14/07/13, diumenge: Excursio Musical a Jyamire, poblet de magars.
Avui hem anat a Jyamire, un poble d’unes 45 cases, a una hora de Bhimphedi caminant. El Kumar ens ho va demanar perquè és un poble que està molt apartat i els nens estan molt sols i mai va ningú tret de la gent del poble. Avui no tenien escola però tot i així els han cridat a tots perquè sabien que veníem i per ells era una ocasió especial. Ens han rebut amb rams de flors i amb moltes ganes de cantar. Primer estaven tímids. És un poble on parlen la llengua magar, i el nepalí és la seva segona llengua. L’anglès la tercera. Per tant, la comunicació era una mica difícil.
L’Anju ens ha acompanyat, viu a Bhimphedi, ella ens ajudava a traduir. Hem intentat fer algunes cançons amb anglès, molt senzilles, però no funcionava massa perquè els costava molt agafar la lletra. Al final hem optat per cantar cançons on la lletra no era ni nepali ni anglesa, molt senzilles, i també cançons nepalís. M’ha sobtat perquè fins i tot hi havia cançons nepalís que a Bhimphedi són conegudíssimes i que ells no sabien.
Els hem demanat que ens cantéssin alguna cançó. Primer ens han cantat una cançó antiga nepalí, sobre una noia amb dues trenes.
Després els hem demanat que cantéssin més. Ens han ensenyat un joc de cantar que tenen que té lloc durant celebracions. Es divideixen en dos grups, de vegades nois i noies, i fan una competició: uns canten una estrofa i llavors els altres han de cantar la següent estrofa, començant per la síl.laba final que han dit els primers. Ha estat molt curiós poder conèixer aquest joc.
Entre la humitat i el Sol hem arribat xops a Balmandir i després d’una dutxa hem anat cap al poble a desconnectar i fer uns chowmein. Mmmmm! I ara estem aquí, a Balmandir. A l’Edu l’han posat ben guapo les nenes: una floreta al cap, les ungles pintades… i la a la Mònica també l’han pentinat amb unes trenetes i una rosa al cap.
15/07/2013, dilluns. El Projecte del Carbó a Supping, poblet de brahmans.
Avui arriba un nou voluntari a Balmandir: en Miquel Comas. Es el professor de teatre que farà activitats amb els nens del poble i els de Balmandir. A primera hora del matí la Geeta (contable de la nostra oficina de Kathmandu) m’envia un missatge dient que el jeep ha sortit a les 7:30h, o sigui que en unes tres horetes ja el tindrem per aqui. Em recomana que l’anem a esperar a la parada, perque va molt carregat... la Geeta es un sol, pensa en tot! Cap a les 11h rebem un missatge d’en Miquel i tots l’anem a rebre il.lusionats. Quan ja fa un temps que ets aquí, s’acaben agafant unes rutines diàries t’acabes “nepalitzant” una mica... Per això va molt bé que de tant en tant vagi arribant gent nova, amb noves energies.
En Miquel s’instal.la a Balmandir i anem a fer el Dalbhat tots junts. Mentre mengem, li explico que jo he d’anar cap a Supping a fer un Meeting amb les dones, una excursioneta de 20-30 minuts muntanya amunt, que m’ha organitzat l’Anju Lama... Ell, sense dubtar-ho ni un moment, s’apunta a venir. Qué bé, així no hi hauré d’anar sola!! Ens trobem amb l’Anju al poble i tots tres comencem a enfilar el camí que porta a Supping. Uns 40 minuts de pujada sense parar, després de travessar el pont penjant. Arribem a Supping i un grupet d’homes i dones ens estan esperant a la terrassa d’una casa. Es tracta d’una associació de pagessos que han organitzat l’Anju i el seu marit, i de seguida ella comença a explicar-los el projecte del carbó amb els posters que vam fer l’any passat. Sembla que la gent esta molt interessada i que volen que els fem un training. Acabem la reunió molt contents, potser al final aquest projecte s’acabarà adoptant en aquest poble! Despres de la reunió, quan en Miquel i jo ens pensavem que ja tornavem cap a casa, l’Anju ens diu que encara hi ha una segona reunió a “Supping de Dalt” (Matilo Supping), i en Miquel i jo, sense saber ben bé què ens espera, ens apuntem a l’aventura. El que pensàvem que serien 10minutets més de pujada, s’acaba convertint en una excursio de gairebé tot el dia! Comencem a pujar i a pujar sense parar, el camí cada cop es fa més estret i relliscós... tot el terreny es argila... sort que no plou! Pero no ens volem ni imaginar les relliscades que farem al baixar... millor no pensar-hi! Finalment, arribem a un “rest place” (un porxet al costat del camí, on la gent es para a descansar) i resulta que allà han quedat tots els del poble per fer la reunió. Els preguntem perque fan la reunió allà i no en algun lloc més cèntric del poble, i ens responen que Matilo Supping no es ben bé un poble, sino que es tracta d’unes 45 cases desperdigades per la muntanya. L’Anju comença de nou la seva explicació del carbó i veiem que aquí també hi ha molt interès pel projecte del carbó, ja que diuen que al estar tant alts, els costa molt aconseguir llenya. I com que tenen molts camps de blat de moro, diuen que els aniria molt bé poder-lo aprofitar per fer combustible. Com veiem que els dos Suppings estan interessats, decidim fer el training en un lloc intermig entre els dos pobles, i el millor lloc sembla que és l’escola. Quedem amb ells que quan arribin els voluntaris pujarem a fer-los un training allà. Al final de la reunió ens conviden a “masala tea” en una de les cases d’alla aprop, i abans de marxar, ens toca fer una mica de show... volen que en Miquel i jo ballem mentre ells canten... Total, que acabem ballant els dos “Around The Temple”, la cançó que tots ells canten sense parar, jajajaa! Després d’això enfilem la baixada cap a Bhimphedi, que entre tot plegat ja se’ns han fet les 5h de la tarda! Durant el camí, l’Anju ens explica molt orgullosa l’Associació que han creat amb el seu marit Ram Lama, per ajudar a la gent dels pobles remots a estalviar. Diu que si no els motiven a estalviar, es gasten tots els diners que tenen en alcohol. Avui han pujat a recolectar els diners: 100NPR (aprox 1Eur) per cada família, un cop al mes... imagineu el que representa per ells això! Amb aquests diners poden guanyar interessos, poden accedir a ajudes quan els fan falta i poden accedir a fertilitzants més bon preu (ja que l’Associació els compra a l’engròs). Un cop han fet la llista de tota la gent que ha portat diners, ho baixen al banc d’Hetauda.
Cada dia ens agraden més l’Anju i en Ram, son una parella jove i que parlen anglès, amb moltes inquietuds i que sempre ens ajuden en tot. I els nens se’ls estimen moltíssim: ella es professora de l’escola i en Ram també, i a més tenen una farmàcia al poble. A més, són els primers nepalis del poble que veiem que fan de verdaders voluntaris. Estaria molt bé poder establir una col.laboració amb ells i la seva Associació! Son gent realment fiable, ja que l’Anju l’any passat va comprometre’s a fer difusió del projecte del carbó i així ho ha fet. Però ho ha hagut de fer pel seu cantó, perque l’Associació de Dones (a qui haviem deixat l’instrumental) no han fet gran cosa per promoure’l. Així que aquest any creiem que cedirem els instruments directament a l’Anju, ja que ella a través de la seva Associació de Pagesos en pot fer més difusió, que no pas l’Associació de Dones, que han estat tot l’any sense fer-ne res.
Arribem a Bhimphedi als vols de les 18h, just per l’hora del dalbhat. Quin dia més complet: excursió, dues reunions del carbó, balls i càntics!
16/07/2013, dimarts. Inici dels Tallers de Música i Teatre al Poble
Avui a les 11 hem començat el taller de música i teatre. És un dia de prova, per veure quants nens tenim i com ho podem organitzar. Al principi vénen pocs nens, i d’edats molt diferents, uns de 23 i altres de 8, però aviat s’anima la cosa i comença a venir més gent. Fem uns quants exercicis, perquè fagin un tast de les dues coses i cadascú pugui decidir què vol fer, si música o teatre.
En Miquel els ensenya alguns exercicis inicials que fa de teatre. Després nosaltres els ensenyem una cançó amb una mica de coreografia i les notes, en hindustani (Sa, Re,Ga, Ma), que ja se les saben, i en anglès. A la sala hi ha més de 40 nens i tot plegat és una mica estressant. S’ho passen genial, això segur, però nosaltres ja estem esgotats!
Quedem un xic més tard amb tots per començar a fer els grups, per edats. Gairebé tots volen fer les dues coses i decidim que farem cada dia música a les 11 i teatre a la 1. Com que ara tenen vacances i temps lliure, tenen moltes ganes de fer alguna cosa diferent. El Rajendra ens diu que segurament demà vindran més nens… Sabíem que vindrien bastants però no pas tants!
Hi ha un grup de nois més grans, entre 18 i 25, que volen aprendre a tocar la guitarra. Ens fa gràcia perquè alguns la toquen millor que nosaltres… Decidim quedar al vespre per fer una jam session i intercanviar coneixements, cançons i maneres de tocar.
A la tarda la Mònica, el Miquel i l’Edu es posen a arreglar guitarres i a cantar moltes cançons. La Mònica i el Miquel, després, van a casa l’Anju. Ella i el seu marit Ram volen aprendre francès i la Mònica i en Miquel volen aprendre nepalí: entre tots quatre han decidit fer classes cada dia i anar combinant aquestes dues llengües.
El Rajendra vol aprendre a tocar el teclat, en té un de molt petit, tant que gairebé no li caben els dits… A les 7 tenim tots els nois a la library apunt per tocar, molt puntuals! Alguns saben bastant, altres gens, però aconseguim tocar 3 acords i cantar una cançó.
Avui hem anat a Jyamire, un poble d’unes 45 cases, a una hora de Bhimphedi caminant. El Kumar ens ho va demanar perquè és un poble que està molt apartat i els nens estan molt sols i mai va ningú tret de la gent del poble. Avui no tenien escola però tot i així els han cridat a tots perquè sabien que veníem i per ells era una ocasió especial. Ens han rebut amb rams de flors i amb moltes ganes de cantar. Primer estaven tímids. És un poble on parlen la llengua magar, i el nepalí és la seva segona llengua. L’anglès la tercera. Per tant, la comunicació era una mica difícil.
L’Anju ens ha acompanyat, viu a Bhimphedi, ella ens ajudava a traduir. Hem intentat fer algunes cançons amb anglès, molt senzilles, però no funcionava massa perquè els costava molt agafar la lletra. Al final hem optat per cantar cançons on la lletra no era ni nepali ni anglesa, molt senzilles, i també cançons nepalís. M’ha sobtat perquè fins i tot hi havia cançons nepalís que a Bhimphedi són conegudíssimes i que ells no sabien.
Els hem demanat que ens cantéssin alguna cançó. Primer ens han cantat una cançó antiga nepalí, sobre una noia amb dues trenes.
Després els hem demanat que cantéssin més. Ens han ensenyat un joc de cantar que tenen que té lloc durant celebracions. Es divideixen en dos grups, de vegades nois i noies, i fan una competició: uns canten una estrofa i llavors els altres han de cantar la següent estrofa, començant per la síl.laba final que han dit els primers. Ha estat molt curiós poder conèixer aquest joc.
Entre la humitat i el Sol hem arribat xops a Balmandir i després d’una dutxa hem anat cap al poble a desconnectar i fer uns chowmein. Mmmmm! I ara estem aquí, a Balmandir. A l’Edu l’han posat ben guapo les nenes: una floreta al cap, les ungles pintades… i la a la Mònica també l’han pentinat amb unes trenetes i una rosa al cap.
15/07/2013, dilluns. El Projecte del Carbó a Supping, poblet de brahmans.
