Què t'enduus de la experiència de les Estades el passat estiu?
M’he endut la sensació d’haver fet molta, molta feina... i també d’haver engrescat a molts nous voluntaris que a partir d’ara passaran a engruixir la família d’Amics del Nepal, que ja ens feia falta!
Pel que fa als nens, com que jo ja els coneixia, simplement puc dir que ha estat fantàstic poder tornar-los a veure a tots i poder compartir estones meravelloses amb ells (sempre i quan les feines d’organització m’ho permetien!). Tinc moltes ganes de tornar l’any que ve i poder estar més estona amb ells! ;-)
Pel que fa a la organització de les Estades Solidàries, espero que puguin continuar fent-se, cada any organitzades per un voluntari diferent que vagi agafant el relleu. Això garantiria la continuitat del projecte, que tots creiem que és molt interessant. Amb totes les experiències d’aquest any (les bones i les dolentes) podem aprendre molt de cara a l’any que ve i això és el que intentarem fer: anar millorant constantment!
Què creus que has deixat a Balmandir, o al poble, amb la teva aportació personal?
He deixat molts projectes començats, que espero que continuin tirant-se endavant entre la gent d’alla i l’empenta de futurs voluntaris. Ara almenys la feina ja està començada... Crec molt en la força del voluntariat ben coordinat, per anar tirant endavant projectes interessants per a la gent d’aquests paisos.
Estic contenta de veure la evolució de la feina feta durant tot un any, des que vaig tornar l’any passat del meu primer viatge com a cooperant. En aquell viatge em vaig quedar amb les ganes de posar en pràctica la fabricació del carbó del MIT i aquest any puc dir que ho hem aconseguit! Es evident que encara falta que la gent ho adopti, però almenys ja no poden dir que no els hi he transmès els coneixements que els hi vaig prometre l’any passat! L’ajuda de l’Enric i d’en Carles per a tirar endavant aquest projecte des de Barcelona, ha estat molt important.
També estic contenta d’haver ajudat a identificar un problema tan important com la salubritat de l’aigua, que preocupa des de fa temps als habitants del poble. L’any passat, just en tornar de viatge, vaig poder ajudar en la redacció d’un projecte liderat per la Sofia, per a millorar els dipòsits d’aigua de Bhimphedi. Aquest estiu he conegut als Rotarys locals implicats en el finançament i hem pogut viure l’inici de les obres.
Tambe hem pogut fer molts anàlisis d’aigua gràcies a l’ajuda inestimable de l’Anna Brunet, un dels nous fitxatges! Hem confirmat que caldrà fer alguna cosa més que posar filtres als dipòsits d’aigua, per tal que aquesta sigui totalment potable. I ara en Dani (un altre nou fitxatge!) s’ha agafat molt en serio continuar aquest projecte, esperem doncs que algun dia Bhimphedi pugui tenir aigua potable en condicions.
D’altra banda, mentre estava per Balmandir l’estiu passat, vaig poder elaborar els plànols del safareig-estenedor, ajudada pels 3 estudiants d’arquitectura. Va ser una idea que vaig tenir des de Barcelona, quan en Ramon i la Sofia em van preguntar què més s’hi podia fer a Bhimphedi. I jo, recordant els problemes de sarna i la falta d’espai on rentar i estendre la roba correctament, vaig creure que això potser seria una bona idea. Ara els nens ja ho estan esperant amb candeletes! Per sort vam aconseguir el finançament d’HP i aviat podran començar aquestes obres. Crec que ajudaran molt a millorar les condicions de salut i higiene del centre d’acollida de Bhimpedhi.
Apart dels projectes que volia desenvolupar, portava moltes cançons noves preparades per als nens. M’agradaria poder dir que he deixat totes aquestes cançons gravades en la seva memòria, tal com vaig fer l’any passat... però no va ser així.... La feina constant de reunions amb personatges del poble, d’organització del grup i de coordinar a tothom, em van impedir poder-ho fer... I en algun moment que vaig poder cantar amb els nens, vam tirar de cançons de l’any passat. No sabeu la il.lusió que fa que recordin perfectament totes les cançons que vam aprendre l’any passat! ;-) Però espero poder tornar i fer més activitats musicals per allà, tant amb els nens com amb la gent del poble, ja que és el que més m’omple d’entre totes les tasques de voluntariat! La comunicació que s’estableix és única. I per això l’any que ve ens hem animat amb la Mar Margarit (també un altre nou fitxatge!) a dur a terme uns MUSIC CAMPS per l’estiu que ve, que seran a partir d’ara la meva prioritat.
En resum, m’enduc la satisfacció d’una feina ben feta, i la sensació d’haver iniciat molts projectes que, gràcies als nous fitxatges, podran continuar tirant-se endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada