Bhimpedi, ja som aquí!!

Dia 24: Bhimphedi, ja som aquí!

Pel matí ens llevem. Estic inquieta per no saber què em trobaré a Bhimphedi, però a l'hora molt il·lusionada. Per agafar els jeeps ens separem en dos taxis. La Laly i jo anem al cap davant. Mala idea. Després de passar una bona estona patint en el recorregut fins a Balkho, arribem les primeres, sense comunicació amb l'altre taxi. De sobte, un munt d'homes se'ns apropen per agafar-nos les maletes i posar-les als jeeps. Stop! Stop!-cridem- We have to wait the other taxi, and there is the boss (Víctor). You must talk to him. Vist el cas que fan a les dones aquí no em queda més remei que carregar-li el mort al Victor mentre estem soles.

Un cop carreguem l'equipatge al jeep i ens posem en marxa, notem un canvi molt brusc de paisatge. Passem del caos a la pau. La Laly pateix una mica durant el trajecte, perquè les carreteres no són carreteres, sinó camins, i molt estrets, pels quals hi passen dos jeeps molt justos. Tres hores de viatge amb una paradeta per descansar i picar alguna cosa. Ja no som a Kathmandú, comença a ser Nepal en essència.

Quan pujem l'última muntanya, comencem a veure Bhimphedi a la vall. Els nervis creixen de cop. Què hi trobaré? Com ens rebran? En fi, ja no queda gaire temps per pensar en això. A tota velocitat creuem el poble pel carrer principal i baixem fins la porta de Balmandir, l'orfenat. Quan baixem comencem a notar l'expectació dels del poble i dels nens, que criden a la Zaida (ja la coneixen de les estades passades). Amb una timidesa mútua, ens fan una benvinguda tradicional amb flors i ens posen uns pols vermells al front, Namaste!

Durant la resta de la tarda ens dediquem a posar-nos al dia de la situació a Balmandir, veure instal·lacions amb la Paula, que ens esperava des de feia algunes setmanes. Alguns nens, els més petits, ens acompanyen a fer una volta pel poble. Anem a un pont penjant, que alguns de nosaltres creuem amb una mica de respecte i agafats a un nen. Ells en canvi, el creuen corrents. Primera presa de contacte. Tot i això els nois més grans no se'ns apropen de moment gaire. Temps al temps. Al Víctor li han donat una rebuda especial: hem trobat una sangonera enorme al terra de l'habitació, quin fàstic! No li ha parat de sagnar fins passades dues hores. L'hem desintegrat amb sal… una imatge no gaire agradable. La Laly no l'ha volgut mirar. Quan tornem, fem un Dhalbat, que no acaba d'agradar a tots els del grup. Jo el vaig trobar boníssim, però ja veurem quan en porti uns quants.

A Balmandir el dia comença molt aviat, i s'acaba aviat, així que no triguem en anar cap al llit després d'un petit meeting a l'habitació de voluntaris.  Els llits són molt durs, però avui no em costarà adormir-me… quantes sensacions en menys de 24 hores! Good night!