Avui arriba un nou voluntari a Balmandir: en Miquel Comas. Es el professor de teatre que farà activitats amb els nens del poble i els de Balmandir. A primera hora del matí la Geeta (contable de la nostra oficina de Kathmandu) m’envia un missatge dient que el jeep ha sortit a les 7:30h, o sigui que en unes tres horetes ja el tindrem per aqui. Em recomana que l’anem a esperar a la parada, perque va molt carregat... la Geeta es un sol, pensa en tot! Cap a les 11h rebem un missatge d’en Miquel i tots l’anem a rebre il.lusionats. Quan ja fa un temps que ets aquí, s’acaben agafant unes rutines diàries t’acabes “nepalitzant” una mica... Per això va molt bé que de tant en tant vagi arribant gent nova, amb noves energies.
En Miquel s’instal.la a Balmandir i anem a fer el Dalbhat tots junts. Mentre mengem, li explico que jo he d’anar cap a Supping a fer un Meeting amb les dones, una excursioneta de 20-30 minuts muntanya amunt, que m’ha organitzat l’Anju Lama... Ell, sense dubtar-ho ni un moment, s’apunta a venir. Qué bé, així no hi hauré d’anar sola!! Ens trobem amb l’Anju al poble i tots tres comencem a enfilar el camí que porta a Supping. Uns 40 minuts de pujada sense parar, després de travessar el pont penjant. Arribem a Supping i un grupet d’homes i dones ens estan esperant a la terrassa d’una casa. Es tracta d’una associació de pagessos que han organitzat l’Anju i el seu marit, i de seguida ella comença a explicar-los el projecte del carbó amb els posters que vam fer l’any passat. Sembla que la gent esta molt interessada i que volen que els fem un training. Acabem la reunió molt contents, potser al final aquest projecte s’acabarà adoptant en aquest poble! Despres de la reunió, quan en Miquel i jo ens pensavem que ja tornavem cap a casa, l’Anju ens diu que encara hi ha una segona reunió a “Supping de Dalt” (Matilo Supping), i en Miquel i jo, sense saber ben bé què ens espera, ens apuntem a l’aventura. El que pensàvem que serien 10minutets més de pujada, s’acaba convertint en una excursio de gairebé tot el dia! Comencem a pujar i a pujar sense parar, el camí cada cop es fa més estret i relliscós... tot el terreny es argila... sort que no plou! Pero no ens volem ni imaginar les relliscades que farem al baixar... millor no pensar-hi! Finalment, arribem a un “rest place” (un porxet al costat del camí, on la gent es para a descansar) i resulta que allà han quedat tots els del poble per fer la reunió. Els preguntem perque fan la reunió allà i no en algun lloc més cèntric del poble, i ens responen que Matilo Supping no es ben bé un poble, sino que es tracta d’unes 45 cases desperdigades per la muntanya. L’Anju comença de nou la seva explicació del carbó i veiem que aquí també hi ha molt interès pel projecte del carbó, ja que diuen que al estar tant alts, els costa molt aconseguir llenya. I com que tenen molts camps de blat de moro, diuen que els aniria molt bé poder-lo aprofitar per fer combustible. Com veiem que els dos Suppings estan interessats, decidim fer el training en un lloc intermig entre els dos pobles, i el millor lloc sembla que és l’escola. Quedem amb ells que quan arribin els voluntaris pujarem a fer-los un training allà. Al final de la reunió ens conviden a “masala tea” en una de les cases d’alla aprop, i abans de marxar, ens toca fer una mica de show... volen que en Miquel i jo ballem mentre ells canten... Total, que acabem ballant els dos “Around The Temple”, la cançó que tots ells canten sense parar, jajajaa! Després d’això enfilem la baixada cap a Bhimphedi, que entre tot plegat ja se’ns han fet les 5h de la tarda! Durant el camí, l’Anju ens explica molt orgullosa l’Associació que han creat amb el seu marit Ram Lama, per ajudar a la gent dels pobles remots a estalviar. Diu que si no els motiven a estalviar, es gasten tots els diners que tenen en alcohol. Avui han pujat a recolectar els diners: 100NPR (aprox 1Eur) per cada família, un cop al mes... imagineu el que representa per ells això! Amb aquests diners poden guanyar interessos, poden accedir a ajudes quan els fan falta i poden accedir a fertilitzants més bon preu (ja que l’Associació els compra a l’engròs). Un cop han fet la llista de tota la gent que ha portat diners, ho baixen al banc d’Hetauda.
Cada dia ens agraden més l’Anju i en Ram, son una parella jove i que parlen anglès, amb moltes inquietuds i que sempre ens ajuden en tot. I els nens se’ls estimen moltíssim: ella es professora de l’escola i en Ram també, i a més tenen una farmàcia al poble. A més, són els primers nepalis del poble que veiem que fan de verdaders voluntaris. Estaria molt bé poder establir una col.laboració amb ells i la seva Associació! Son gent realment fiable, ja que l’Anju l’any passat va comprometre’s a fer difusió del projecte del carbó i així ho ha fet. Però ho ha hagut de fer pel seu cantó, perque l’Associació de Dones (a qui haviem deixat l’instrumental) no han fet gran cosa per promoure’l. Així que aquest any creiem que cedirem els instruments directament a l’Anju, ja que ella a través de la seva Associació de Pagesos en pot fer més difusió, que no pas l’Associació de Dones, que han estat tot l’any sense fer-ne res.
Arribem a Bhimphedi als vols de les 18h, just per l’hora del dalbhat. Quin dia més complet: excursió, dues reunions del carbó, balls i càntics!
En Ghana
Nath, un home de Supping de Dalt molt interessat en el projecte del carbó.
Els
habitants de Supping de Dalt reunits al Rest Place del costat del Temple.
Baixant
de Matilo Supping (Supping de Dalt) després de tot un dia de reunions.
Vista de
Bhimphedi des del caminet que baixa de Supping.
Onil,
Miquel i Anju davant del pont, arribant ja a Bhimphedi, després d’una baixada
molt calurosa... Aquest any el monzó
està molt parat, gairebé no plou!
16/07/2013, dimarts. Inici dels Tallers de Música i Teatre al Poble
Avui a les 11 hem començat el taller de música i teatre. És un dia de prova, per veure quants nens tenim i com ho podem organitzar. Al principi vénen pocs nens, i d’edats molt diferents, uns de 23 i altres de 8, però aviat s’anima la cosa i comença a venir més gent. Fem uns quants exercicis, perquè fagin un tast de les dues coses i cadascú pugui decidir què vol fer, si música o teatre.
En Miquel els ensenya alguns exercicis inicials que fa de teatre. Després nosaltres els ensenyem una cançó amb una mica de coreografia i les notes, en hindustani (Sa, Re,Ga, Ma), que ja se les saben, i en anglès. A la sala hi ha més de 40 nens i tot plegat és una mica estressant. S’ho passen genial, això segur, però nosaltres ja estem esgotats!
Quedem un xic més tard amb tots per començar a fer els grups, per edats. Gairebé tots volen fer les dues coses i decidim que farem cada dia música a les 11 i teatre a la 1. Com que ara tenen vacances i temps lliure, tenen moltes ganes de fer alguna cosa diferent. El Rajendra ens diu que segurament demà vindran més nens… Sabíem que vindrien bastants però no pas tants!
Hi ha un grup de nois més grans, entre 18 i 25, que volen aprendre a tocar la guitarra. Ens fa gràcia perquè alguns la toquen millor que nosaltres… Decidim quedar al vespre per fer una jam session i intercanviar coneixements, cançons i maneres de tocar.
A la tarda la Mònica, el Miquel i l’Edu es posen a arreglar guitarres i a cantar moltes cançons. La Mònica i el Miquel, després, van a casa l’Anju. Ella i el seu marit Ram volen aprendre francès i la Mònica i en Miquel volen aprendre nepalí: entre tots quatre han decidit fer classes cada dia i anar combinant aquestes dues llengües.
El Rajendra vol aprendre a tocar el teclat, en té un de molt petit, tant que gairebé no li caben els dits… A les 7 tenim tots els nois a la library apunt per tocar, molt puntuals! Alguns saben bastant, altres gens, però aconseguim tocar 3 acords i cantar una cançó.
La primera classe de Teatre del Miquel, a l’aula gran de la Mahendra School Secundària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada