Avui no ens hem aixecat a les 6, ni tan sols els nens.
Després de la festa d’ahir que va durar fins les tantes de la matinada (en
realitat a les 12 ja ho havíem recollit tot, però us heu de posar en la
mentalitat nepalesa). Però hem d’aprofitar el temps, avui és el darrer dia
complert que passem a Balmandir.
Ja hem estat 20 dies aquí, és molt de temps? És poc temps?
No ho sé. A vegades hi penso i em dóna la sensació de que acabem d’arribar. A
vegades hi penso i em dóna la sensació de que conec aquests nens de tota la
vida. 20 dies a Barcelona volen sense adonar-te’n i es confonen amb el munt de
dies a Barcelona, però aquests 20 dies no es confondran mai. No sé si és molt o
poc temps, però tots els voluntaris ens quedaríem més temps.
El que no fem avui ja no ho farem, així que ens posem a
acabar d’ordenar l’ ”Shtore room”, habitació on s’hi guarda menjar, cartolines
i mil coses més i feia fàsic entrar quan vam arribar i ara fins i tot s’hi
queda a dormir el nostre cuiner Ram alguna nit.
La Mònica comença la seva ronda de reunions, avui les ha
convocat totes a la “Guest house”, una darrera l’altre, s’ha d’aprofitar el
temps. Primer es reuneix amb el professor de ball per acordar que faci classes
als nens de Balmandir durant tot el curs. Després amb el Bijey per parlar de
preus de la casa i de sensacions generals. Finalment se’n va amb l’Anna i el
Carles a veure en Surendra per explicar-li totes les conclusions del projecte
d’anàlisi de l’aigua i li donen els cartells informatius i l’informe que ha fet
l’Anna B. I l’informen que l’aigua que surt del seu filtre és tan dolenta o més
que la de la font del carrer... un filtre sense manteniment millor no
tenir-lo... (lliçó que també hem d’aprendre a Balmandir).
Jo mentrestant sóc a la “library” amb en Kul enganxant
cartells educatius per les parets, alguns mapes i fins i tot una senyera. A
més, en Prince ens ajuda a refer el cartell dels germans grans i petits (cada
noi gran ha de tenir especial atenció amb un nen més petit, així ens assegurem
que no en quedi cap de descuidat, tot i que en realitat es cuiden força entre
ells i ho comparteixen tot).
La resta de nens i voluntaris són al riu banyant-se i
saltant des de dalt de la presa. No és l’embassament de Baells, però només
mirar les fotos ja sento vertigen.
Després del Dalbat i
recuperar energia, l’Anna, en Carlos i la Mònica van tenir la valentia d’entrar
a l’habitació del Dayaram, que pel que han explicat no és l’exemple de
pulcritud. “Ai, mira això que hi ha per terra és el trepant que estàvem buscant
aquests dies?” diu en Carlos. “Ostres Dayaram, aquesta habitació està una mica
desordenada” diu la Mònica. “Sí, és que aquest any no l’he ordenat encara” diu
en Dayaram amb tota la “pachorra”... S’ha d’admetre que aquest home sap
encaixar els cops, a vegades penso que els sap encaixar massa bé... Però tot
pop si el colpeges bé al final s’estova... Així que amb aquesta esperança la
Mònica comença a dir-li totes les veritats.
“Uui, nosaltres millor marxem” li diu en Carlos a l’Anna, i es retiren
discretament.
Mentrestant al pati, al punt de trobada central la Sampurna
dibuixa amb una destresa sorprenent amb henna a tots aquells que ho desitgin, i
als que no també, sinó no et tornarà a parlar mai més ;)
Al vespre se’n va la llum. Tot queda fosc. El pobre Ramesh
petit no es mou del nostre costat, diu que un dia va veure un fantasma i a més
la seva llanterna no té piles... abans de marxar en comprarem... El cel està
ennuvolat, com gairebé sempre, jo havia portat un petit telescopi per mirar les
estrelles, innocent de mi... Com a mínim un dia vam poder veure la Lluna en
quart creixent i un altre dia vam observar el Sol, amb un parell de taques.
Però no havia tingut la oportunitat d’utilitzar el meu super-laser verd per
apuntar les estrelles. Així que ja que és l’última nit, l’utilitzaré ni que
sigui per apuntar les muntanyes. Quin èxit, tots els nens s’acosten com
insectes atrets per la llum, fins i tot en Ramesh s’oblida dels fantasmes per
uns moments i ens posem a apuntar tant lluny com podem per espantar als
tranquils habitants de les muntanyes amb la llum verda. Torna la llum.
Avui decideixen les nenes anar a dormir a l’habitació de les
voluntàries, ja que el dia que es va dormir a la “library” les nenes no van
voler dormir amb tots els nens. Així que van decidir que avui els tocava a
elles fer alguna cosa especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada