ARRIBADA A KATHMANDU, Dimecres 3 de Juliol
Aquest es el tercer estiu que vaig cap a Nepal, cada cop ha estat diferent i cada cop m’hi quedo més temps! En aquesta ocasió viatgem la Paula i jo, tres setmanes abans que arribin tots els voluntaris de les Estades. Ella i jo hem preparat un Projecte Musical pels nens de Bhimphedi, per ajudar a transmetre conceptes d’higiene a través de les cançons. Però evidentment, apart d’això, ja sabem que ens espera molta més feina...
Arribem a l’aeroport de Kathmandu a primera hora del matí, agafem un taxi i ens dirigim cap a un Hotel de Boudhanath, on hi ha la estupa més gran de Kathmandu (o potser de tot el mon?). Es el primer cop que anem a un hotel d’aquesta zona, ho hem fet perque les noies de Petit Mon ens ho han aconsellat. Petit Mon es una ONG de Barcelona amb qui ens hem fet molt ultimament, des que vam organitzar la ruta del Màgic Andreu. Tambe son els que ens han recomanat la nostra nova comptable, la Geeta, de la que estem tots molt contents!
Abans d’arribar a l’hotel, resulta que passem per davant de la nostra oficina. En reconèixer l’edifici, saltem del taxi i sortim per saludar al personal! Esperavem trobar a en Mohan, la Sabitree, en Madam i la Geeta, però al no haver avisat, només hi trobem la Geeta. Els altres tenen reunions i coses a fer fora de la oficina, així que quedem per veure’ns amb tots demà.
Continuant cap al hotel veiem a en Dani pel carrer! Quina casualitat!! Fem parar altre cop el taxi per saludar-lo, resulta que aquests dies esta amb els seus amics a l’hotel de davant del nostre! Perfecte!! Aixi ja ens tenim situats per anar sopar junts aquesta nit!!
Després de descansar una mica anem a descobrir el barri. El més impressionant de tot es tenir la gran estupa tant a la vora: cada cop que sortim de l’hotel hi donem una volta... aquest lloc és màgic! Es una zona peatonal molt neta i peatonal, amb molts restaurantets guays! No hi ha el soroll que hi ha al barri de Thamel, però si els mateixos serveis: botigues vàries i un supermercat gran de la cadena Bath Bateni, on podrem fer-hi les ultimes compres abans de marxar a Bhimphedi!
Al vespre tornem a l’hotel, on hem quedat amb en Dani i els seus amics per anar a sopar tots junts, abans que l’endema marxin a Chitwan. Amb ell ja no ens veurem fins el mes d’Agost!
VISITA OFICINA, ESCOLA DE MÚSICA I VETLLADA MUSICAL A THAMEL, Dijous 4 Juliol
Aprofitem el matí per anar a la oficina, i ens aventurem a anar-hi a peu, tal com ens va dir en Dani la nit anterior. Ens perdem una mica, però de seguida arribem. Al final resulta que només son 10 minuts des de l’hotel a la oficina, que bé! Anar-hi des de Thamel era tota una epopeia, agafar un taxi, explicar-li al taxista per on anar... i si hi volies anar a peu, trigaves gairebe una hora!
A la oficina ens trobem amb en Mohan, la Sabitree, en Madam i la Geeta, i aprofitem per explicar-los una mica els projectes dels diferents voluntaris que vindran a l’estiu (tenen un embolic que deu n’hi do!). Recuperem la impressora de l’any passat i els imprimim un calendari amb les arribades i sortides de tots els voluntaris, així sembla que ho entenen una mica més... Estan tots molt contents de veure’ns i hem quedat que en Mohan vindrà amb nosaltres a Bhimphedi, així coneixerà al nou director i també ens ajudarà a explicar els nostres projectes al poble.
A la tarda aprofitem per anar a veure una escola de música local, dels voltants de Kathmandu. Pertany a en Nava Raj Thapa, i es un personatge de la NCO que vam conèixer l’any passat a Bhimphedi, durant la revisió mèdica dels nens. Quan arribem, ens trobem que es una escola super-modesta, on la qualitat dels instruments deixa molt que desitjar... però en canvi els professors son molt simpàtics i en saben bastant de música! En Nava Raj està tan content de que haguem anat a visitar la seva escola, que ens comença a oferir mil coses: que pot fer-nos un visat quan ho necessitem, que ens deixa la seva oficina, etc... inclús fins i tot diu que ens vindrà a veure a Bhimphedi!
Al vespre quedem amb en Sumit, un jove arquitecte i músic, nebot d’un membre del Rotary Club que vaig conèixer l’any passat i amb el que vam connectar molt (com no podia ser d’altra manera! :). La Paula i jo hem quedat amb ell per anar a sopar a Thamel i despres a veure una actuació musical. Ens porta a un bar de Thamel que ha dissenyat ell, on ha fet absolutament tot: des del disseny de l’espai, al mobiliari i fins i tot el logo!! Es diu FLUID BAR, esta molt bé. L’actuació també esta molt bé, un cantant nepalí amb una veu molt bonica. El guitarrista es un crack i el percussionista també. Despres de l’actuació xerrem una estona amb ells i quedem per fer una jam session quan tornem a Kathmandu.
PETIT MON i SOPAR MUSICAL A PATAN, Divendres 5 de Juliol
Avui per fi ens ha sortit el jet lag i ens hem quedat dormint fins tard a l’hotel... ens desperta un watsapp de les noies de Petit Mon, que ens diuen que ja han arribat a Boudhanath (el barri on som) i que ens esperen al Flavor’s, un restaurant que contracta personal amb discapacitats, un projecte molt interessant.
Dinem amb la Núria, la Montse i l’Edu, un voluntari que les acompanya. A la tarda anem a visitar el seu Children’s Home, que està a 10 minuts a peu. Quan arribem, tots els nens i nenes les estan esperant amb crits i rialles. Alla coneixem al Raul, el director del centre: un català casat amb una nepali, que viu al Nepal des de ja fa 5 anys. I també coneixem la Mireia, catalana que també fa temps que viu aqui i que ara està vivint a la Casa d’Acollida, treballant diferents valors amb els nens, perque quan surtin de la Casa d’Acollida puguin enfrontar-se millor a la vida real. Així doncs, els ensenyen a cuinar, a rentar-se la roba, a organitzar-se un cop surtin d’alla... El projecte està molt bé, es un edifici de tres plantes, amb habitacions i serveis comuns... i tot super net i ordenat, a l’estil occidental! ;-) Llàstima que tenen poc espai de pati i que els estan construint un edifici just al darrera del seu, a tres pams de les finestres... aquests nepalis no compleixen cap mena de normativa urbanistica, aqui s’haurien de deixar 3 metres, allà només deixen 3 pams... o ni això! Quina felicitat que ténen!
Després de la visita la Paula i jo anem directes cap a Patan. En Prabhat i els seus amics ens han convidat a sopar en un local molt proper al Kathmandu Jazz Conservatory. Tinc moltes ganes de veure en Prabhat, ens vam conèixer l’any passat durant poc temps, però vam tenir molt bones vibracions. Es una persona super-positiva i alegre, molt pràctica i a qui també li encanta la música. Al sopar hi ha la seva família i varis amics... i també en Sumit, que jo creia que era el seu nebot, però resulta que no: que es van conèixer fa uns 3 anys degut a una feina, i van connectar tant, que el van adoptar com a nebot, jajaja!
Tot sopant, xerrem amb un coronel de l’exercit que pertany a la família Rana, i que ens explica que va estar un temps destacat a Bhimphedi. Resulta que a l’Army Camp del poble hi fabriquen explosius... i que durant un temps hi va haver elefants com a medi de transport fins a Kathmandu... sembla mentida que després de tres anys encara anem descobrint coses noves sobre aquest poble! Durant el sopar, en Prabhat ens diu que ara ell es el nou president del Rotary i que vol venir a Bhimphedi mentre hi siguem, per veure com han acabat els projectes de l’any passat i per veure què més s’hi pot fer. Caram, això ens fa molta il.lusio! I també diu que té ganes de fer coses pràctiques.
Al local on sopem hi ha un grupet de música en viu, i en un momen t donat em demanen que surti a cantar... mare meva! Al final acabem sortint la Paula i jo, ella amb la trompa i jo cantant, fem el “Somewhere Over The Rainbow” i després jo acabo fent el Resham Firiri, el Nepali Ho i el Piensa en Mi, sense que el guitarrista se’l sapiga.... jeje... el resultat es una mica curiós, un bolero a la nepalí... I durant el Resham Firiri, el percussionista m’ha d’anar recordant la lletra... Tot i la improvitzacio, al final les nostres actuacions son un exit!!
Despres de l’actuacio xerrem una estona amb els músics i resulta que els dos coneixen al Mariano del Kathmandu Jazz Conservatory! Ens diuen que volen quedar més endavant per fer una jam-session amb la Paula i amb mi. Estem tenint molt èxit i la feina ja se’ns acumula! Esperem tenir molts col.laboradors pel nostre projecte de CD amb música nepali...
El sopar ha estat molt interessant per tot plegat, i també perque una de les amigues d’en Prabhat pertany a un altre Rotary Club, exclusivament de dones. Es molt simpàtica i ens demana que un dia anem també a veure-les, es reuneixen els dilluns. Així ho farem, quan tornem de Bhimphedi.
CELEBRACIÓ BUDISTA i PROJECTE DE JOVES, Dissabte 6 de Juliol
Avui un amic de la Montse i la Nuria de Petit Mon, ens ha convidat a tots a una celebració budista al temple de Swayambounath, també conegut com el temple dels monos. Els seus amics es diuen Sonam i Tenzin, i nosaltres som la Paula, la Montse, la Núria, el Raul i la seva dona Pramila, i la Mireia. Com que arribem una mica tard, s’organitza un bo n embolic per trobar-nos seients, quan tot ja estava ple... Al final aconseguim seure! Les danses tradicionals s’acaben de seguida i ens toca sentir discursos i més discursos... una mica avorrit... Sort que mentrestant ens van entretenint amb arròs i panses, tè tibeta, aigua... El te tibetà és salat i fet amb manteca de iak.... primer em feia molta angúnia provar-lo, pero quan ho faig, es més bo del que em pensava! El truc me’l ha dit en Raul: “quan el beguis, pensa que es un caldet, llavors no trobaràs tan estrany que sigui salat!”... i té rao!
Cap al migdia, la celebració encara no ha acabat però la Paula i jo hem de tornar cap a Boudanath, perque la Sara i la Sabitree ens esperen per fer una mini reunió abans que marxem a Bhimphedi. Per tornar a la estupa decidim agafar el micro-bus, tota una aventura! Després d’un trasbordo que resulta que no calia que féssim, arribem al hotel... Tot plegat despres d’una hora! El transport public nepalí es tota una experiència, durant el camí una nena petita asseguda davant meu s’entesta en tocar-me el pit vàries vegades... com provant a veure si surt alguna cosa... la pobra nena devia tenir gana! Jo que li dic a sa mare, i quan ella ho veu, li clava un clatellot! Tot i així, la nena continua insistint cada cop que la mare es despista... I tot son riures a dins l’autobus! La veritat es que anem tant apretats, que no cal patir massa per una apretada més o menys.... jajaja! Això ha estat una nova experiència, encara no m’havia passat mai!
Amb la Sara i la Sabitree hem quedat al Flavors, aquest lloc ens ha agradat! Parlem de la situacio de l’orfenat de Bhimphedi per veure com es pot millorar, i també parlem del projecte dels joves. La Sara diu (i te molta raó) que abans de pensar en un projecte de orientació de joves en si mateix (que també ho estem fent), que s’hauria de reforçar molt la formació dels nens abans que surtin dels orfenats. Que algú els doni ensenyances de valors, d’orientació davant la vida, de valorar tot el que se’ls dona, etc... i que a partir d’aqui, ja aniran una mica més orientats quan surtin. Quedem en fer més reunions quan tornem a Kathmandu, a l’Agost.
A la tarda anem a veure el projecte de joves que han iniciat els amics de les noies de Petit Mon: en Sonam i en Tenzin. La veritat es que té molt bona pinta, perque es tracta d’un programa diari de classes de reforç, perque els nens tinguin un lloc on anar a fer els deures, on rebin ajuda i on també se’ls transmetin altres coneixements útils com: informàtica, coaching, comunicació assertiva, liderarge... Tots creiem que es un projecte molt molt complet; ara estan buscant finançament per a començar-lo. Jo m’ofereixo a presentar-los als contactes dels diferents Rotary Clubs, a veure si hi ha sort. En Tenzin, pare del projecte, es un personatge molt interessant: un noi nepalí que porta estudiant i treballant als Estats Units des de fa gairebé 10 anys. Fins al Gener de l’any passat tenia una molt bona feina i un bon sou a Nova York, però ens explica que no s’acabava de sentir realitzat... total, que al Gener decideix tornar cap al seu pais per fer alguna cosa. Després d’estar tres mesos informant-se sobre el sistema educatiu del Nepal i de les seves mancances, decideix fer aquest projecte que ell creu que suplirà molt bé tot el que falta. Ha fet un treball excel.lent i el seu dossier amb tota mena de dades així ho justifica. Per a qui li interessi, el projecte es diu EDULIFT, ténen Facebook.
Despres d’estar tota la tarda xerrant amb en Tenzin sobre les seves idees, on per cert, tots aportem el nostre petit gra de sorra (m’he oblidat de dir que hem anat a visitar el projecte tots plegats: Nuria, Montse, Raul, Pramila, Mireia, Paula i jo), al final marxem cap a l’hotel, sopant abans algo rapid pel camí. Ens despedim de les noies de Petit Mon perque elles ja hauran tornat a Barcelona quan nosaltres tornem a Kahtmandu. Ha estat molt divertit compartir amb elles aquests dies.
Abans d’anar a dormir, quedem amb els dos nois del projecte de l’aigua (Edu i Hugo)per anar tots junts a Bhimphedi. Ens trobarem tots a les 7h a la estacio de jeeps de Balkhu, en Mohan també ens espera allà.
Aquest es el tercer estiu que vaig cap a Nepal, cada cop ha estat diferent i cada cop m’hi quedo més temps! En aquesta ocasió viatgem la Paula i jo, tres setmanes abans que arribin tots els voluntaris de les Estades. Ella i jo hem preparat un Projecte Musical pels nens de Bhimphedi, per ajudar a transmetre conceptes d’higiene a través de les cançons. Però evidentment, apart d’això, ja sabem que ens espera molta més feina...
Arribem a l’aeroport de Kathmandu a primera hora del matí, agafem un taxi i ens dirigim cap a un Hotel de Boudhanath, on hi ha la estupa més gran de Kathmandu (o potser de tot el mon?). Es el primer cop que anem a un hotel d’aquesta zona, ho hem fet perque les noies de Petit Mon ens ho han aconsellat. Petit Mon es una ONG de Barcelona amb qui ens hem fet molt ultimament, des que vam organitzar la ruta del Màgic Andreu. Tambe son els que ens han recomanat la nostra nova comptable, la Geeta, de la que estem tots molt contents!
Abans d’arribar a l’hotel, resulta que passem per davant de la nostra oficina. En reconèixer l’edifici, saltem del taxi i sortim per saludar al personal! Esperavem trobar a en Mohan, la Sabitree, en Madam i la Geeta, però al no haver avisat, només hi trobem la Geeta. Els altres tenen reunions i coses a fer fora de la oficina, així que quedem per veure’ns amb tots demà.
Continuant cap al hotel veiem a en Dani pel carrer! Quina casualitat!! Fem parar altre cop el taxi per saludar-lo, resulta que aquests dies esta amb els seus amics a l’hotel de davant del nostre! Perfecte!! Aixi ja ens tenim situats per anar sopar junts aquesta nit!!
Després de descansar una mica anem a descobrir el barri. El més impressionant de tot es tenir la gran estupa tant a la vora: cada cop que sortim de l’hotel hi donem una volta... aquest lloc és màgic! Es una zona peatonal molt neta i peatonal, amb molts restaurantets guays! No hi ha el soroll que hi ha al barri de Thamel, però si els mateixos serveis: botigues vàries i un supermercat gran de la cadena Bath Bateni, on podrem fer-hi les ultimes compres abans de marxar a Bhimphedi!
Al vespre tornem a l’hotel, on hem quedat amb en Dani i els seus amics per anar a sopar tots junts, abans que l’endema marxin a Chitwan. Amb ell ja no ens veurem fins el mes d’Agost!
VISITA OFICINA, ESCOLA DE MÚSICA I VETLLADA MUSICAL A THAMEL, Dijous 4 Juliol
Aprofitem el matí per anar a la oficina, i ens aventurem a anar-hi a peu, tal com ens va dir en Dani la nit anterior. Ens perdem una mica, però de seguida arribem. Al final resulta que només son 10 minuts des de l’hotel a la oficina, que bé! Anar-hi des de Thamel era tota una epopeia, agafar un taxi, explicar-li al taxista per on anar... i si hi volies anar a peu, trigaves gairebe una hora!
A la oficina ens trobem amb en Mohan, la Sabitree, en Madam i la Geeta, i aprofitem per explicar-los una mica els projectes dels diferents voluntaris que vindran a l’estiu (tenen un embolic que deu n’hi do!). Recuperem la impressora de l’any passat i els imprimim un calendari amb les arribades i sortides de tots els voluntaris, així sembla que ho entenen una mica més... Estan tots molt contents de veure’ns i hem quedat que en Mohan vindrà amb nosaltres a Bhimphedi, així coneixerà al nou director i també ens ajudarà a explicar els nostres projectes al poble.
A la tarda aprofitem per anar a veure una escola de música local, dels voltants de Kathmandu. Pertany a en Nava Raj Thapa, i es un personatge de la NCO que vam conèixer l’any passat a Bhimphedi, durant la revisió mèdica dels nens. Quan arribem, ens trobem que es una escola super-modesta, on la qualitat dels instruments deixa molt que desitjar... però en canvi els professors son molt simpàtics i en saben bastant de música! En Nava Raj està tan content de que haguem anat a visitar la seva escola, que ens comença a oferir mil coses: que pot fer-nos un visat quan ho necessitem, que ens deixa la seva oficina, etc... inclús fins i tot diu que ens vindrà a veure a Bhimphedi!
Al vespre quedem amb en Sumit, un jove arquitecte i músic, nebot d’un membre del Rotary Club que vaig conèixer l’any passat i amb el que vam connectar molt (com no podia ser d’altra manera! :). La Paula i jo hem quedat amb ell per anar a sopar a Thamel i despres a veure una actuació musical. Ens porta a un bar de Thamel que ha dissenyat ell, on ha fet absolutament tot: des del disseny de l’espai, al mobiliari i fins i tot el logo!! Es diu FLUID BAR, esta molt bé. L’actuació també esta molt bé, un cantant nepalí amb una veu molt bonica. El guitarrista es un crack i el percussionista també. Despres de l’actuació xerrem una estona amb ells i quedem per fer una jam session quan tornem a Kathmandu.
La Paula a l’escola de música del Nava Raj, amb uns quants instruments nepalis tradicionals.
En Nava Raj i jo a la classe de dansa
La Paula meravellant-los amb la trompa!
PETIT MON i SOPAR MUSICAL A PATAN, Divendres 5 de Juliol
Avui per fi ens ha sortit el jet lag i ens hem quedat dormint fins tard a l’hotel... ens desperta un watsapp de les noies de Petit Mon, que ens diuen que ja han arribat a Boudhanath (el barri on som) i que ens esperen al Flavor’s, un restaurant que contracta personal amb discapacitats, un projecte molt interessant.
Dinem amb la Núria, la Montse i l’Edu, un voluntari que les acompanya. A la tarda anem a visitar el seu Children’s Home, que està a 10 minuts a peu. Quan arribem, tots els nens i nenes les estan esperant amb crits i rialles. Alla coneixem al Raul, el director del centre: un català casat amb una nepali, que viu al Nepal des de ja fa 5 anys. I també coneixem la Mireia, catalana que també fa temps que viu aqui i que ara està vivint a la Casa d’Acollida, treballant diferents valors amb els nens, perque quan surtin de la Casa d’Acollida puguin enfrontar-se millor a la vida real. Així doncs, els ensenyen a cuinar, a rentar-se la roba, a organitzar-se un cop surtin d’alla... El projecte està molt bé, es un edifici de tres plantes, amb habitacions i serveis comuns... i tot super net i ordenat, a l’estil occidental! ;-) Llàstima que tenen poc espai de pati i que els estan construint un edifici just al darrera del seu, a tres pams de les finestres... aquests nepalis no compleixen cap mena de normativa urbanistica, aqui s’haurien de deixar 3 metres, allà només deixen 3 pams... o ni això! Quina felicitat que ténen!
Després de la visita la Paula i jo anem directes cap a Patan. En Prabhat i els seus amics ens han convidat a sopar en un local molt proper al Kathmandu Jazz Conservatory. Tinc moltes ganes de veure en Prabhat, ens vam conèixer l’any passat durant poc temps, però vam tenir molt bones vibracions. Es una persona super-positiva i alegre, molt pràctica i a qui també li encanta la música. Al sopar hi ha la seva família i varis amics... i també en Sumit, que jo creia que era el seu nebot, però resulta que no: que es van conèixer fa uns 3 anys degut a una feina, i van connectar tant, que el van adoptar com a nebot, jajaja!
Tot sopant, xerrem amb un coronel de l’exercit que pertany a la família Rana, i que ens explica que va estar un temps destacat a Bhimphedi. Resulta que a l’Army Camp del poble hi fabriquen explosius... i que durant un temps hi va haver elefants com a medi de transport fins a Kathmandu... sembla mentida que després de tres anys encara anem descobrint coses noves sobre aquest poble! Durant el sopar, en Prabhat ens diu que ara ell es el nou president del Rotary i que vol venir a Bhimphedi mentre hi siguem, per veure com han acabat els projectes de l’any passat i per veure què més s’hi pot fer. Caram, això ens fa molta il.lusio! I també diu que té ganes de fer coses pràctiques.
Al local on sopem hi ha un grupet de música en viu, i en un momen t donat em demanen que surti a cantar... mare meva! Al final acabem sortint la Paula i jo, ella amb la trompa i jo cantant, fem el “Somewhere Over The Rainbow” i després jo acabo fent el Resham Firiri, el Nepali Ho i el Piensa en Mi, sense que el guitarrista se’l sapiga.... jeje... el resultat es una mica curiós, un bolero a la nepalí... I durant el Resham Firiri, el percussionista m’ha d’anar recordant la lletra... Tot i la improvitzacio, al final les nostres actuacions son un exit!!
Despres de l’actuacio xerrem una estona amb els músics i resulta que els dos coneixen al Mariano del Kathmandu Jazz Conservatory! Ens diuen que volen quedar més endavant per fer una jam-session amb la Paula i amb mi. Estem tenint molt èxit i la feina ja se’ns acumula! Esperem tenir molts col.laboradors pel nostre projecte de CD amb música nepali...
El sopar ha estat molt interessant per tot plegat, i també perque una de les amigues d’en Prabhat pertany a un altre Rotary Club, exclusivament de dones. Es molt simpàtica i ens demana que un dia anem també a veure-les, es reuneixen els dilluns. Així ho farem, quan tornem de Bhimphedi.
Visita a Petit Món: els veins construeixen un edifici a tres pams del seu...
Petit Món, d’esquerra a dreta: Raul, Núria, Mireia, Pramila, Edu, Montse i Paula.
CELEBRACIÓ BUDISTA i PROJECTE DE JOVES, Dissabte 6 de Juliol
Avui un amic de la Montse i la Nuria de Petit Mon, ens ha convidat a tots a una celebració budista al temple de Swayambounath, també conegut com el temple dels monos. Els seus amics es diuen Sonam i Tenzin, i nosaltres som la Paula, la Montse, la Núria, el Raul i la seva dona Pramila, i la Mireia. Com que arribem una mica tard, s’organitza un bo n embolic per trobar-nos seients, quan tot ja estava ple... Al final aconseguim seure! Les danses tradicionals s’acaben de seguida i ens toca sentir discursos i més discursos... una mica avorrit... Sort que mentrestant ens van entretenint amb arròs i panses, tè tibeta, aigua... El te tibetà és salat i fet amb manteca de iak.... primer em feia molta angúnia provar-lo, pero quan ho faig, es més bo del que em pensava! El truc me’l ha dit en Raul: “quan el beguis, pensa que es un caldet, llavors no trobaràs tan estrany que sigui salat!”... i té rao!
