals també és interessant tenir-ne cura. Ens hem adonat que els més petits i les nenes els costa seguir unes rutines de dutxa i neteja, així que plantegem com es podria millorar. La Georgina prepara uns  "passos a seguir" per ajudar als més petits a controlar els esfínters, les quals posarem en comú amb tots els nois al vespre perquè ens ajudin a dur-ho a terme. Parlem amb la Usha perquè ens mostri la roba dels petits i veure si manca alguna cosa que puguem comprar a Hetauda, ja que ens hem fixat que no duen roba interior. Fem llista de què tenen i valorarem.

Un cop acabat el "cleaning day" amb èxit, fem l'snack (01.00h). Avui toca got de llet de búfala, pa de motlle i unes bossetes de fideus. No està pas gens malament. A partir d'aquí, l'estona va passant estan per Balmandir sota l'ombra (tot i que avui ha sigut un dia de poc sol) parlant amb els nois. Els dissabtes volíem fer excursió però els nois havien preprat un partit de futbol amb altres nois del poble i havien de jugar avui a la tarda, així que ens hem pres un dia de festa. Ja que els dissabtes són festa, doncs festa. La gran majoria embogeixen pel futbol, i els que no, han tingut la opció de fer mandales amb llana. És admirable la capacitat manual i d'aprenentatge d'aquests nanos, i la motivació per les activitats. S'asseuen a la library i van fent. Són una mica impacients però molt respectuosos. Avui la Georgina ha ensenyat a fer mandales a 4-5 d'ells, que  se'ls han penjat al capçal del llit (a veure quan duren) i demà, es farà amb un altre grupet. Els que avui han après a fer-los  s'han prestat voluntaris per demà ajudar a ensenyar al nou grup. I és que aquí són tots una gran família i es cuiden entre ells. Les coses materials estan una mica descuidades però en canvi entre ells és diferent, i és que es tenen els uns als altres. Entre ells tots són germans i els grans fan de pares dels petits.

A mitja tarda (cap a les 15.30h és mitja tarda) hem anat al poble. Tarda de voluntaris. Un suquet al bar, el primer dia que anem a pendre alguna cosa. I després, a comprar algunes cosetes. Passejar pel poble és graciós: de cop i volta es van veient caps que surten de casa o de les botigues per observar-nos: sis persones noves en un poblet, de les quals una és nepalí, però no entén res de nepalí i una altra és blanquíssima. Els primers dies .. de fet no sé perquè dic primers si tant sols en duem tres, però com dic el temps és relatiu. Com deia, a l'arribada, m'adonava que els nois de Balmandir miràvem amb cara estranya, i no sabia si reien, si no reien…què els hi passava? Poc a poc vaig anar fent les meves deduccions i ho he acabat corroborant: noia i cabell curt… estrany, molt estrany. "Per què portes el cabell curt?" deien les noies. "El cabell llarg fa més bonica!". I a més a més, el color blanc de la pell els xifla. A diferència que a casa nostra, on molts passen hores al sol torrant-se per tenir color, m'han explicat que aquí els encanta la pell blanca. "Snowwhite" m'ha dit avui la Pracriti. A la tarda, amb els mandales, volia estirar-se sobre la "white cuxa" (m'ha demanat que li ensenyés a dir cuixa en català).

Entrar a una botiga ja és del tot espectacular. Les botigues són petites i nosaltres ja no gosem entrar tots, però no ser per què patim. De cop i volta la gent es va acostant i alguns van entrant i tot. Mires alguna cosa que et fa gràcia i ja et van treient més i més i més… Doncs això, que sóm una bona distracció pel poble. Un cop ben distrets tots els vilatants, ja hem tornat cap a Balmandir. Avui toca pollastre!!!!!! I és que si és festa, toca menjar de festa. Daalbat acompanyat de pollastre. I quin pollastre! Tot i que no n'hi ha massa, està boníssim. No m'estranya, aquí els pollastres són de veritat. Te'ls trobes passejant pel carrer, campant per on volen. Després de sopar, meeting a la library per exposar-los a tots les rutines de neteja dels petits i proposar-los anar un dia tots junts fins a Hetauda al cinema. Crec que la idea els hi ha encantat.

Mosquits, sangoneres, aranyes, forat al terra enlloc de tassa al lavabo, descalçar-se per entrar als llocs, menjar Dhalbat per esmorzar i sopar amb un únic snack entremig… de moment amb tres dies crec que tots estem d'acord amb què això val molt la pena i que no ens ho canviarà ningú.