Cap al migdia, la celebració encara no ha acabat però la Paula i jo hem de tornar cap a Boudanath, perque la Sara i la Sabitree ens esperen per fer una mini reunió abans que marxem a Bhimphedi. Per tornar a la estupa decidim agafar el micro-bus, tota una aventura! Després d’un trasbordo que resulta que no calia que féssim, arribem al hotel... Tot plegat despres d’una hora! El transport public nepalí es tota una experiència, durant el camí una nena petita asseguda davant meu s’entesta en tocar-me el pit vàries vegades... com provant a veure si surt alguna cosa... la pobra nena devia tenir gana! Jo que li dic a sa mare, i quan ella ho veu, li clava un clatellot! Tot i així, la nena continua insistint cada cop que la mare es despista... I tot son riures a dins l’autobus! La veritat es que anem tant apretats, que no cal patir massa per una apretada més o menys.... jajaja! Això ha estat una nova experiència, encara no m’havia passat mai!
Amb la Sara i la Sabitree hem quedat al Flavors, aquest lloc ens ha agradat! Parlem de la situacio de l’orfenat de Bhimphedi per veure com es pot millorar, i també parlem del projecte dels joves. La Sara diu (i te molta raó) que abans de pensar en un projecte de orientació de joves en si mateix (que també ho estem fent), que s’hauria de reforçar molt la formació dels nens abans que surtin dels orfenats. Que algú els doni ensenyances de valors, d’orientació davant la vida, de valorar tot el que se’ls dona, etc... i que a partir d’aqui, ja aniran una mica més orientats quan surtin. Quedem en fer més reunions quan tornem a Kathmandu, a l’Agost.
A la tarda anem a veure el projecte de joves que han iniciat els amics de les noies de Petit Mon: en Sonam i en Tenzin. La veritat es que té molt bona pinta, perque es tracta d’un programa diari de classes de reforç, perque els nens tinguin un lloc on anar a fer els deures, on rebin ajuda i on també se’ls transmetin altres coneixements útils com: informàtica, coaching, comunicació assertiva, liderarge... Tots creiem que es un projecte molt molt complet; ara estan buscant finançament per a començar-lo. Jo m’ofereixo a presentar-los als contactes dels diferents Rotary Clubs, a veure si hi ha sort. En Tenzin, pare del projecte, es un personatge molt interessant: un noi nepalí que porta estudiant i treballant als Estats Units des de fa gairebé 10 anys. Fins al Gener de l’any passat tenia una molt bona feina i un bon sou a Nova York, però ens explica que no s’acabava de sentir realitzat... total, que al Gener decideix tornar cap al seu pais per fer alguna cosa. Després d’estar tres mesos informant-se sobre el sistema educatiu del Nepal i de les seves mancances, decideix fer aquest projecte que ell creu que suplirà molt bé tot el que falta. Ha fet un treball excel.lent i el seu dossier amb tota mena de dades així ho justifica. Per a qui li interessi, el projecte es diu EDULIFT, ténen Facebook.
Despres d’estar tota la tarda xerrant amb en Tenzin sobre les seves idees, on per cert, tots aportem el nostre petit gra de sorra (m’he oblidat de dir que hem anat a visitar el projecte tots plegats: Nuria, Montse, Raul, Pramila, Mireia, Paula i jo), al final marxem cap a l’hotel, sopant abans algo rapid pel camí. Ens despedim de les noies de Petit Mon perque elles ja hauran tornat a Barcelona quan nosaltres tornem a Kahtmandu. Ha estat molt divertit compartir amb elles aquests dies.
Abans d’anar a dormir, quedem amb els dos nois del projecte de l’aigua (Edu i Hugo)per anar tots junts a Bhimphedi. Ens trobarem tots a les 7h a la estacio de jeeps de Balkhu, en Mohan també ens espera allà.
Celebració de l’aniversari del Dalai Lama a Swayambounath
Hi! Moni, Hi! a tots i totes: Després de llegir, primer, renglò per renglò, i més endavant...en diagonal (demà ho acabaré de fer del tot), m'adono de que no pareu, de que us queda molta feina per fer; i que de passada... gaudiu del que féu!
ResponEliminaDoncs, endavant! Per aquí, moltissima calor i amb poques ganes de treballar...ens estem fonent!
Una forta abraçada.
La mutti